Quan el consens de la importància de la comunicació audiovisual en l'educació dels nens i nenes ja fa temps que és pràcticament unànime, sembla que a l'escola li costi -i molt- entomar aquesta nova responsabilitat que és educar als nens i nenes en els codis en que la nostra societat es comunica i la pregunta sorgeix: si l'escola no prepara als infants en el domini i coneixement dels codis en que es mou la societat en que es trobaran,  per què serveix l'escola?

Canvis a la història de la comunicació, canvis escolars

Hem de tenir en compte també que al llarg de la història els canvis més profunds en educació s'han produït quan hi ha hagut canvis en els sistemes de comunicació de la societat. Així quan la societat utilitzava la comunicació oral com a principal font de coneixement l'escola era d'una manera: aquesta basava els seus aprenentatges en el debat, les repeticions, els contes, la oratòria… Quan en el Renaixement apareix la impremta els sabers es "fixen" i la nova riquesa dels sabers té el seu propi mitjà: la impremta i la popularització del llibre. Durant el segle XX l'escola i els mitjans de comunicació s'han extés molt. L'escola ha tingut el gran repte d'arribar a tothom, aquest fet ha estat un dels grans avenços i aportacions que els estats, escoles i mestres han fet a la nostra societat, però paral·lelament la societat ha desenvolupat diferents i potents sistemes de comunicació que han generat nous codis de relació, de coneixement… És hora i necessari que l'escola i els sistemes de comunicació actuals es trobin.

El marc on situar el debat en el currículum de la comunicació audiovisual

Crec que degut a la importància i urgència de la qüestió el primer que hem de dir és que l'Educació en Comunicació audiovisual s'ha d'extendre a tothom és a dir al cent per cent de la població escolaritzada, això vol dir que ens hem d'aclarir en quins són els aspectes bàsics i fonamentals en que cal formar a partir de l'escola i siguin útils per a tothom. Tot mantenint i lloant les bones iniciatives actuals en quan a tallers de vídeo, contactes amb televisions locals, (sort d’aquestes iniciatives que han mantingut la flama del debat!), cal anar més enllà i plantejar una formació de la comunicació audiovisual adreçada a TOTS ELS ALUMNES des del parvulari fins al final de l'ensenyament obligatori.

Des del meu punt de vista i opció pedagògica crec que aquesta educació currícular ha d'ésser crítica, això vol dir dotar a l'alumne de les eines -és a dir, continguts, procediments i valors-  necessaris perquè sàpiga comprendre, utilitzar i crear d’una manera bàsica amb la comunicació audiovisual. Tanmateix, no estaria d'acord en  plantejaments que sovint s'escolten  tot demanat que l'escola sigui crítica amb la comunicació audiovisual, mantenint una escola acrítica amb el coneixement, cerca i jocs de valors d'altres matèries, com si juguéssim a bons i dolents. L'escola ha d'ésser crítica en tots els seus processos d'aprenentatge i no només pel que respecte a la comunicació audiovisual i l'escola crítica és aquella que es basa en aprofundir el coneixement, la raó i l'opció autònoma dels valors i no en el discurs i la moralina fàcil de "bons i dolents".

Bases per un currículum escolar de comunicació audiovisual 

Sovint en xerrades, cursos per mestres… sentim la queixa de que a l'escola només falta que anem sumant coses i més coses, que no tenim temps… Crec que aquest problema surt de falta de idees clares, i ens demostra que és urgent anar canviant el hàbits i maneres de fer anar adaptant l'escola als temps actuals. Crec que el tema audiovisual igual que quan tractem altres aspectes de la comunicació no es tracta d’una altra matèria més sinó de com es presenten els coneixements i la representació del món, per tant són matèries que afecten a la manera d'organitzar els currículums, la pròpia vida escolar. Pensem, per exemple, com ha condicionat el descobriment de la impremta a la manera d’entendre els coneixements i d'organitzar la vida escolar. Hem d'entendre que el nostre objectiu no és afegir una matèria més a la llista de les matèries escolars, sinó que els canvis en els mitjans de comunicació porten un canvi en "la manera de fer escola".

Pel que fa a la comunicació audiovisual, a més de les moltes experiències que es fan, ens hem de posar d'acord en aspectes bàsics curriculars com per exemple: quins coneixements bàsics audiovisuals considerem que ha de tenir TOTS els nens i les nenes?, quins procediments i destreses?, quins valors es posen en joc? Pensem que en tota història sigui literària o audiovisual es basa en un conflicte, per tant és un marc ideal per parlar de diferents opcions de resoldre conflictes i per treballar quins valors entren en joc. Ara bé, tot això s'ha de fer no segons les nostres aficions i el nostre gust del moment sinó seguint els processos d'aprenentatge que segueixen els nens i les nenes i per tant indagant, investigant quins processos de selecció i assimilació de la informació audiovisual fan servir.

Com podeu veure tot un atractiu camp per recórrer si volem fer les coses bé.