La bona relació entre les escoles, el grau de col·laboració i participació dels respectius centres, amb la coordinació del Centre de Recursos Pedagògics de la Conca de Barberà, va convertir aquella idea utòpica del principi, en un primer exemplar real on es recollien les opinions i treballs dels centres de la comarca, un mitjà d'expressió i comunicació que potenciava l'intercanvi i fomentava encara més aquest sentiment de participació i col·laboració: Sortia a la llum el número 0 de la Revista Uf! Era el juny de 1993. Els articles dels formadors ens parlen de la Reforma Educativa, amb fotografies dels primers cursos d'informàtica i d'anglès realitzats a la Conca amb els pocs recursos del moment.

El muntatge de les primeres revistes el realitzava un petit grup de mestres al Centre de Recursos, per passar després a poder comptar amb l'ajuda d'una persona més tècnica, en Josep Carol.

Quins és el seu contingut?

Cada centre escolar i servei educatiu, parla d'una de les experiències que ha realitzat durant el curs, o aporta alguna reflexió sobre un tema pedagògic, o comunica les seves novetats. L'escola escull el seu títol i temàtica, excepte un any que la revista va ser monogràfica sobre les sortides escolars i els llibres de text. Les aportacions de cada centre i servei són interessants pel tema en sí, però també perquè és un resum de la seva evolució, dels reptes que es planteja en aquell any, de l'esforç del dia a dia.
Després, hi ha un apartat molt important de col·laboracions que les fa el professorat que imparteix els cursos de formació permanent que es realitzen a la Conca de Barberà fora de l'horari lectiu. En les primeres revistes no hi és, però després vam considerar bàsic que els formadors expliquessin per a tothom la filosofia del seu curset o seminari, els objectius, els aspectes més didàctics d'aquells temes que s'havien tractat, per això hi podem trobar articles que ens parlen de la importància de la psicomotricitat a l'escola, de les noves tecnologies, de la llengua oral i escrita,  de la lectura, dels idiomes, del càlcul reflexiu i la geometria, dels treballs experimentals a l'aula, de la plàstica, de l'educació per a la salut, de la disciplina, de l'autoestima i els valors, de la sostenibilitat, de la cançó i la dansa, de les manualitats, de l'aplicació de la reforma, dels problemes i de les emocions… Tot aquest material ens ajuda a reflexionar.

La Conca de Barberà és una comarca petita, amb pocs recursos i això ens ha portat a unificar esforços molt sovint, la "responsabilitat compartida" com es diu avui. Realitzem moltes activitats amb l'alumnat de manera conjunta, amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Conca o la Diputació de Tarragona per tal d'afavorir que tots els alumnes tinguin les mateixes possibilitats siguin de poble petit o gran. Per aquest motiu, en el darrer apartat de la revista, hi ha un resum de cada activitat que es fa de manera conjunta, amb la participació de tots els centres: l'educació viària, els tallers de medi ambient, l'agricultura ecològica als instituts, el treball i les sortides al bosc i els incendis, els programa "Concavols" de prevenció de drogodependències, els cicles de concerts i audicions que s'organitzen des de fa cinc anys per a tots els escolars de la comarca, l'escola al teatre (quan els alumnes van a veure teatre fet per professionals), el teatre a l'escola (quan els alumnes són els propis protagonistes de l'escena), els productes químics i la gestió dels residus en forma de crèdit o en forma de tallers i amb material preparat per la Universitat Rovira i Virgili.

Tot això acompanyat per aquelles presentacions de nou material o de nous recursos que s'han realitzat des del Centre de Recursos Pedagògics de la Conca de Barberà, per tal de donar suport a l'educació i innovar en la mesura de les possibilitats actuals i del moment.

Per què la fem?

Jo diria que la revista Uf! és la nostra memòria col·lectiva, que ens porta feina perquè ens fa adaptar a les exigències del moment, però dóna sentit de grup professional, de treball, d'intercanvi i d'innovació.
Crec que l'altre pas és obrir un debat a altres CRP que també ho fan i reflexionar i millorar en aquest sentit en la forma, finançament i realitats diverses. Nosaltres exposem la nostra revista, la que hem fet fins ara durant deu anys amb la col·laboració de tots els que la fan possible.