Uns dels personatges
més representatius de la ciència-ficció són
els robots. Des de "Metròpolis" a "La guerra de les Galàxies",
els robots són un element imprescindible en el cinema de ciència-ficció.
Si parlem de literatura, la referència al mestre Isaac Asimov és
obligada.
Isaac Asimov
va néixer a Petrovitxi, a la província russa de Smolensk,
l'any 1920. Els seus pares, d'origen jueu, van emigrar als Estats Units
amb tota la família l'any 1923 i es van instal·lar a Brooklyn,
on van obrir una petita botiga.
Asimov es va
doctorar en Química per la Universitat de Colúmbia. De molt
petit havia meravellat tot els seus professors: des dels sis anys
anava a buscar a la biblioteca del barri dos llibres cada setmana; aviat
va ser capaç de memoritzar des del començament fins al final
tots els textos escolars que li anaven a parar a les mans.
A més
de dedicar-se a la docència a la Universitat de Boston, Asimov de
seguida es va interessar per la divulgació científica i,
fonamentalment, per la literatura de ciència-ficció. Aviat
es va fer famós pels seus relats de robots, com ara "Robbie" (1940),
on aquestes màquines tenien un protagonisme molt especial. Amb llibres
com "Jo, robot" (1950), "Fundació" (1951), "Fundació i Imperi"
(1952), "Els déus en persona" (1972) o "Robots i Imperi" (1983),
Isaac Asimov es va configurar com l'autor més universal i com un
dels més importants, actius i influents de la moderna ciència-ficció.
Mort l'any
1992, una setmana abans de publicar el llibre que feia 468, Isaac Asimov
va contribuir al desenvolupament de la ciència-ficció, entre
d'altres raons, pel tractament que fa dels robots.
Asimov estava
interessat en trencar amb el model de robot amb "complex de Frankenstein",
volia canviar la imatge que determinades novel·les i contes de ciència-ficció
donaven dels robots: robots brivalls i rebels, màquines cruels i
sanguinàries que provocaven calamitats o acabaven matant el seu
creador.
L'any 1942,
per trencar amb aquesta manera de fer, va establir a través del
seu relat "Sentit giratori", les Lleis de la Robòtica, que
van ser seguides per no pocs escriptors del gènere. Les lleis són
tres:
1) Un robot
no pot fer mal a un ésser humà i no pot permetre que,
per omissió, un ésser humà prengui mal.
2) Un robot
ha d'obeir sempre les ordres d'un ésser humà, excepte en
el cas que aquestes ordres contravinguin la Primera Llei.
3) Un robot
sempre s'ha de protegir ell mateix, excepte en el cas que aquesta protecció
contravingui la Primera Llei o la Segona.
A partir d'aquell
moment les lleis van ser un motiu de debat entre els escriptors de ciència-ficció
que van tenir diverses postures al respecte: o les van acceptar plenament,
o van intentar la manera de trobar-hi errades, o van buscar la manera de
subvertir-les.
Asimov concep
amb tanta lògica els robots que arriben a ser millors i a tenir
més seny que no pas els éssers humans, que són, habitualment,
contradictoris i irracionals. Asimov dóna a entendre que els robots
tenen sentiments i una alçada moral, en ocasions, molt superior
als humans.
A partir d'aquí
tot un univers d'androides, robots de les més variades formes, replicants,
etc. van poblar el panorama de la ciència-ficció. El film
"Blade Runner" (1982), un film anomenat de culte, no és aliè
al món d'Asimov.
"Blade
Runner" 1982. EUA
Director:
Ridley Scott
Producció:
Michael Scott i Ridley Scott
Guió:
Hampton Fancher i David Peoples. Basat en el relat de Philip K. Dick, Somnien
els androides amb ovelles elèctriques? (1969)
Música:
Vangelis
Fotografia:
Jordan Cronenweth
Decorats:
Douglas Trumbull
Intèrprets:
Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young, Edward James Olmos
Sinopsi:
Novembre de l'any 2019, Los Angeles és una mena d'infern. Una ciutat
superpoblada, farcida de la gent més diversa, on les classes poderoses
han marxat cap a altres planetes. Una pluja bruta i àcida cau sobre
un carrers plens de fums, de focus de llum i de penombra. Els helicòpters
policials, els "spinners", es barregen amb naus-anunci que tapen un cel
tenebrós.
Sis androides,
anomenats replicants, del tipus Nexus-6 utilitzats com a treballadors-esclaus
per a l'exploració i colonització d'altres planetes s'han
rebel·lat i deambulen per la ciutat buscant els seus orígens.
