  |
De camp d’estudi a àrea curricular |
 |
|
De camp d’estudi a àrea curricular |
|
|
 La
importància de l’existència d’una educació en comunicació
dins el sistema educatiu actual queda ben demostrada en cadascun dels articles,
presentats pels seus autors -Montserrat Moix, Sara Reñé i
Ramon Breu-, que obriren la Trobada.
Penso, però, que aquesta importància s’ha de donar a conèixer a la societat -un primer pas podria ser la publicació d'articles com el d'en Ramon Breu a les pàgines d'opinió de la premsa diària. Es tracta de traslladar, des dels mateixos mitjans de comunicació de masses, el tema a l'opinió pública. Al mateix temps, s’ha de convèncer la comunitat científica -les universitats, els centres de recerca en educació i en comunicació, etc.- de la importància d’aquest camp d’estudi. Només aquesta comunitat pot encarregar-se d'elaborar i destriar els textos/discursos de referència -la Bíblia, com en deia algú al meu grup de treball a la Trobada-, els models i les teories que guiaran l’actuació posterior de les institucions educatives. Amb tot, caldria exercir la pressió necessària sobre la institució pertinent, capaç de trobar els recursos (tècnics, personals, etc.) per dur a terme una nova reforma del sistema educatiu, fent-lo més adequat i adaptable a les necessitats socials del moment. Al meu parer, cal reivindicar l’aparició d’una àrea pròpia d’Educació en Comunicació -educació en els mitjans i TIC-, al mateix temps que es potencia l’educació amb mitjans -integració dels mitjans i les TIC com a metodologia de treball per a les diferents matèries- en els currículums oficials d’educació obligatòria. Això, inevitablement, repercutirà en els currículums de l’educació postobligatòria (batxillerat i mòduls) i superior, tant pel que fa a les facultats de Ciències de la Comunicació -en la formació d’educomunicadors- i de Ciències de l’Educació. Els plans d’estudis corresponents ara només disposen d’una sola assignatura d’Educació en Comunicació respectivament. Aquest pas de l’EC com a camp d’estudi a àrea curricular ha de ser gairebé simultani i accelerat perquè esdevingui una realitat i involucri tots i cadascun dels factors (institucions superiors, professors, mestres, professionals de la comunicació, alumnat, família, societat, etc) que intervenen en el sistema educatiu vigent. Anna Estrada Alsina
|
||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||
|
|