Així, veiem que entre les seves múltiples funcionalitats, hi ha una que ens interessa especialment als educadors. És la de transmissora dels valors, normes i actituds de la societat imperant a més de donar uns models  lingüístics que també cal tenir en compte des de l'escola.

Si considerem que els nens estan construint la seva identitat i ho fan a partir de totes les experiències que vivencien i les aportacions socials del món que els envolta veiem que la televisió en aquesta vessant transmissora de la cultura social establerta té un fort component transmissor de models de comportaments i valors.

Potenciar un estudi acurat dels dibuixos animats i programes més populars, és un altre dels factors que propiciem en el nostre plantejament. S'intenta fomentar en l'audiència (els nens i nenes) un sentit crític que els ajudi a situar els diversos temes que tracten, en la seva justa mesura alhora que aprofitem per potenciar un aprenentatge funcional del llenguatge verbal a partir del vocabulari i estructures lingüístiques que hi apareixen. Així, vàrem pensar en aprofitar les possibilitats educatives que el mitjà de comunicació més important ens ofereix.

Aprenem amb la televisió
El projecte consta de dues parts. Una primera proposa l'anàlisi d'una enquesta realitzada al voltant de les sèries animades i la seva incidència a nivell educatiu. La segona pretén la possible aplicació pràctica de la teoria obtinguda per tal d'aconseguir els objectius proposats.

Es planteja una hipòtesi d'estudi. En el nostre cas ha estat la següent: La influència de les sèries, programes i dibuixos animats, infantils i juvenils determinen el vocabulari dels nostres alumnes i els missatges de fons deixen una impremta important en les seves actituds i comportaments.

En un primer moment es planteja l'estudi després de xerrades informals amb els alumnes en referència a la tipologia de programes que solen veure més. Aquestes xerrades inicials es van gravant per poder fer un buidatge posterior que serveixi d'orientació per poder detectar possibles desviacions del resultat originades per respostes no verídiques, incompletes, etc.

El pas següent és crear una enquesta que, de forma fàcil i entenedora, recollí les principals qüestions que ens interessa conèixer per fonamentar la hipòtesis de treball plantejada. L'enquesta ha de ser emplenada pels alumnes i les seves famílies. D'altra banda, els alumnes de sisè prepararan el seu propi qüestionari, força similar al proposat pels docents per fer un estudi estadístic propi a partir de les entrevistes que es van fent a altres nens, veïns, familiars, etc. Alhora que col·laboren activament en el procés  de buidatge i anàlisi de la general de centre. Posteriorment es  procedeix a la recollida de dades i els resultats obtinguts es van classificant en unes gràfiques. Es fa la comparació amb el que els alumnes han verbalitzat prèviament i es va afegint el resultat de les enquestes al carrer.

La conclusió més evident, en el nostre estudi, va ser que el seu repertori de llenguatge estava marcat pel vocabulari, frases fetes i construccions lingüístiques més comuns en els programes més populars. És força comú sentir en un moment donat als nens dir: "culet, culet", com el Chin Chan, o, "multiplícate por cero" com en Bart Simpson.

També vàrem constatar una marcada diferència quan als continguts de base de les sèries d'animació segons la seva procedència: les sèries animades o pel·lícules de dibuixos animats orientals tenen uns missatges de fons que intenten transmetre la "filosofia de vida" oriental, les seves actituds davant els esdeveniments de la vida quotidiana. Podem veure com transmeten missatges d'entrega personal de l'individu al bé col·lectiu. L'esforç estoic, la lluita per aconseguir els objectius de vida i tot un conjunt de principis que són pròpies d'aquelles societats (solen ser produccions nipones). D'altra banda tenim els dibuixos de producció occidental amb tota una altra col·lecció d'actituds i valors presentats des de la perspectiva que més interessa per les característiques de la societat que reflexen.

Ambdós intenten, sovint, parlar des de la seva perspectiva dels valors que consideren més importants per perpetuar en una societat que evoluciona massa de pressa. Tot i així, també hi ha una marcada tendència a l'ús excessiu de l'agressivitat i la competitivitat .

Les activitats programades al projecte tenen el format de fitxa per tal de facilitar la comprensió, utilització i posada en pràctica. A cada fitxa podem trobar un índex, una especificació dels continguts i text en relació al context general on s'aplica. També es detalla el context del projecte, àrees a les que va adreçada l'activitat proposada, fites del projecte (metodologia, recursos de reforç, material, rols de mestre i estudiants) aspectes de la programació (objectius, continguts, etc.) i desenvolupament de les actuacions i activitats per sessions (accions com defensa argumental de les propostes del grup, recull del vocabulari i estructures lingüístiques dels fragments visionats, fotoangelo, elaboració de guió radiofònic, assaig de l'emissió, etc). La gradació de dificultat està en relació a l'edat dels alumnes seguint una verticalització. [Exemple de fitxa a realitzar al cicle superior i inicial de Primària].

Finalment, es prepara una presentació en Power point en la que es recull tot el procés seguit en les diferents sessions del projecte donant la visió general de com s'han realitzat a cada cicle. En cada sessió haurem tingut la precaució de filmar i fotografiar el treball que es duu a terme. Això ho fan els propis alumnes de cicle mitjà i superior amb el material recollit en col·laboració dels especialistes d'informàtica. Afegirem a la presentació la gravació de les seves veus explicant el que fan en cada moment i, en el cas de cicle inicial i educació infantil, una narració resumida.

També es fa una petita exposició amb els mapes conceptuals elaborats a l'aula, el buidatge de les enquestes, selecció de fotografies, etc. S'invitarà als pares i altres companys del centre a visionar, tant la presentació Power point, com les històries que han creat. Com a cloenda es fa la representació preparada pels alumnes i el concurs de preguntes i respostes que recreen els continguts i conceptes apresos durant la realització del projecte.

Com activitats d'avaluació es tenen en comte les activitats en les que ells han de crear les seves pròpies històries utilitzant diferents mitjans, seguint les premisses marcades i reflectint tot allò que han après i reflexionat en totes les sessions és una avaluació prou complerta. Conjuntament, també podem disposar del recull d'imatges i so de tot el procés que ens permetrà observar i analitzar la seva evolució en el procés d'ensenyament- aprenentatge.

És recomanable una fitxa d'observació sistemàtica on trobem recollits els objectius que pretenem assolir per tal d’anar marcant l’evolució dels nostres alumnes. Aquesta observació directa, sumada al material elaborat, a les gravacions, etc. ens donaran una pauta important d'avaluació tant durant el període de desenvolupament del projecte, com al final per millorar de cara a futures aplicacions de la proposta.

Ha estat especialment interessant l'aplicació de les propostes en l'atenció a l'alumnat nouvingut del centre.