|
|
|
 Sabem
que quan parlem de la necessitat d'una educació global en televisió,
que impliqui l'escola, la família i també el propi mitjà,
genera un cert nerviosisme i que apareixen urticàries. Alguns sectors
del professorat s'apressen a dir que això no és feina seva,
els pares aparquen els seus fills davant del televisor i mentrestant,
els directius de les televisions públiques senten...
Senten al Consell
Assessor de la CCRTV dir que és "essencial una més gran
connexió i diàleg amb el món de l’escola, que és
el lloc on segurament més es pot fer per a formar televidents reflexius
i crítics amb capacitat de lectura i d’interpretació del
llenguatge audiovisual, atès que els pares no sembla que estiguin
sempre capacitats per a donar aquest tipus d’educació als seus fills.
Això comportaria un assessorament en doble direcció: assessorament
pedagògic a TVC i assessorament televisiu a l’escola, i hauria d’estar
complementat amb algun programa específic d’educació audiovisual
adreçat a adults".
També senten a organismes com
el Consell
d'Audiovisual de Catalunya quan proposa espais educatius i formatius
adreçats a la infància i a la joventut en els mitjans de
comunicació. "En aquests espais, s'hi han d'incloure els dedicats
a la formació de les persones com a televidents, per tal d'aconseguir
una millor utilització dels mitjans de comunicació". Fins
i tot senten les propostes d'associacions de la societat civil com Mitjans.
Xarxa d'Educadors i Comunicadors. Senten... però no escolten.
Francesc-Josep Deó. Coordinador d'AulaMèdia
|