Els replicants fugits són una creació especial d'una de les
empreses més importants, la Tyrell Corporation. Tenen, almenys,
la mateixa intel·ligència que els seus creadors, i, certament,
molta més força i agilitat. Els dissenyadors creuen que poden
desenvolupar sentiments humans com ara l'amor, l'odi, la por, la còlera,
l'enveja., etc. Però tenen un dispositiu de seguretat, la seva vida
és només de quatre anys.
Per resoldre
aquest tipus de situacions, l'administració té una brigada
especial, els blade runner ("el que corre amb l'espasa"), que executen
els rebels. El millor dels blade runner amb vida, Rick Deckard, està
retirat i circula sense rumb pels "xiringuitos" orientals de la ciutat.
Deckard és obligat pel cap de policia a iniciar una investigació
per caçar els replicants.
Una de les
primeres passes que fa és anar a la Tyrell Corporation. Allí
coneix Rachael, a qui per encàrrec del propi Tyrell la somet a un
test per detectar si és o no una androide. Més tard, Tyrell
explica a Deckard que Rachael és el resultat d'un nou experiment
i que ella no sap que en realitat és una replicant. L'atracció
entre Rick Deckard i Rachael s'inicia en aquesta seqüència.
Els replicants,
dirigits per Batty, estan obsessionats per saber dades sobre la seva morfologia
i la seva longevitat. Comencen una sagnant cursa per trobar els seu creador.
Les investigacions
i els seus contactes amb Rachael, fan que Deckard vagi entenent que els
replicants viuen una situació molt punyent, tenen sentiments, volen
ser com els humans, necessiten tenir records, i a la vegada, intueixen
que la seva vida se'ls acaba.
Els replicants
aconsegueixen arribar a la casa d'en Tyrell, i el maten. Mentre, el blade
runner els ha anat delmant. El darrer dels androides, Batty s'enfronta
a Rick en una seqüència final antològica: el combat
es va decantant a favor d'en Batty, que li arriba a trencar dos dits a
en Rick. Però, sobtadament, Batty nota com la mort se li va aproximant,
la vida se li acaba. En l'últim instant salva Rick de caure des
de dalt d'un edifici, perquè es compadeix del blade runner, al veure
la por en els seus ulls. En els seus últims moments l'androide demostra
sentiments, la qual cosa l'acosta amb els humans, i salva en Rick perquè,
d'alguna manera, també és un esclau, també està
programat.
|
ACTIVITATS
1. Al principi
de la pel·lícula, s'explica que sis replicants s'han rebel·lat,
han assaltat una llançadora espacial i s'han dirigit cap a la Terra.
Per quin motiu s'han amotinat? Per què creieu que han volgut anar
a la Terra?
2. Gaff,
ajudant del cap de policia, parla una llengua del futur, l'anomenada "interlingua".
Se'ns explica que és una barreja del francès, l'anglès,
l'italià i l'espanyol. Busqueu referències de si ha existit
en algun moment alguna iniciativa per elaborar una llengua general i comuna
per a tota la humanitat, que fos barreja de les existents? Després,
intenteu fer un petit vocabulari interlingüístic, barrejant
síl·labes de les quatre llengües per construir noves
paraules.
3. La imatge
d'una megalòpolis del futur, Los Angeles, resulta inquietant, però
al mateix temps és un dels aspectes més interessants i millor
aconseguits del film. Feu una descripció del vostre barri o del
centre de la vostra ciutat a la manera del futur presentat per "Blade Runner".
4. Per què
creus que hi ha tants xinesos a la ciutat?
5. El test
de verificació d'identitat que fan els blade runner per descobrir
replicants consisteix en una llarga sèrie de preguntes. Preguntes
que per als humans poden provocar "vergonya" o "rubor" davant d'una qüestió
moralment inquietant. Això no es pot controlar voluntàriament
i provoca una fluctuació de la pupil·la i una dilatació
incontrolable de l'iris. Si aquesta resposta involuntària no es
produeix davant d'un tema "escabrós", llavors l'ésser a qui
s'està fent el test és un replicant, un androide. Prepareu
un diàleg amb preguntes i respostes destinades a servir de test
per descobrir androides o replicants.
6. La Tyrell
Corporation, l'empresa que fabrica els androides, implanta records en la
memòria dels últims models. Per què creus que ho fa?
Quina situació es produeix quan Rachael descobreix que és
una replicant?
7. Sovint
al film, en les imatges dels carrers, hi surten anuncis que promocionen
l'emigració cap a d'altres planetes, que animen a deixar la Terra.
Per què es vol abandonar la Terra? Redacteu un anunci publicitari
que anunciï les excel·lències d'anar a viure a un altre
planeta.
