| Des de fa dècades
s’analitzen els continguts dels films televisius -especialment els adreçats
a la població infantil- per tal de veure les idees, els valors,
les emocions que transmeten -o que pretenen transmetre- al públic
espectador.
Un dels temes tot sovint analitzats és
el dels rols de gènere. Són nombroses les escenes que presenten
de manera totalment acrítica els estereotips de gènere: la
dona com l’única que fa les feines de casa, el ridícul o
ironia amb que és tractada la dona en un lloc de la vida pública,
els trets dits "femenins": elles tenen por, són menys hàbils,
tenen poca iniciativa, etc. (1)
Situant-nos des de la perspectiva de qui contempla
aquestes històries, ens podem fer algunes preguntes: Entenen i senten
tots i totes el mateix davant les mateixes imatges? Quines relacions
estableixen entre allò que veuen i la pròpia realitat viscuda?
Són les mateixes per a totes les persones? A totes les edats?
L’ enorme quantitat de literatura que tracta de donar
resposta a la influència dels films posa en evidència dues
concepcions: la primera considera que els espectadors/es -especialment
els de menor edat- es troben passius davant el televisor i conseqüentment
són influïts fins el punt que molts arriben a imitar les conductes
que veuen reiteradament a la televisió. Per contra, la segona concepció
considera que els espectadors/es es troben actius davant d’allò
que miren, fins el punt que les seves pròpies experiències,
les seves característiques personals són, en última
instància, les que determinen el sentit que donen a l’historia que
contemplen.
Sense deixar de banda que moltes de les idees,
valors i emocions que exhibeixen i susciten els films que veiem a la televisió
són incorporats en més o menys grau per tothom, ens situem
en la perspectiva de qui elabora internament els seus coneixements.
El procés mental que portem a terme quan
veiem una narració audiovisual es pot explicar de la forma següent:
ens configurem una representació interna del conjunt d’escenes que
hem vist. De totes elles en seleccionem algunes –o alguns aspectes d’aquestes–
que ens són rellevants. També en deixem de banda d’altres,
els quals no recordem, o bé –d’una forma de vegades inconscient–
no els donem importància. Els atorguem un significat i establim
relacions d’una forma organitzada, coherent i entenedora per a cadascú
de nosaltres. D’altres persones que també han vist el film poden
considerar aspectes diferents i arribar a interpretacions ben diferents.
(2)
Hem portat a terme un treball experimental amb l’objectiu
d’esbrinar:
a) Les diferents formes en les que nenes i nens
de diferents edats arriben a entendre i involucrar-se en algunes històries
audiovisuals que tenen a veure amb els rols de gènere.
b) Les diferents formes d’establir relacions
entre allò que veuen i la seva pròpia experiència.
El treball ens permetrà analitzar i conèixer
allò que pensa i valora un grup de nenes i nens d’edats diferents
desprès de veure unes escenes que mostren un conflicte entre els
dos membres d’una parella on els rols masculí i femení tenen
especial rellevància: El conflicte ve motivat per una distribució
desigual de les tasques domèstiques en perjudici de la dona, la
qual treballa fora de casa igual que el marit. La dona l’acusa de
no fer res a casa, discuteixen contínuament; ell es justifica i
finalment tracta de fer el sopar, intenta obrir una llauna de menjar en
conserva, cosa que no acaba fent ell sinó ella.
El procediment seguit ha estat el següent:
Hem seleccionat un fragment de 3 minuts de la sèrie americana "Roseanne"
(3)
presentada per televisió al nostre país i no coneguda pels
nens i nenes amb els quals treballàvem. La versió original
és humorística i, per tant, donat que volíem presentar
un conflicte domèstic d’una forma el més propera possible
a la realitat, es va manipular el fragment de vídeo. El resultat
va ser una curta narració que, sense provocar riure, tampoc era
dramàtica.
La mostra va ser de 100 subjectes (44 nenes i
56 nens entre 7 i 11 anys)
Es distribueixen en tres grups d’edat (7, 9 i
11 anys).Una vegada projectat el fragment de vídeo a cada grup per
separat, es demana que comentin per escrit 1) allò que succeeix,
i 2) alguna cosa de la seva pròpia experiència que s’assembli
a algun passatge de la narració.
Com era d’esperar, tant els nens com les nenes més
grans donen interpretacions més acurades i crítiques sobre
l’actitud de l’home, al·ludint que, en veritat, no vol treballar
a casa. Son nombroses, però, les interpretacions que justifiquen
l’home que no fa res a casa perquè no en sap. Ningú no menciona
l’actitud contradictòria de la dona, la qual es queixa i s’enfada
però, a la fi, acaba fent allò que l’home no fa.
Les relacions entre els diferents aspectes del
fragment de vídeo i la pròpia realitat han estat molt
subjectives –moltes d’elles lligades a situacions personals– i no
involucrades directament amb el tema que presenta la narració: obligacions,
deures, abandó, injustícia, pèrdua d’afecte, etc.
La diversitat de vinculacions que troben nenes i nens amb les escenes contemplades
ens mostren els diferents –i a la vegada inesperats– aspectes que poden
fer ressò en els individus a partir de la visió d’una mateixa
narració audiovisual.
Considerem l’interès i utilitat de conèixer
–i també fer conèixer als mateixos nens i nenes– les diferents
interpretacions, formes d’entendre i relacions que es poden donar davant
d’un mateix film. Tot sovint els objectius en comentar un film des de la
perspectiva adulta, es poden veure modificats del tot si ens parem primer
a escoltar i dialogar a partir de les diferents interpretacions i ressons
infantils. Interpretacions, totes elles amb coherència pròpia.
La versió definitiva d’aquest treball
està publicada a la revista Cultura y Educación (2002),
núm. 14(3), pp.313-326.
|
|
Aurora Leal
és professora del Departament de Psicologia
de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB).
|
