L'objectiu
central de l'educació és preparar l'alumnat de Catalunya
perquè sigui capaç de desenvolupar-se com a persona i de
comunicar-se i així pugui afrontar els reptes de la societat plural,
multilingües i multicultural del segle XXl.
Decret
142/2007, de 26 de juny (DOCG núm. 4915)
Els darrers
cursos escolars estan marcats, des de fa una bona colla d’anys, per canvis
curriculars importants. El més recent és la Ley
Orgánica de Educación (LOE), que tot just s’està
acabant d’implantar als centres educatius. El rebombori que ha suscitat
és ben conegut per a tots els professionals de l’educació.
La incorporació d’una assignatura nova als inacabables currículums
i el treball per competències han esdevingut els protagonistes principals
de la història.
En
diverses ocasions ja s’ha exposat, argumentat i debatut l’escassa presència
de l’Educació en Comunicació (EC) als programes escolars
en l’antiga LOGSE (Ambròs,
2003), així com les dificultats curriculars per a la seva implantació
i treball. Davant d’aquest nou escenari no podem deixar de preguntar-nos:
què vol dir treballar per competències? Serem més
competents en Educació en Comunicació amb la LOE?
La
incorporació de les competències defensa un ensenyament encaminat
cap a un sentit pràctic del saber fer funcional a fi i efecte de
resoldre situacions quotidianes de la vida de la ciutadania del segle XXI
(que poc tenen a veure amb les de fa quinze anys!). Situacions que comporten
donar resposta a les necessitats vitals d’hom des de diferents dimensions,
com per exemple la social, la personal, la interpersonal, etc. dins de
les quals cal incloure també les àrees disciplinars. Aquest
enfocament, present ja en les propostes de Décroly de principis
del segle XX, respon a unes directrius educatives promogudes des d’Europa
per tal de pal·liar l’excessiu pes que el sistema tradicional donava
als conceptes, al fet d’emmagatzemar el coneixement, en detriment de
contextualitzar-los en casos pràctics i reals. Per posar-ne un exemple,
saber cercar, destriar i processar informació sobre algun tema que
ens interessi o sobre les notícies és cabdal per restar connectat
al món i a l’entorn més immediat.
Arribats
a aquest punt, la LOE prescriu l’assoliment de vuit competències
per part de l’alumnat al final de l’educació obligatòria
per donar resposta a les demandes de la societat actual. Cinc de les competències
estan molt relacionades amb els continguts de l’EC. Ens referim a la competència
comunicativa lingüística i audiovisual; la competència
artística i cultural, la del tractament de la informació
i la competència digital, la competència d’aprendre a aprendre
i la d’autonomia i iniciativa personal. De totes elles, la competència
lingüística i audiovisual és la que explícitament
afirma que: “és saber comunicar oralment (conversar, escoltar i
expressar-se) per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir
el propi cos i les tecnologies de la comunicació (anomenada competència
digital), amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús
adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les
diferents funcions” (Decret
142/2007, de 26 de juny); i és la competència que esdevé
l’eix vertebrador de l’assoliment dels continguts del currículum
i de la gran majoria d’activitats escolars.
Bo
i partint del que prescriu el nou currículum i de l’estat de la
qüestió, hem de dir que la LOE incideix i aposta clarament
per una equitat entre el llenguatge verbal, no verbal i l’audiovsiual en
diferents suports i contextos d’ús de producció i recepció.
Treballar amb un enfocament competencial vol dir posar l’accent en un aprenentatge
funcional dels continguts per tal que siguin significatius. En aquest sentit,
la clau consisteix a escollir una metodologia de treball que, per naturalesa,
ho afavoreixi. Partir de situacions problema, de projectes o enfocaments
globalitzadors és una via per treballar les competències
bàsiques i alhora encaixa perfectament amb els continguts de l’EC
de l’àrea de llengua de primària i secundària, principalment.
Muntar una campanya publicitària per escollir els delegats de classe,
preparar un reportatge sobre un centre d’interès treballat a l’escola
o preparar un noticiari són exemples que potencien i faciliten el
treball per competències i l’EC. Així mateix, són
motivadors, funcionals i útils per a l’alumnat mentre sigui a l’escola
i quan acabi l’escolarització obligatòria.
Però,
com ja s’ha comentat a AulaMèdia en diferents ocasions, ja
sigui en taules rodones de les Jornades que s’han realitzat, ja sigui en
els articles digitals de la revista, treballar l’educació en comunicació
des de la transversalitat no garanteix que, al final, tot l’alumnat hagi
treballat els continguts mínims i, molts menys, els hagi assolit.
Un dels principals problemes, també comentat i constatat en diverses
ocasions, rau en la manca de formació del professorat. Com podrem
ensenyar a llegir un anunci publicitari si mai a nosaltres ens n’han ensenyat?
o a muntar un còmic o un reportatge fotogràfic d’un acte
de l’escola?
Confiem
que els nous plans d’estudi universitaris (Pla Bolonya) donin resposta
a aquesta formació oblidada i menystinguda, i alhora tan present
a la LOE. Per la nostra experiència docent sabem que a la majoria
de les facultats de formació del professorat el canvi encara no
ha arribat, mentre que els estudiants són molt conscients de com
n’és d’important l’educació mediàtica i de les llacunes
que tenen sobre el tema. Per aquest motiu, no podem deixar d’insistir en
què cal transformar i renovar la formació inicial i la permanent
del professorat.
A tall
de resum. Sense voler caure en un pessimisme exagerat, amb competències
o sense, hem de seguir lluitant per aconseguir que l’EC tingui una presència
horària més marcada amb correspondència disciplinar.
En aquest sentit, ens reconforta saber que el Parlament Europeu ha suggerit,
recentment, introduir una assignatura d’educació
mediàtica a les escoles d’Europa. Citem textualment: [...] la
Eurocámara propone la creación de la asignatura “Educación
mediática”, que debe contar, en la medida de lo posible, con un
carácter práctico y pluridisciplinario, vinculado a mateiras
económicas, políticas, literarias, sociales, artísticas
e informáticas, así como a proyectos extraescolares”.
I ja
per acabar, deixeu-me que contesti la pregunta inicial fent un joc de paraules
amb el títol de l’èxit editorial de Gregorio Luri, L’escola
contra el món. Serem més competents en EC si tots plegats
treballem per a què l’escola estigui en sintonia amb el món
i el sentit comú!
|