Sinopsi: Novembre de l'any 2019, Los Angeles és una mena d'infern. Una ciutat superpoblada, farcida de la gent més diversa, on les classes poderoses han marxat cap a altres planetes. Una pluja bruta i àcida cau sobre un carrers plens de fums, de focus de llum i de penombra. Els helicòpters policials, els "spinners", es barregen amb naus-anunci que tapen un cel tenebrós.

Sis androides, anomenats replicants, del tipus Nexus-6 utilitzats com a treballadors-esclaus per a l'exploració i colonització d'altres planetes s'han rebel·lat i deambulen per la ciutat buscant els seus orígens.  Els replicants fugits són una creació especial d'una de les empreses més importants, la Tyrell Corporation. Tenen, almenys, la mateixa intel·ligència que els seus creadors, i, certament, molta més força i agilitat. Els dissenyadors creuen que poden desenvolupar sentiments humans com ara l'amor, l'odi, la por, la còlera, l'enveja., etc. Però tenen un dispositiu de seguretat, la seva vida és només de quatre anys.

Per resoldre aquest tipus de situacions, l'administració té una brigada especial, els blade runner ("el que corre amb l'espasa"), que executen els rebels. El millor dels blade runner amb vida, Rick Deckard, està retirat i circula sense rumb pels "xiringuitos" orientals de la ciutat. Deckard és obligat pel cap de policia a iniciar una investigació per caçar els replicants.

Una de les primeres passes que fa és anar a la Tyrell Corporation. Allí coneix Rachael, a qui per encàrrec del propi Tyrell la somet a un test per detectar si és o no una androide. Més tard, Tyrell explica a Deckard que Rachael és el resultat d'un nou experiment i que ella no sap que en realitat és una replicant. L'atracció entre Rick Deckard i Rachael s'inicia en aquesta seqüència.

Els replicants, dirigits per Batty, estan obsessionats per saber dades sobre la seva morfologia i la seva longevitat. Comencen una sagnant cursa per trobar els seu creador.

Les investigacions i els seus contactes amb Rachael, fan que Deckard vagi entenent que els replicants viuen una situació molt punyent, tenen sentiments, volen ser com els humans, necessiten tenir records, i a la vegada,  intueixen que la seva vida se'ls acaba.

Els replicants aconsegueixen arribar a la casa d'en Tyrell, i el maten. Mentre, el blade runner els ha anat delmant. El darrer dels androides, Batty s'enfronta a Rick en una seqüència final antològica: el combat es va decantant a favor d'en Batty, que li arriba a trencar dos dits a en Rick. Però, sobtadament, Batty nota com la mort se li va aproximant, la vida se li acaba. En l'últim instant salva Rick de caure des de dalt d'un edifici, perquè es compadeix del blade runner, al veure la por en els seus ulls. En els seus últims moments l'androide demostra sentiments, la qual cosa l'acosta amb els humans, i salva en Rick perquè, d'alguna manera, també és un esclau, també està programat.

Los androides rebeldes están sueltos y libres por la ciudad y Rick tiene que identificarlos y eliminarlos, misión que cumple en sólo veinticuatro horas. El estímulo que le mueve para ello es la recompensa prometida, ¡que le permitirá empezar a pagar los plazos necesarios para poder comprar su propio animal real en sustitución de la oveja eléctrica que tiene en su casa! La motivación secreta del personaje de Deckard es, pues, el supuesto ascenso social, el hecho de poder obsequiar a la esposa con un modelo animal que la convertirá en una mujer "distinguida".

1.- En el text es diu que els humans que s'ho poden permetre han abandonat la Terra, a causa de les seves males condicions. Escriviu un petit text on s'expliqui a quin planeta van aquests terrestres, com viuen, què es troben, com és el planeta, si hi ha habitants indígenes, si treballen o no, si fan servir androides, etc.

2.- ¿Quina opinió us mereix la qüestió de que tenir un animal a casa sigui una cosa gairebé extraordinària, sigui motiu de prestigi i ascens social? ¿Què devia voler dir en Philip K. Dick amb aquesta qüestió dels animals del futur? Avui dia, la propietat de què és motiu de distinció o bona posició social?

I Robbie es va encongir i es va tapar la cara amb les mans, de manera que la Glòria va haver d'afegir:

Robbie va fer que sí amb el cap (un petit paral.lelepípede amb les arestes i els vèrtexs arrodonits, unit per mitjà d'un cilindre curt i flexible a un altre paral.lelepípede semblant al primer però força més gran, que feia de tronc), i es va posar obedientment de cara a l'arbre. Una parpella fina de metall va baixar com un teló sobre els ulls encesos i de dins del seu cos va sorgir un tic-tac que ressonava regularment. (...)

Lentament, mantenint-se sempre entre la Glòria i l'arbre de parar, va avançar cap a l'amagatall; i quan la Glòria va estar clarament a la vista i ella ja no podia negar que ell la veia, Robbie va allargar una mà cap a ella i amb l'altra es va donar un cop a la cama i la va fer ressonar. La Glòria es va aixecar malhumorada.

