Televisió, internet, videojocs, telèfons mòbils, podcasts, ipods, els entorns virtuals audiovisuals... són les noves pantalles que protagonitzen el dia a dia dels escolars, dels joves. Unes noves pantalles, però, que també porten discurs, ideologia; que transmeten valors i models de comportament, formes d’entendre i de situar-se en la societat. Sovint ens admirem de l’habilitat amb què els nens i nenes, els nois i noies fan servir uns enginys cada cop més sofisticats i complexos, però ens oblidem que no disposen d’un bagatge educatiu per aprendre a navegar pels oceans d’aquesta nova comunicació; que sovint no saben llegir els avisos (amagats) per a navegants. Cal interpretar i valorar les possibilitats d’aquestes màquines de manera intel·ligent, raonable i ètica.

Aquest nou DVD d’AulaMèdia, ens proposa una reflexió sobre l’educació en pantalles, però també destil·la una preocupació per la manca de reaccions del món educatiu, incapaç ja no de seguir la nova realitat de les pantalles, sinó massa desorientat i perdut en laberints de burocràcia, mentre el món canvia una i altra vegada.

I és que les relacions entre els nostres joves i les tecnologies passen, en general, pels camins del més pur consumisme i de la passivitat. Podríem parlar d’uns hàbits tecnològics passius (escoltar música, veure la televisió, parlar amb el mòbil...), mentre que les pràctiques tecnològiques més actives, creatives i, probablement, més enriquidores no són a l’ordre del dia.

Els docents del nostre temps han de ser, com es diu en aquesta producció d’AulaMèdia, tecnopedagogs. És a dir, tècnics en el sentit d’entendre la tecnologia en essència, interpretar les seves possibilitats, apropar-s’hi i investigar-ne el seu vessant formatiu (no es tracta de saber el color dels botons ni dels cables, ni com funcionen tots els programes informàtics); però, sobretot, han de ser pedagogs, entesos com a professors i professores que transmetin una forma crítica, il·lustrada, lúcida i autònoma de relacionar-se amb les omnipresents pantalles del nostre segle. 

Amb "Educació i Pantalles" AulaMèdia ha donat la paraula a aquelles veus que plantegen la necessitat d’uns nous instruments educatius, d’uns nous continguts, d’un nou estil de relació entre l’educació i les pantalles d’una tecnologia que és a les cases, als carrers, a les butxaques, a les mans, a les orelles i al cervell dels joves. És imprescindible, ja avui, ara mateix, que els nens i nenes, els nois i noies disposin del coneixement crític i de les eines analítiques que els serviran per convertir-se en agents socials lliures i autònoms; perquè així les pantalles serviran per al coneixement i per al gaudi, no per a l’alienació.