La
televisió a l'aula
Introducció
A l’àmbit
acadèmic, des de Primària fins a la Universitat, s’ha tendit
a marginar les emocions. En alguns casos se les ha refusat com a cavalls
desbocats que cal controlar des de la racionalitat. En altres, se les ha
marginat, subordinant-les a la raó o reduint-les a productes secundaris
de la ment racional. Pensadors que s’hi han enfrontat de manera valenta,
com Sigmund Freud, han quedat desprestigiats i marginats del paraninf dels
científics reconeguts.
Sortosament,
vivim uns moments de recuperació de la importància de l’emoció.
Es parla d’intel·ligència emocional i d’educació emocional.
I a partir d’investigacions recents, els neurobiòlegs declaren obertament
que, en alguns aspectes cabdals de la seva visió de les emocions
i de l’inconscient, Freud tenia raó.
És
des d’aquest marc teòric que caldria acarar el tema de l’educació
en l’audiovisual. Si la neurociència recupera la metàfora
freudiana de la ment com a iceberg, és a dir, si la consciència
representa només la punta insignificant de la nostra maquinària
cerebral, ens hem d’enfrontar d’una altra manera a l’educació audiovisual.
L’experiència del consum d’imatges no es pot entendre sense el pes
determinant de l’emotivitat i de l’inconscient.
Educar en
l’audiovisual no pot consistir a posar racionalitat on hi havia emotivitat.
En altres paraules, no pot consistir a substituir les emocions per la raó.
Hauria de consistir a tendir ponts: entre la ment emocional i la racional,
entre la consciència i l’inconscient. Hauria de consistir a posar
més racionalitat en les nostres emocions i més emotivitat
en la nostra raó. Hauria de consistir, en fi, a ajudar a descobrir
nivells més profunds de plaer.
Continguts
a desenvolupar
-
De Freud a
la neurociencia, de la biología a la psicologia, dels gustos als
efectes.
-
El cervell
ternari, la modularitat cerebral, el cervell emocional i l’inconscient.
-
Les emocions
com a passió i com a cognició.
-
Del Product
Placement al Value Placement.
-
L’aprenentatge
per observació: del consum nutricional al consum d’imatges en la
construcció de la pròpia identitat.
-
L’aprenentatge
per condicionament. Els estereotips com a triomf de l’emotivitat primària
al servei de la ideologia.
-
Propostes per
a una metodologia integradora a l’educació en l’audiovisual.
|
|
Joan
Ferrés
és
professor del Departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual
de la Universitat Pompeu Fabra. Autor -entre altres treballs- del llibre
Educar
en una cultura del espectáculo editat per: Paidòs. Barcelona
2000.
|