Deó és professor i, en el temps lliure, activista educatiu. Ja fa temps, però, que va apostar per educar en comunicació.

Quins són els objectius d'AulaMèdia i en què esteu treballant actualment?
Ara estem enllestint el que serà el Fòrum d'Educació en Comunicació. És un objectiu molt ambiciós: nosaltres observem que falten ponts entre els diferents sectors socials, econòmics i polítics que estan inaplicats en l'Educació.

I quins són els actors que participen en el procés comunicatiu i educatiu?
Els comunicadors, el professorat, les administracions i, lògicament també, les famílies. L'educació en comunicació ha d'avançar tant en els centres docents com en els mitjans, i perquè les famílies prenguin consciència de la seva responsabilitat en el consum televisiu i en el consum en general de tot allò que té a veure amb les pantalles.

En termes de comunicació i de noves tecnologies, som una mica analfabets?
El llenguatge visual ha d'entrar a les escoles en l'educació reglada i obligatòria, però no solament com un llenguatge més, sinó que ha de tenir una interpretació. És a dir, de la mateixa manera que es fa anàlisi de textos, és necessari plantejar-se un anàlisi del text audiovisual. També han d'aprendre a produir missatges audiovisuals i que tinguin capacitat per distingir què és el que hi ha darrere d'una imatge, entre línies.

Però de quina manera s'ha de fer?
Cal analitzar el "fora de camp", allò que les imatges de la televisió no mostren. També s'ha de conèixer la tecnologia que sosté el mitjà, els interessos econòmics que difonen aquest missatge, les propietats dels canals...

Criticar un missatge pot ser insuficient?
Analitzant un sol missatge no se'n detecta la finalitat; però, quan analitzem tot el discurs, podem apreciar que estan transmetent un model social determinat. Per tant, saber llegir una imatge és com saber llegir un text. Nosaltres volem, però, anar més enllà per aprendre a escriure missatges visuals, és a dir, hem de saber fer un petit reportatge, produir un curt animat o un programa de ràdio i encara més, saber fer una web.

Actualment ens podem trobar com a mitjan segle XIX, quan els moviments socials deien als obrers que aprenguessin a llegir i a escriure per no ser enganyats i ignorants?
D'alguna manera, sí. Ens trobem davant unes tecnologies completament noves, amb una evolució molt ràpida, que ens han fet totalment indefensos i analfabets. La societat ha de comprendre que, si no té el control o el coneixement necessari, caurà a les mans de les empreses de la comunicació.

Què representa el Fòrum?
Volem fer veure a les administracions, que hi seran presents, que el que s'està fent és insuficient. L'alumnat del segle XXI ha de saber llegir i escriure dos o tres idiomes i alhora s'hi ha d'afegir el llenguatge audiovisual. Actualment les tecnologies s'estan abaratint i són a l'abast d'una bona part dels ciutadans occidentals. Internet i altres suports digitals han de servir perquè amplis sectors socials utilitzin aquesta tecnologia i expressin el seu discurs enfront del discurs hegemònic de les grans cadenes o les orientacions polítiques.

Tenim exemples d'aquesta evolució?
A Itàlia, per exemple, amb les telestreets o microtelevisions als diferents barris de les ciutats per fer front al domini mediàtic de Berlusconi. El sector associatiu a Europa està en un millor moment per traspassar informació, ja que té una credibilitat que no tenen els partits polítics.

El Fòrum voldria ser l'embrió d'una coordinació de diverses entitats?
En principi només hi ha establert un debat on tothom hi digui la seva, però sí que s'hauria d'anar pensant a reforçar aquestes plataformes cíviques contra els abusos comunicatius.

Com preveus la relació en el futur del món comunicatiu i el control social?
Ha ha formes molt subtils que passen per la transmissió de models socials a través dels sistemes de comunicació. Encara que la tecnologia canviï, hem de saber analitzar críticament el missatge. Això és el més important.