8. J. F.
Sebastian és un dissenyador genètic que ha col·laborat
en la producció del Nexus 6, els replicants més perfectes
que s'han fabricat. Quan Pris li pregunta com és que als vint-i-cinc
anys té un aspecte envellit, J. F. li respon que la causa és
una malaltia que li provoca una senectut avançada, anomenada síndrome
de Matusalem. Investigueu qui era Matusalem. Per què Batty
li diu a J. F. que els replicants tenen molt en comú amb ell?
9.
A les darreres seqüències del film, hi ha forces simbolismes:
quan els replicants, acompanyats de J. F. Sebastian, van a veure Tyrell,
a través del telèfon interior Batty li fa guanyar la partida
d'escacs que J. F. mantenia amb Tyrell des de feia dies, quina significació
té això?
Si seguim
atentament la conversa entre Roy Batty i Tyrell podem sentir frases com:
"No és fàcil conèixer al teu creador", "Pot el creador
reparar allò que ha fet?", "La vida és així, no es
pot modificar", "Procura viure el millor que puguis", "Vas ser creat el
més perfecte possible", "He fet coses dolentes", "Sí, però
també has fet coses extraordinàries"; què us suggereixen
aquestes frases entre Batty i el seu creador.
10. Més
simbologia. L'edifici on viu J. F. Sebastian es diu "Bradbury". Busqueu
informació sobre el nom de Bradbury. Què deu significar que
Roy Batty es clavi un clau a la mà? I el colom que surt volant quan
Batty mor?
11. En la
lluita final, entre el blade runner i el replicant, aquest li diu a Deckard:
"És tota una experiència viure amb por. Això és
el que significa ser esclau". Batty li salva la vida a Rick Deckard. Un
cop mort Batty, Deckard diu: "Estimava la vida, la seva vida, la meva vida,
la de tots." Què creus que deuen voler dir totes aquestes frases?
ALGUNS COMENTARIS
SOBRE EL FILM
La pel·lícula
es basa en la novel·la de Phillip K. Dick Somnien els androides
amb ovelles elèctriques? publicada l'any 1969; que presagiava
un futur de la humanitat no gens optimista, però molt en la línia
dels grans mestres de la ciència-ficció.
Com en moltes
altres ocasions, entre la pel·lícula i l'obra literària
hi ha unes quantes diferències que, diuen alguns testimonis, no
van agradar excessivament a Dick, que va morir pocs dies després
d'haver-se finalitzat el rodatge, l'any 1982, a l'edat de cinquanta-quatre
anys.
El guió
cinematogràfic fou escrit inicialment per Hampton Fancher, però
serioses discrepàncies entre Fancher i el director, Ridley Scott,
van provocar que el guió passés a les mans d'un nou guionista,
David Peoples també autor de "Sense Perdó", que el va refer
d'acord amb la visió que Scott tenia de la història.
Amb l'ajut
dels decorats (si la pel·lícula és de culte, els decorats
també ho són!) de Douglas Trumbull i els efectes especials
de Sid Mead, el realitzador d'"Alien" va anticipar un retrat de Los Angeles
l'any 2019 no precisament agradable. El paisatge urbà sorgeix d'unes
penombres provocades per una contaminació aclaparadora.
"Blade Runner"
és un film que conjuga dos gènere cinematogràfics,
el de la ciència-ficció amb el cinema negre. Harrison Ford
interpreta un ex-policia amargat que ha de caçar uns androides rebels,
productes de la cibernètica, que han desenvolupat sentiments propis
dels humans i que busquen desesperadament el seu creador per demanar-li
comptes de la seva curta vida (només quatre anys). S'ha dit que
Ridley Scott pretenia fer una al·legoria de l'angoixada recerca
dels humans per apropar-se al seu creador, Déu.
Independentment
d'aquest aspecte, "Blade Runner" (que, a més ha tingut una influència
considerable en la moda, en l'arquitectura, en els còmics, etc.)
dóna una visió agra i turmentada d'una civilització
urbana que s'autodestrueix des del punt de vista ecològic i ètic.
Tot plegat es tracta d'un futur més probable del que sembla.
