La programació de la majoria dels grans canals ve protagonitzada per la degradació ètica dels seus continguts, per la potenciació permanent de contravalors com la priorització dels diners; la competitivitat obligatòria; la por a perdre la capacitat competitiva; la prevenció obsessiva; la recerca de la seguretat material; la delegació del pensament propi en els mitjans de comunicació o la promoció de comportaments alimentaris malaltissos.

Es tracta d'un model de televisió que converteix la informació en espectacle, que la tracta de manera frívola sense vincular-la amb el seu context. Una televisió que és com un gran supermercat de l'estereotip, de la banalitat, de l'horror ètic i estètic, de la manca de respecte i de la misèria cultural.

Fa poques setmanes, un alumne meu de 4t d'ESO definia molt bé la situació. Comentava  un programa concret, "Gran Hermano"; però el seu judici pot fer-se extensiu a bona part de la programació televisiva actual. Ell deia: "Aquest programa ens fa treure de dins el pitjor de cadascú".

Cal dir, però, que aquest deteriorament de la qualitat desborda l'àmbit de la televisió i és ampliable al de la societat. Per a molts, la televisió és un mirall del món, per tant, l'avaluació de la qualitat televisiva és indissociable de l'avaluació de la qualitat de les diverses categories del món que la televisió reflecteix. Algú podria dir que aquest deteriorament fa més urgent, per tant, l'anàlisi crítica dels mitjans de comunicació. Ens sembla que no. La urgència és prèvia a aquest deteriorament.