Fins ara, la formació que s'ha ofertat des del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha estat, majoritàriament, una formació tecnologista. S'han prioritzat els continguts tècnics -necessaris, però insuficients si volem una formació en comunicació global- per sobre dels continguts didàctics i d'anàlisi crítica dels missatges mediàtics. Només cal donar un cop d'ull a la formació del professorat que proposa la SGTI (Subdirecció General de Tecnologies de la Informació) sobre Informàtica educativa i educació audiovisual per al curs 2004-2005.

Es fa necessari, doncs, una reflexió en els continguts de la formació permanent en comunicació que s'imparteix en les zones, cal una formació que vagi més enllà del simple domini de la tecnologia i els seus llenguatges, és a dir, de l'eix tècnico-expressiu, i falten continguts d'allò que fa temps venim denominant com l'eix didàctico-crític¹

Cal aprofundir en uns continguts formatius que són necessaris per poder fer una pedagogia amb mitjans de comunicació a l'aula. Però, sobre tot, el professorat ha de tenir les eines necessàries per fer una anàlisi crítica dels continguts dels mitjans de comunicació; i una anàlisi d'allò que podem denominar el fora de camp del missatge (aspectes de l'ecosistema comunicatiu general, de l'estructura econòmica i política del mitjà, de la construcció dels models socials, etc.).

Per altra banda, també cal una racionalització organitzativa de la formació en el mateix Departament (semblaria  raonable que la formació depengués d'una única Subdirecció General: la de Formació del Professorat... és clar). Esperem que amb els canvis que s'han produït en el Departament d'Educació -i els que estem esperant que es produeixin a l'inici d'aquest curs- es tingui més en compte la formació global en comunicació del professorat.