Com dèiem,
la pel·lícula presenta no poques modificacions respecte el
text de Philip K. Dick. El crític cinematogràfic José
María Latorre, en el seu anàlisi de la pel·lícula
diu el següent sobre aquesta qüestió:
Text 1:
Animals vius i ovelles elèctriques
"En "¿Sueñan
los androides con ovejas eléctricas?" Philip K. Dick dibuja la situación
que se vive en el planeta Tierra después de la tercera guerra mundial
(llamada en la novela Guerra Mundial Terminal). El paisaje es pavoroso:
la Tierra vive un tiempo de decadencia y vacío, está casi
despoblada -pues los terrestres que disfrutan de cierto poder econòmico
han abandonado el planeta para vivir más cómodamente en el
espacio- y los agrupados supervivientes sin recursos se mueven dentro de
una sociedad en la que los estados anímicos están controlados
mediante un "órgano de ánimos" y en la que, para ser considerado
socialmente, para no ser inmoral y no ser antiempático, es obligado
mantener un animal vivo dentro de la propia casa. (...)
Los androides
rebeldes están sueltos y libres por la ciudad y Rick tiene que identificarlos
y eliminarlos, misión que cumple en sólo veinticuatro horas.
El estímulo que le mueve para ello es la recompensa prometida, ¡que
le permitirá empezar a pagar los plazos necesarios para poder comprar
su propio animal real en sustitución de la oveja eléctrica
que tiene en su casa! La motivación secreta del personaje de Deckard
es, pues, el supuesto ascenso social, el hecho de poder obsequiar a la
esposa con un modelo animal que la convertirá en una mujer "distinguida".
José
María Latorre. Blade Runner
1.-
En el text es diu que els humans que s'ho poden permetre han abandonat
la Terra, a causa de les seves males condicions. Escriviu un petit text
on s'expliqui a quin planeta van aquests terrestres, com viuen, què
es troben, com és el planeta, si hi ha habitants indígenes,
si treballen o no, si fan servir androides, etc.
2.- ¿Quina
opinió us mereix la qüestió de que tenir un animal a
casa sigui una cosa gairebé extraordinària, sigui motiu de
prestigi i ascens social? ¿Què devia voler dir en Philip
K. Dick amb aquesta qüestió dels animals del futur? Avui dia,
la propietat de què és motiu de distinció o bona posició
social? |
Text 2:
Robbie
"Ets un nen
dolent! T'hauré de donar una surra.
I Robbie es
va encongir i es va tapar la cara amb les mans, de manera que la Glòria
va haver d'afegir:
Robbie va fer
que sí amb el cap (un petit paral.lelepípede amb les arestes
i els vèrtexs arrodonits, unit per mitjà d'un cilindre
curt i flexible a un altre paral.lelepípede semblant al primer però
força més gran, que feia de tronc), i es va posar obedientment
de cara a l'arbre. Una parpella fina de metall va baixar com un teló
sobre els ulls encesos i de dins del seu cos va sorgir un tic-tac que ressonava
regularment. (...)
Lentament,
mantenint-se sempre entre la Glòria i l'arbre de parar, va avançar
cap a l'amagatall; i quan la Glòria va estar clarament a
la vista i ella ja no podia negar que ell la veia, Robbie va allargar una
mà cap a ella i amb l'altra es va donar un cop a la cama i la va
fer ressonar. La Glòria es va aixecar malhumorada.
- Has mirat
d'esquitllentes!
-va exclamar amb una injustícia descarada-. A més, ja estic
cansada de jugar a fet i amagar. Vull que em portis a coll.
Però
Robbie se sentia ferit per aquella acusació tan injusta, de manera
que es va asseure a poc a poc i va fer que no movent el cap sorrudament
d'un cantó cap a l'altre. La Glòria va adoptar tot seguit
un to de veu suau i afalagador:
- Vinga, Robbie.
No ho deia pas seriosament que mires d'esquitllentes. Porta'm a passejar,
apa.
Robbie no estava
disposat a donar-se tan fàcilment. Mirava obstinadament el
cel i va fer que no encara més enèrgicament amb el cap. (...)
- Si no em
portes a passejar -va exclamar amb vehemència- no t'explicaré
cap més conte. Tal com ho sents. Cap més.
Davant d'aquest
ultimàtum
Robbie es va deixar immediatament i sense condicions i va fer que sí
tan enèrgicament amb el cap que el metall del coll va començar
a dringar. Amb molt de compte va aixecar la nena i se la va carregar a
coll-i-be sobre les seves espatlles tan amples i tan planes."
Isaac
Asimov. Robbie i altres contes
1.-
Com heu pogut comprovar, Robbie és un robot del futur programat
per jugar i acompanyar els nens. Asimov va escriure aquest relat l'any
1939 pensant en futur situat a finals de segle XX i principis del XXI,
és a dir, més o menys la nostra actual societat. Creieu que
ara hi ha enginys electrònics destinats a entretenir els nens? Quines
diferències tenen respecte en Robbie?
