Cinescola deconstrueix el llenguatge cinematogràfic a l’aula

Blade Runner o Te doy mis ojos són dos exemples de les pel·lícules que ofereix el projecte Cinescola per treballar a l’aula. No només per analitzar els seus continguts i el seu llenguatge, sinó també per fomentar una lectura crítica de la imatge i dels mitjans de comunicació. Així doncs, apagueu els llums que comença la pel·lícula... Benvinguts a Cinescola.

Anys seixanta, del segle XX. Barri de Santa Eulàlia, de l’Hospitalet de Llobregat. Cine Victòria. Dimecres tarda-nit –no hi havia classe els dimecres a l’institut– i dissabte tarda-nit. Una munió de nens i nenes, de jovent, de famílies senceres amb entrepans i cantimplores, omplien la platea i el club del local. La sessió de cinema constava de dues pel·lícules, NO-DO, curtmetratge de l’Stan Laurel i l’Oliver Hardy i els trailers de la setmana vinent. King-Kong, Doctor Zhivago, El cerebro de Frankenstein, West Side Story, Tarzan, El bueno, el feo y el malo, Simbad y la princesa, La vuelta al mundo en 80 días... Aquesta fou una de les poques formes de diversió de la generació del tardofranquisme. Una escola anodina, avorrida, desmotivadora, massificada i amb una certa fortor de funcionaris falangistes, ens feia evadir-nos del dia a dia i refugiar-nos en el somni cinematogràfic. Uns anys més tard, en aquells absurds sopars d’exalumnes, més d’un de nosaltres evocàvem les sessions de cinema com a veritables (i únics) moments per reconciliar-nos amb la intel·ligència, amb la ganes d’aprendre i descobrir, amb horitzons desconeguts, amb un món lliure, de bellesa i d’emocions, lluny d’una quotidianitat que ens ofegava.

El cinema com a forma de reflexió per a la vida, com al·licient vital i intel·lectual, com a espai d’aprenentatge i d’inquietud, com a via per pensar i sortir de la grisor diària, com a bot salvavides... Aquesta ha estat la idea –probablement des del subconscient– que ens ha mogut a posar dempeus el projecte Cinescola.

Educació en Comunicació
El projecte Cinescola neix a partir de la feina feta, des de ja fa uns anys, per AulaMèdia, una revista digital d’Educació en Comunicació, en llengua catalana, de caràcter mensual i d’accés lliure, impulsada per profesionals de l’educació i la comunicació i que, a hores d'ara, disposa de més de 11.000 subscriptors i de més de 15.000 visites mensuals. AulaMèdia és una eina de reflexió sobre la necessitat de l’educació en els mitjans de comunicació i amb els mitjans de comunicació a la societat d’avui, una via per convèncer la professió docent , la professió periodística, les institucions i, sobretot, la ciutadania, de la transcendència d’educar en els nous llenguatges comunicatius i en l’anàlisi crítica dels mitjans, que modelen i vertebren el pensament i les actituds socials en el nostre món.

La integració a la l’aula del cinema és una necessitat que no pocs professors i professores s’han plantejat des de fa temps, tot i que no han comptat amb els mínims recursos necessaris per al seu ús didàctic, no solament pel que fa a espais apropiats o a instruments de projecció, sinó també quant a propostes didàctiques viables per saber com fer servir i rendibilitzar el cinema amb una finalitat educativa.

Fomentar la lectura crítica de la imatge; mostrar d’una forma activa, gratificant i enriquidora la “il·lusió del moviment”, desemmascarar la mítica del mitjà, deconstruir les fabulacions lògico-temporals, gaudir del cinema, interrelacionar el currículum amb un conjunt de produccions cinematogràfiques... són algunes de les accions que l’escola s’ha de plantejar com ineludibles per a un aprenentatge del llenguatge audiovisual, des del mitja cinema, a l’aula. I Cinescola neix a partir d’aquest plantejament fet pel col·lectiu responsable d’AulaMèdia.

Les propostes
En la seva declaració de principis, Cinescola aposta per formar espectadors, una tasca que sembla que, a priori, ha de ser fonamental per a l’escola del segle XXI, però que el dia a dia ens demostra que és un objectiu que queda al marge, ofegat per posicions i programacions massa conservadores i amb poca visió, no solament de futur, sinó de l’entorn que ens envolta. Cinescola vol que sigui possible veure pel·lícules amb tota l’extensió de la paraula. Es tracta de lluitar per trencar amb l’hàbit d’empassar-se pel·lícules sense pensar-les, sense acostar-s’hi tranquil·lament, assossegadament, i gaudir de les seves imatges i de les seves propostes visuals, de les seves idees i de les seves advertències. Dignificar, en una paraula, el fet de veure una pel·lícula. Cinescola vol contribuir, a més, a formar espectadors més conscients i cívics, que respectin el silenci d’una projecció, que no mengin sorollosament a la sala de cinema, que respectin els títols de crèdit, que sàpiguen allò que van a veure...

Mensualment, Cinescola suggereix un film amb la seva corresponent proposta didàctica al professorat. Una proposta cinematogràfica destinada específicament a primària, a secundària o a batxillerat, i que intenta abraçar el més gran nombre possible de matèries: Ciències Experimentals (La màquina del temps; 2001, una Odissea de l’espai; La invasió dels ultracossos; Gorilas en la niebla...); Ciències Socials (La lengua de las mariposas; Lady Halcón; Viva Zapata!; Teléfono Rojo); Tutoria (Te doy mis ojos); Educació Física (Quiero ser como Beckham); Literatura (Blade Runner); Matemàtiques (Galileu)... tot i que les propostes, com en general l’Educació en Comunicació, té una vocació absolutament interdisciplinària. 

A l’hora de seleccionar de seleccionar els films es tenen en compte una sèrie de criteris: que la pel·lícula escollida sigui atractiva als ulls dels escolars; que, globalment, transmeti valors cívics; que sigui enriquidora des del punt de vista personal i de la cultura audiovisual; que posi sobre la taula motius per a la reflexió intel·lectual, per a la reinterpretació del món; i que sigui capaç de generar un conjunt de propostes connectades amb el currículum escolar.

Cada proposta didàctica va acompanyada de la seva fitxa tècnica; de preguntes per incidir en la comprensió del film; d’activitats que ajuden a contextualitar la pel·lícula; de diverses dades d’interès o de testimonis que han viscut la mateixa experiència representada en la producció audiovisual treballada, etc.

Cal dir, a més, que bona part de les propostes presentades per Cinescola han estat prèviament assajades en la realitat de les aules, dins dels projectes d’educació en comunicació de l’Escola Solc, un centre cooperatiu, de llarga trajectòria a la ciutat, què s’ha configurat com un veritable laboratori d’innovació educativa en la comunicació.

Creiem que els mitjans de comunicació de masses –i el cinema n’és un dels principals- fomenten, transmeten, afermen o canvien determinats valors o contravalors. Per tant es fa imprescindible dotar els joves i la ciutadania d’instruments d’anàlisi i de reflexió entorn de la comunicació.

Pensar les imatges ens pot ajudar a trobar vacunes contra la televisió contaminada, contra el model comunicatiu majoritari que hem de patir. Cal convèncer l’alumnat que hi ha diverses maneres de col·locar-se davant de les creacions audiovisuals, cal ajudar-los a conèixer la cultura de la imatge i a destriar el gra de la palla. 
 

Ramon Breu
Professor de Secundària i 
coordinador de Cinescola