Es
ben conegut per part de tots i totes les persones que ens dediquem a l'educació
la importància de la televisió i de la comunicació
audiovisual en els nens i nenes d'avui en dia. Sovint surten estudis de
les hores que els nostres infants veuen la televisió i dels tipus
de programes que veuen, estudis per altra banda, que aporten dades molt
interessants en quan a l'audiència, horaris, tipus de programa que
els nens i les nenes miren, etc.
Quan el consens de la importància de la
comunicació audiovisual en l'educació dels nens i nenes ja
fa temps que és pràcticament unànime, sembla que a
l'escola li costi -i molt- entomar aquesta nova responsabilitat que és
educar als nens i nenes en els codis en que la nostra societat es comunica
i la pregunta sorgeix: si l'escola no prepara als infants en el domini
i coneixement dels codis en que es mou la societat en que es trobaran,
per què serveix l'escola?
Canvis a la història de la comunicació,
canvis escolars
Hem de tenir en compte també que al llarg
de la història els canvis més profunds en educació
s'han produït quan hi ha hagut canvis en els sistemes de comunicació
de la societat. Així quan la societat utilitzava la comunicació
oral com a principal font de coneixement l'escola era d'una manera: aquesta
basava els seus aprenentatges en el debat, les repeticions, els contes,
la oratòria… Quan en el Renaixement apareix la impremta els sabers
es "fixen" i la nova riquesa dels sabers té el seu propi mitjà:
la impremta i la popularització del llibre. Durant el segle XX l'escola
i els mitjans de comunicació s'han extés molt. L'escola ha
tingut el gran repte d'arribar a tothom, aquest fet ha estat un dels grans
avenços i aportacions que els estats, escoles i mestres han fet
a la nostra societat, però paral·lelament la societat ha
desenvolupat diferents i potents sistemes de comunicació que han
generat nous codis de relació, de coneixement… És hora i
necessari que l'escola i els sistemes de comunicació actuals es
trobin.
El marc on situar el debat en el currículum
de la comunicació audiovisual
Crec que degut a la importància i urgència
de la qüestió el primer que hem de dir és que l'Educació
en Comunicació audiovisual s'ha d'extendre a tothom és a
dir al cent per cent de la població escolaritzada, això vol
dir que ens hem d'aclarir en quins són els aspectes bàsics
i fonamentals en que cal formar a partir de l'escola i siguin útils
per a tothom. Tot mantenint i lloant les bones iniciatives actuals en quan
a tallers de vídeo, contactes amb televisions locals, (sort d’aquestes
iniciatives que han mantingut la flama del debat!), cal anar més
enllà i plantejar una formació de la comunicació audiovisual
adreçada a TOTS ELS ALUMNES des del parvulari fins al final de l'ensenyament
obligatori.
Des del meu punt de vista i opció pedagògica
crec que aquesta educació currícular ha d'ésser crítica,
això vol dir dotar a l'alumne de les eines -és a dir, continguts,
procediments i valors- necessaris perquè sàpiga comprendre,
utilitzar i crear d’una manera bàsica amb la comunicació
audiovisual. Tanmateix, no estaria d'acord en plantejaments que sovint
s'escolten tot demanat que l'escola sigui crítica amb la comunicació
audiovisual, mantenint una escola acrítica amb el coneixement, cerca
i jocs de valors d'altres matèries, com si juguéssim a bons
i dolents. L'escola ha d'ésser crítica en tots els seus processos
d'aprenentatge i no només pel que respecte a la comunicació
audiovisual i l'escola crítica és aquella que es basa en
aprofundir el coneixement, la raó i l'opció autònoma
dels valors i no en el discurs i la moralina fàcil de "bons i dolents".
Bases per un currículum escolar de comunicació
audiovisual
Sovint en xerrades, cursos per mestres… sentim
la queixa de que a l'escola només falta que anem sumant coses i
més coses, que no tenim temps… Crec que aquest problema surt de
falta de idees clares, i ens demostra que és urgent anar canviant
el hàbits i maneres de fer anar adaptant l'escola als temps actuals.
Crec que el tema audiovisual igual que quan tractem altres aspectes de
la comunicació no es tracta d’una altra matèria més
sinó de com es presenten els coneixements i la representació
del món, per tant són matèries que afecten a la manera
d'organitzar els currículums, la pròpia vida escolar. Pensem,
per exemple, com ha condicionat el descobriment de la impremta a la manera
d’entendre els coneixements i d'organitzar la vida escolar. Hem d'entendre
que el nostre objectiu no és afegir una matèria més
a la llista de les matèries escolars, sinó que els canvis
en els mitjans de comunicació porten un canvi en "la manera de fer
escola".
Pel que fa a la comunicació audiovisual,
a més de les moltes experiències que es fan, ens hem de posar
d'acord en aspectes bàsics curriculars com per exemple: quins coneixements
bàsics audiovisuals considerem que ha de tenir TOTS els nens i les
nenes?, quins procediments i destreses?, quins valors es posen en joc?
Pensem que en tota història sigui literària o audiovisual
es basa en un conflicte, per tant és un marc ideal per parlar de
diferents opcions de resoldre conflictes i per treballar quins valors entren
en joc. Ara bé, tot això s'ha de fer no segons les nostres
aficions i el nostre gust del moment sinó seguint els processos
d'aprenentatge que segueixen els nens i les nenes i per tant indagant,
investigant quins processos de selecció i assimilació de
la informació audiovisual fan servir.
Com podeu veure tot un atractiu camp per recórrer
si volem fer les coses bé. |
|
Agustí
Corominas i Casals
és mestre i productor de vídeo
divulgatiu.
|