El mateix Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), un mes abans, observava "amb preocupació " l'increment de la teleporqueria "especialment en les grans cadenes privades de difusió estatal". El comunicat del CAC afegia: "Més que l'efecte concret d'un determinat programa, considerat particularment, és l'efecte acumulatiu i la presència persistent i creixent en pantalla d'aquests espais allò que mou el Consell a reflexionar sobre el sentit d'aquests canvis en el mitjà televisiu i la seva repercussió sobre l'audiència."

Esperonats per aquesta situació els periodistes, a través de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), encoratja als professionals de la informació a la insubmissió, proposant-los que "es neguin a participar en programes que degraden la professió periodística i a la pròpia societat." La FeSP considera que la programació nocturna de les televisions privades i "algunes públiques", en emissió de tarda -amb clara referència a la programació del primer canal de TVE- ha arribat a un "nivell de degradació que supera tots el límits imaginables".

Els directius i programadors de televisió miraran capa una altra banda, en el millor dels casos sentiran, però no escoltaran. Algun directiu, més agosarat, des del seu despatx preguntarà: Però, que és la teleporqueria? Traurà una estadística del seu calaix i demostrarà que l'audiència sempre te raó.  De nit, un presentador ironitzarà sobre la teleporqueria, passarà fragments de declaracions d'exministres i diputats de la Chunta Aragonesista. Després farà un joc de paraules sobre la tele... sobre la porqueria i... passarà a un altre tema.

Mentre, seguirem esperant que algú es prengui seriosament la capacitació comunicativa de la ciutadania en general i dels més joves en particular. Una educació necessària si volem uns telespectadors més crítics davant la televisió.