2- Busqueu
un sinònim de les paraules i expressions subratllades. |
Text 3:
Després de la gran catàstrofe
"...Y después
de un apresurado desayuno -había perdido tiempo a causa de la discusión-
subió vestido para salir, incluso con su Protector Genital de Plomo
Mountibank, modelo Ayax, a la pradera cubierta del terrado. Ahí
"pastaba" su oveja eléctrica; por más que fuera un sofisticado
objeto mecánico, ramoneaba con simulada satisfacción y engañaba
al resto de los ocupantes del edificio. (...)
El aire gris
de la mañana, lleno de partículas radiactivas que oscurecían
el sol, ofendían su olfato. Aspiró involuntariamente la corrupción
de la muerte. Bueno, eso era una descripción algo excesiva, observó
mientras se dirigía hacia el sector particular de césped
que poseía juntamente con el inmenso apartamento situado más
abajo. La herencia de la Guerra Mundial Terminal había disminuido
su poder. Los que no pudieron sobrevivir al polvo habían sido olvidados
años antes; entonces el polvo, ya más débil y con
sobrevivientes más fuertes, sólo podía alterar la
mente y la capacidad genética. A pesar de su protector genital de
plomo, era indudable que el polvo se filtraba y traía cada día
-mientras no emigrara- su pequeña carga de inmundicia. Hasta ahí,
los exámenes médicos mensuales confirmaban su normalidad:
podía procrear dentro de los márgenes de tolerancia que la
ley establecía. Pero cualquier mes el examen de los médicos
del Departamento de Policía de San Francisco podía dictaminar
lo contrario. Continuamente el polvo omnipresente convertía a los
normales en especiales. Esa basura del correo oficial, los posters y los
anuncios de TV vociferaban: "¡Emigra o degenera! ¡Elige!" Era
verdad, pensó Rick mientras abría la puerta de su minúscula
dehesa y se acercaba a su oveja eléctrica. Pero no puedo emigrar,
se dijo, a causa de mi trabajo."
Philip
K. Dick. ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?
1.-
Aquesta és l'apocalíptica visió de la societat del
futur que tenia Philip K. Dick. Quins aspectes de la societat actual, creus
que està criticant en aquest text?
2.- Fes
una llista de les paraules i expressions que denotin el caràcter
angoixant i opressiu d'aquest món, potser no tant llunyà. |
Text 4:
Roy Baty, el rebel
"En la enorme
y suntuosa habitación del hotel, Rick leía las copias al
carbón con los informes acerca de los androides Roy e Irmgard Baty.
Esta vez disponía de fotos telescópicas, borrosas copias
3-D en color que apenas permitían ver los detalles. La mujer parecía
atractiva; Roy Baty era otra cosa. Peor.
Había
sido farmacéutico en Marte, leyó. O al menos había
usado esa cobertura. Probablemente era en realidad un trabajador manual,
un campesino, con aspiraciones de algo mejor. ¿Sueñan los
androides?, se preguntó Rick. Era evidente: por eso de vez en cuando
mataban a sus amos y venían a la Tierra. A vivir una vida
mejor, sin servidumbre. Como Luba Luft, a cantar "Don Giovanni" y "Le nozze"
en lugar de labrar un campo árido y sembrado de rocas, en un mundo-colonia
básicamente inhabitable.
El informe
agregaba:
"Roy Baty tiene
un aire agresivo y decidido (...) Dotado de preocupaciones místicas,
este androide indujo al grupo a intentar la fuga, apoyando ideológicamente
su propuesta con una presuntuosa ficción acerca del carácter
sagrado de la supuesta "vida" de los androides. Además, robó
diversos psicofármacos y experimentó con ellos."
La descripción
era patética. Un androide frío, duro, aspiraba a una experiencia
que le resultaba inasequible a causa de un defecto deliberadamente incluido
en su diseño."
Philip
K. Dick. ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?
1.-
En aquest text que acabeu de llegir, Rick Deckard, el policia caçador
d'androides, llegeix els informes sobre els androides rebels que ha de
"retirar", és a dir, executar. El cap dels insurgents és
Roy Baty. La policia d'aquesta societat està molt preocupada perquè
aquests éssers artificials són tant o més intel·ligents
que molt humans, s'han alçat contra els abusos dels humans i proclamen
el seu dret a la vida i a la llibertat. Intenteu fer un informe positiu
per presentar-lo en un hipotètic judici contra ells (a la novel·la
la possibilitat de jutjar-los no es contempla, senzillament se'ls elimina),
justificant perquè van actuar d'aquesta manera i quines eren les
seves raons per insubordinar-se.
|
|
|
|