Redacció AulaMèdiaRedacció AulaMèdia El radioteatre com a reconstructor del passat
AulaMèdia
 - Intro
 - Premsa
 - Ràdio
 - Televisió
 - Material
 - Revistes
 - Llibres
Educom
 - Primària
 - ESO
Aula
Formació
Enllaços
Correu
La ràdio: eina pedagògica per abordar els fets històrics en les escoles primàries.
     La necessitat d’utilitzar la ràdio (2) com a eina pedagògica neix davant del requeriment de trobar nous elements que actuïn en els nens com a fort incentiu, i/o bé com a instrument d'investigació sobre els fets del passat. Aquesta experiència es va realitzar en algunes escoles del cordó urbà de la província de Buenos Aires, amb nens que presentaven dificultats de  conducta, a causa de la desmotivació que tenien en treballar determinades temàtiques.
     Per realitzar l’experiència proposada vam partir de la informació que ens va subministrar una docent – vam mantenir una conversa prèvia a l’execució de la iniciativa– la qual va ressaltar que amb les dramatitzacions es podia aconseguir un cert compromís per part del nens.

     Aleshores vam decidir utilitzar el gènere del radioteatre (3) que en una primera fase pretenia:

  • Potenciar, a través d’aquesta modalitat radiofònica, els hàbits de la lectura comprensiva.
  • Facilitar la comprensió dels fets històrics que van emmarcar el desenvolupament de la nostra Nació.
  • Afavorir la capacitat imaginativa dels possibles oients, ja que es recrea l’obra mitjançant la seva imaginació, a partir dels sons.
  • Crear espais en els quals la paraula, potenciada per la música i els efectes, desperta la representació sobre aquests fets.
  • Oferir, al llarg de diverses sessions de programació, una selecció de relats sobre fets històrics, que es podran utilitzar en altres nivells o, fins i tot, es podran posar "en antena" en alguna FM local.
  • Exercitar de manera pràctica les principals tècniques en el domini de la veu: timbre, vocalització, respiració, recitació, etc.
     La utilització de la ràdio va comportar la incorporació de més quantitat d’elements sonors, perquè des de l’oïda (únic sentit disponible) es descodifiqués allò que es volia expressar. D’aquesta manera, les exigències eren dues: per una banda la necessitat de recrear amb elements que no es trobaven en el text; i per l’altra, imaginar en forma de so tota l’escena, per tal d'afegir tots els efectes que eren necessaris (4).
     En aquesta primera etapa, els fets històrics s’organitzaren a partir dels currículums de les entitats escolars, per dramatitzar-los posteriorment sota formes de radiodifusió, en aquest cas, el gènere radioteatral. No ho presentàrem sota el gènere del noticiari -com la successió d’una sèrie de fets ja realitzats- sinó amb l’ànim de reconstruir les etapes crucials de la història.
     Per això vam presentar el fet històric de manera fícticia i li vam donar un inici, un desenvolupament, un conflicte i un desenllaç. Això permeté de donar a aquests fets una empremta actual, que els nens rellegien a partir dels fets d’actualitat. D’aquesta manera, es va naturalitzar l’heroi patriòtic com un subjecte que va respondre a les necessitats del seu temps, de la mateixa manera que a vegades els pares han de respondre als avatars de la vida quotidiana.
     El format de la ràdio permet d’actualitzar temàtiques passades de moda mitjançant la desmitificació, ja que fa palesos tots aquells elements que participen en l’elaboració d’un producte d’aquest tipus.

Objectius per a la formació del grup

  • Adquirir un marc de pertinença al grup. Comprendre que cadascun dels rols que es posen en joc per a l’emissió d’un programa de ràdio són importants, ja que la participació de cadascun d’ells dóna com a resultat el producte que serà escoltat.
  • Aconseguir la cooperació entre companys. El funcionament del programa de ràdio, depèn principalment de l’eficàcia del treball en grup i no només del compliment total del rol que cadascun ha d’ exercir.
     Perquè aquesta experiència es pugui portar a terme és important que els nens trobin un lloc on, a més a més, es puguin relacionar amb els seus companys. En el nostre cas, alguns compartien el mateix barri, la mateixa casa i en d’altres només el fet de ser alumnes de la mateixa escola.

Finalitat de l’experiència i síntesi
     Els alumnes van treballar fora de l’horari normal de classes, per tant no tenien cap obligació de participar. A més, van treballar amb els elements de què disposa l’escola (ràdio, micròfon, gravador, amplificador, etc.) i nosaltres hi vam aportar els que faltaven (mesclador, gravadores, CD, etc.) L’experiència es va emetre en les ràdios de la zona, les FM locals.
     Paral·lelament, i a tall de pràctica, els nens treballaren en una experiència de ràdio-esbarjo, durant la qual van posar música i van donar informació del barri, de l’escola i dels seus companys (aniversaris, dies importants, etc.) en l’espai de temps que durava l’esbarjo.
     Les pròximes etapes se centraran en la continuació d’aquestes experiències radioteatrals i a avaluar-ne els resultats.

Autors: Juan Isella i Liliana Belforte
Traducció a càrrec de Meritxell Marcos
 
 
 

NOTES I BIBLIOGRAFIA

1) El 1929, Francisco Mastandrea -conductor d’una audició de música campera- es va inspirar en les noveles per entregues que estaven de moda en aquella època i va crear La carícia del lobo, una novela per a ràdio que es va anunciar com la primera obra radiofònica que no conclouria en un sol dia o en l’espai d’una audició, segons declarava la revista especialitzada Radiolandia en la seva edició del 8 de juliol de 1939. Fins aquell moment, el teatre radiofònic havia consistit en programes unitaris o breus interpretacions d’escenes d’ambient rural que s’intercalaven entre temes musicals. Revista la Maga. “Homenaje a la radio”. Número 1. Setembre de 1993.

2) Mata, María Cristina. La Radio, una relación comunicativa. Diálogos de la comunicación. Revista de la Federación Latinoamericana de Asociaciones de Facultades de Comunicación Social. FELAFACS. Número 35. Lima, Perú.
“Los medios no son simples instrumentos en manos de alguien. Se han constituido como medios históricos a partir de hechos técnicos (recordemos a Brech, cuando planteaba que la radio estaba ahí, pudiendo decirlo, pero sin nada que decir, ya que no había sido creada para una necesidad previa) pero parte de procesos culturales a los que a su vez transforma”. 

3) Gómez Palacios, José Joaquín. La radio joven. Documentos y Servicios. Editorial CCS. Madrid.

4) Tealdo, Agustín. Presentación del guión de radio. Educación para la comunicación. Curso de especialización. Número 7. CCE La Crujía. Buenos Aires. Argentina.