Sens dubte, aquest serà o hauria de ser, un document de referència tant per els directius de les televisions i empreses publicitàries, com per l'administració educativa, però sobre tot per la societat civil que pot fer del Llibre Blanc "una eina" per treballar la democratització dels mitjans audiovisuals i per la implementació d'una Educació en Comunicació global.

Per primera vegada es fa una radiografia rigorosa de la situació de l'Educació Audiovisual a Catalunya i es recullen un seguit de propostes que des de fa anys estan fent les persones dedicades a la formació de formadors i un sector del professorat cada vegada més ampli. Així, en les conclusions es reconeix que "és urgent un esforç i una implicació major de l'Administració per tal que l'educació en comunicació audiovisual, tant des de l'aspecte purament tecnològic com des del de la formació en la lectura dels mitjans, arribi a les escoles d'una manera menys voluntarista." Aquest apartat conclou amb la necessitat de "potenciar la introducció d'un currículum oficial d'educació en comunicació".

De ben segur no serà tant fàcil com pinta, ni hem de pensar que les propostes que fa el llibre blanc -en el camp de la investigació, la producció, la formació, la participació i la regulació- s'aplicaran de forma immediata.

Però també hem de ser conscients que la implementació d'aquelles propostes dependrà de la constitució de les comissions de seguiment, que preveu el mateix estudi, de la voluntat política del Departament d'Ensenyament de la Generalitat i de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) per posar-les en marxa. Però sobretot per la pressió sobre aquests organismes de la societat civil. 

En aquest sentit, des d'AulaMèdia, recollim la idea surgida en la Trobada 2004 de reclamar urgentment, la constitució de les comissions de seguiment del Llibre Blanc. També donem tot el nostre suport al Manifest per l'Educació en Comunicació que recull i dóna a conèixer les reivindicacions de la Taula per l'Educació en Comunicació.