¿Un món perfecte?

Els missatges publicitaris transmeten i comuniquen normes de conducta sovint allunyades de la realitat quotidiana. L'educació en comunicació posa de manifest la contradicció entre la imatge idíl·lica dels anuncis i el dia a dia de cadascú.

Ramon Breu, professor de Secundària a l'escola Solc i redactor d'AulaMèdia, treballa a segon i quart d'ESO projectes d'educació en comunicació. En un crèdit variable d'un trimestre de durada, porta la televisió a les aules per tal d'analitzar una sèrie de missatges publicitaris i productes audiovisuals. Segons Breu: "El comentari dels anuncis a classe fa que els mateixos alumnes reflexionin sobre el que veuen diàriament a casa seva". Un cop realitzada l'anàlisi crítica dels missatges publicitaris, es mira de desmitificar-los fent que els alumnes produeixin un anunci.

L'objectiu principal de l'educació en comunicació és que els adolescents coneguin el llenguatge audiovisual i, més en concret, que puguin desxifrar els anuncis publicitaris, ja que, segons Breu: "Els mitjans de comunicació són les principals fonts de transmissió de valors, per sobre de la família i de l'escola, i aquesta és la raó que fa necessari conèixer quins són aquesta valors i com els transmet". I es refereix als mitjans de comunicació perquè són els principals canals de difusió de la publicitat.

Per poder entendre els anuncis, el professor Breu explica que són eines comercials pensades per vendre un producte. Per convèncer-nos perquè el comprem manipulen la realitat utilitzant textos i imatges que mantinguin la nostra atenció, i que criden constantment les nostres emocions, sentiments, i desitjos primaris. Segons ell, "si observem com vesteixen o es maquillen els protagonistes publicitaris, les cases o el tipus de vida que ens presenten en la majoria dels anuncis, veurem que gairebé tots reflecteixen costums i usos allunyats dels que són habituals en la nostra societat".

El perill pot ser, segons Breu, adoptar com a certs els models de comportament que ofereix el món publicitari i que, sovint, reflecteixen principis contraris a la mateixa societat. "A la majoria dels missatges publicitaris sobresurten valors com l'elitisme, la valoració exagerada de la imatge exterior i del sexe, l'adoració a la fama, la transgressió i despreocupació, el sexisme o la violència". I afegeix com a conclusió: "molts problemes com l'anorèxia o casos de discriminació entre alumnes estan relacionats amb els models de vida que els adolescents reben de mitjans com la tele; si es volem solucionar, s'ha d'estudiar com funcionen aquests mitjans".

---