- Has mirat d'esquitllentes! -va exclamar amb una injustícia descarada-. A més, ja estic cansada de jugar a fet i amagar. Vull que em portis a coll.

Però Robbie se sentia ferit per aquella acusació tan injusta, de manera que es va asseure a poc a poc i va fer que no movent el cap sorrudament d'un cantó cap a l'altre. La Glòria va adoptar tot seguit un to de veu suau i afalagador:

- Vinga, Robbie. No ho deia pas seriosament que mires d'esquitllentes. Porta'm a passejar, apa.

Robbie no estava disposat a donar-se tan fàcilment. Mirava obstinadament el cel i va fer que no encara més enèrgicament amb el cap. (...)

- Si no em portes a passejar -va exclamar amb vehemència- no t'explicaré cap més conte. Tal com ho sents. Cap més.

Davant d'aquest ultimàtum Robbie es va deixar immediatament i sense condicions i va fer que sí tan enèrgicament amb el cap que el metall del coll va començar  a dringar. Amb molt de compte va aixecar la nena i se la va carregar a coll-i-be sobre les seves espatlles tan amples i tan planes."

1.- Com heu pogut comprovar, Robbie és un robot del futur programat per jugar i acompanyar els nens. Asimov va escriure aquest relat l'any 1939 pensant en futur situat a finals de segle XX i principis del XXI, és a dir, més o menys la nostra actual societat. Creieu que ara hi ha enginys electrònics destinats a entretenir els nens? Quines diferències tenen respecte en Robbie?

2- Busqueu un sinònim de les paraules i expressions subratllades.

El aire gris de la mañana, lleno de partículas radiactivas que oscurecían el sol, ofendían su olfato. Aspiró involuntariamente la corrupción de la muerte. Bueno, eso era una descripción algo excesiva, observó mientras se dirigía hacia el sector particular de césped que poseía juntamente con el inmenso apartamento situado más abajo. La herencia de la Guerra Mundial Terminal había disminuido su poder. Los que no pudieron sobrevivir al polvo habían sido olvidados años antes; entonces el polvo, ya más débil y con sobrevivientes más fuertes, sólo podía alterar la mente y la capacidad genética. A pesar de su protector genital de plomo, era indudable que el polvo se filtraba y traía cada día -mientras no emigrara- su pequeña carga de inmundicia. Hasta ahí, los exámenes médicos mensuales confirmaban su normalidad: podía procrear dentro de los márgenes de tolerancia que la ley establecía. Pero cualquier mes el examen de los médicos del Departamento de Policía de San Francisco podía dictaminar lo contrario. Continuamente el polvo omnipresente convertía a los normales en especiales. Esa basura del correo oficial, los posters y los anuncios de TV vociferaban: "¡Emigra o degenera! ¡Elige!" Era verdad, pensó Rick mientras abría la puerta de su minúscula dehesa y se acercaba a su oveja eléctrica. Pero no puedo emigrar, se dijo, a causa de mi trabajo."
 

1.- Aquesta és l'apocalíptica visió de la societat del futur que tenia Philip K. Dick. Quins aspectes de la societat actual, creus que està criticant en aquest text?

2.- Fes una llista de les paraules i expressions que denotin el caràcter angoixant i opressiu d'aquest món, potser no tant llunyà.

Había sido farmacéutico en Marte, leyó. O al menos había usado esa cobertura. Probablemente era en realidad un trabajador manual, un campesino, con aspiraciones de algo mejor. ¿Sueñan los androides?, se preguntó Rick. Era evidente: por eso de vez en cuando mataban  a sus amos y venían a la Tierra. A vivir una vida mejor, sin servidumbre. Como Luba Luft, a cantar "Don Giovanni" y "Le nozze" en lugar de labrar un campo árido y sembrado de rocas, en un mundo-colonia básicamente inhabitable.

El informe agregaba:

"Roy Baty tiene un aire agresivo y decidido (...) Dotado de preocupaciones místicas, este androide indujo al grupo a intentar la fuga, apoyando ideológicamente su propuesta con una presuntuosa ficción acerca del carácter sagrado de la supuesta "vida" de los androides. Además, robó diversos psicofármacos y experimentó con ellos."

La descripción era patética. Un androide frío, duro, aspiraba a una experiencia que le resultaba inasequible a causa de un defecto deliberadamente incluido en su diseño."
 

1.- En aquest text que acabeu de llegir, Rick Deckard, el policia caçador d'androides, llegeix els informes sobre els androides rebels que ha de "retirar", és a dir, executar. El cap dels insurgents és Roy Baty. La policia d'aquesta societat està molt preocupada perquè aquests éssers artificials són tant o més intel·ligents que molt humans, s'han alçat contra els abusos dels humans i proclamen el seu dret a la vida i a la llibertat. Intenteu fer un informe positiu per presentar-lo en un hipotètic judici contra ells (a la novel·la la possibilitat de jutjar-los no es contempla, senzillament se'ls elimina),  justificant perquè van actuar d'aquesta manera i quines eren les seves raons per insubordinar-se.