La
ràdio com a mitjà per desenvolupar el sentit crític
davant la informació dels mitjans de comunicació
La
ràdio és, probablement, el mitjà de comunicació
més àgil, ràpid i directe. És també
un dels mitjans de comunicació amb més possibilitats educatives.
Perquè hem arribat a un punt que els canvis comunicatius de la nostra
societat ens obliguen a conèixer quins són els elements,
els significats i les estructures del llenguatge dels mitjans de comunicació
de masses, hem de deixar de ser receptors ignorants i passius, i passar
a tenir la possibilitat de convertir-nos en emissors competents.
L’educació
en els mitjans de comunicació, i en aquest cas l’assaig a classe
a d’experiències radiofòniques, té un poder motivador
i unes virtuts educatives excepcionals que superen els aprenentatges tradicionals,
ja anacrònics:
·
Millora l’expressió oral.
·
Afavoreix la creativitat.
·
Disposar de un caràcter interdisciplinari i integrador de diverses
matèries.
·
Potencia el treball en equip.
·
Augmenta les capacitats comunicatives dels nois i de les noies.
·
Estimula la comprensió de textos.
·
Posa en pràctica exercicis d’expressió oral i escrita que
s’allunyen dels típics, tòpics i tradicionals exercicis que
avorreixen l’alumnat...
Aquest crèdit
-que desenvolupem a l’Escola Solc
des de fa quatre anys- pretén que els alumnes de 3r d’ESO
coneguin la importància que tenen els mitjans de comunicació
audiovisuals i escrits en la societat actual com a transmissors d’informació
i creadors d’opinió. Volem formar persones crítiques davant
l’allau d’informació diversa que rebem diàriament.
Hem triat la
ràdio com a mitjà de comunicació, perquè a
banda d’assolir els objectius abans esmentats, els alumnes puguin reforçar
les seves competències en expressió oral i escrita, adequades
totes dues al mitjà radiofònic: llegir amb una entonació
i un èmfasi adequats i produir missatges orals i escrits coherents.
El crèdit
el dividim en dues parts. La primera consisteix a preparar els alumnes
perquè siguin capaços d’elaborar ells sols un guió
radiofònic. Primer aprenen a llegir notícies amb l’entonació,
la dicció i la velocitat adequades. I després aprenen a escriure
notícies atenent als criteris de redacció propis d’aquest
tipus de textos. Un cop dominen aquesta tècnica, el pas següent
consisteix que els alumnes desenvolupin la capacitat de crítica.
Per aconseguir-ho, treballem diversos aspectes, com ara són l’ambigüitat
(els alumnes busquen titulars ambigus en diaris, aprenen a fer-ne les diferents
lectures que puguin tenir i posteriorment són ells els qui elaboren
uns altres titulars ambigus); la manipulació (s’ensenyen diferents
exemples de manipulació en premsa escrita per tal que aprenguin
a reconèixer-la, després són ells els qui han de buscar-ne
exemples en diaris o programes de ràdio i inventen de nous); i la
comparació d’una notícia en diferents diaris (els alumnes
comproven com una mateixa informació pot ser explicada diferentment
segons la ideologia del diari i segons la importància que se l’hi
dóna, tant pel lloc que ocupa en una plana com per l’extensió).
Un cop hem
treballat tots aquest aspectes, comença la segona part del crèdit.
Ara ens centrem en el mitjà que ens interessa: la ràdio.
Primer escoltem un programa de ràdio que els alumnes han enregistrat
i n’analitzem el tipus de llenguatge, perquè constatin la diferència
entre els dos llenguatges: l’escrit (premsa) i l’oral (ràdio). Després
escoltem diferents tipus de programes en directe o bé enregistrats:
informatius, musicals, culturals, d’entreteniment, etc. El pas següent
consisteix a mostrar als alumnes un guió radiofònic escrit
que els serveix d’exemple per elaborar el seu programa de ràdio.
Un cop els
alumnes dominen el procés radiofònic i han après a
dominar els diferents recursos comunicatius, la classe es divideix en grups
de 4 o 5 alumnes. Cada grup escriu un guió per a un programa que
ocuparà una franja horària determinada i que tindrà
una durada aproximada d’uns 10 minuts, de manera que entre tota la classe
es cobreix un matí o una tarda de producció radiofònica.
Cada grup té l’obligació d’incloure-hi un butlletí
de notícies i dues falques publicitàries, i indicar en quins
moments sonaran una sintonia curta i una altra de llarga, separadors, ràfegues
i les promos del programa, les quals els alumnes enregistren en cintes
o cd-room. Un cop enllestit el guió, amb totes les anotacions tècniques
corresponents, cada grup fa un assaig en veu alta davant la resta de grups
de la classe, per tal d’adequar l’entonació, la velocitat i la dicció
al mitjà radiofònic. Finalment cada grup fa una gravació
del seu programa de ràdio a l’aula d’informàtica de l’escola,
a fi que es pugui afegir, a banda de la veu, tot el suport musical que
han recopilat els alumnes.
El crèdit
es tanca amb una visita als estudis de Catalunya Ràdio, perquè
els alumnes vegin com és una ràdio per dins i assisteixin
d’espectadors a l’aplicació pràctica i professional del que
s’ha elaborat a classe.
Es tracta,
doncs, d’una experiència més en el camí per aconseguir
una educació en els mitjans de comunicació, que aconsegueixi
canviar l’ús embrutidor i adotzenant que sovint es fa dels mass
media, es tracta d’aixecar una consciència crítica i
promoure la participació, conrear la intel·ligència
i donar suport a l’enriquiment cultural. |
|
Dolors
Nolla
és
professora de Secundària en l'Escola Solc
|