 Immersos
en aquesta nova era que ens ha tocat viure, observem canvis profunds que
afecten les relacions socials i econòmiques. El món ha canviat
i la ciutadania intuïm que necessitem claus per situar-nos. El coneixement,
la informació, la tecnologia són fonts directes de poder.
Aquest és el canvi de paradigma del món. Constatem que la
ciutadania tenim poc control sobre els processos que defineixen el marc
de la vida actual, com la globalització o la tecnologia. Els canvis
tecnològics i comunicatius requereixen un nivell de consciència
i responsabilitat social i personal que, hores d’ara, no tenim. El poder
consisteix avui a imposar codis d'informació. La realitat gairebé
no compta, importa l'impacte mediàtic. Es rebutja, des dels mitjans
dominadors, l'enorme complexitat del nostre món i se'ns donen consignes
i visions simples de la realitat. Cal desmentir aquests tipus de missatges
i donar eines per entendre el món en tota la seva complexitat.
Cada dia que
passa és més clar que, en comunicació, qui genera
un nou tipus de programa de televisió o de xarxa en Internet afecta
directament les nostres categories mentals i les nostres actituds socials.
Considerem que envellim vivint allò que és nou. Constatem
que la proliferació de tecnologies de la comunicació, la
comercialització i globalització dels mercats de la comunicació
o l'augment de la interactivitat estan transformant les nostres relacions
amb els mitjans de comunicació.
D'altra banda,
observem amb preocupació com els esquemes educatius actuals romanen
en una inquietant paràlisi davant les transformacions socials i
comunicatives del nostre món..
Volem donar
la paraula a aquelles veus que plantegen uns nous instruments educatius;
a aquelles veus que proposen camins per redissenyar l'educació,
que ha de ser la inversió social més important del nostre
temps, formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les
noves formes de comunicació; i oferint a l'alumnat la possibilitat
de ser ciutadans i ciutadanes ben informats i d'estar preparats per intervenir
en la comunicació social. És del tot necessari oferir als
nens i nenes escolaritzats el coneixement crític i les eines analítiques
que els serviran per convertir-se en uns agents socials autònoms
i racionals.
Amb el propòsit
de sumar esforços per democratitzar l'accés a la informació,
per donar eines d'anàlisi davant la informació i així
evitar l'analfabetisme mediàtic i l'atonia cultural, volem fer una
crida a totes les institucions, entitats, associacions, centres educatius,
mitjans de comunicació o persones a títol individual, per
tal de construir una societat de la informació on les tecnologies
comunicatives siguin una eina de transformació i on els continguts
es basin en la participació, en la democràcia i en l'ètica.
Per a tot això,
plantegem la necessitat de seguir les següents línies d'actuació:
1.-
A la vista de les innombrables experiències sobre Educació
en Comunicació que s'han desenvolupat en els darrers anys, les quals
posseeixen un marcat caràcter integrador i interdisciplinari; considerant
que aquestes experiències poden marcar un veritable projecte
educatiu d'innovació que sigui capaç de potenciar la
motivació, la participació i el sentit crític de l'alumnat,
que contribueixi poderosament a la necessitat social de formar els nois
i noies en els nous llenguatges de la comunicació, i que aconsegueixi
dotar aquest alumnat d'uns criteris ètics davant els mitjans de
comunicació; demanem que les habilitats comunicatives siguin contemplades
com un coneixement específic especial en els currículums
escolars obligatoris.
Per altra banda,
volem fer veure la urgent necessitat d'establir un temps-espai per l'Educació
en Comunicació a l'ensenyament obligatori, que es podria concretar,
en una primera fase, en un taller setmanal per l'Educació Primària,
i en un crèdit variable obligatori d'un trimestre per a l'Educació
Secundària Obligatòria.
2.-
Exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots
els centres docents, sobretot en el camp de la producció dels mitjans.
La tecnologia educativa no ha de servir només per a la reproducció
sinó que hauria de possibilitar la producció de documents
mediàtics. La producció com a eina educativa contribueix
a desenvolupar la imaginació i el llenguatge, facilita la comprensió
i potencia les habilitats expressives, visuals i espacials de l'alumnat.
3.-
Impulsar programes de formació del professorat i d'assessorament
als centres docents en el camp de l'Educació en Comunicació;
perquè s'abordi des d'aspectes bàsics com ara la formació
tècnicoexpressiva; però encara més important, des
de la formació didàcticocrítica, per tal de donar
elements i criteris a l'alumnat perquè pugui conèixer com
la comunicació mediàtica l'afecta, com l'influeix, com incideix
en la seva visió de la vida, en els seus valors, en les seves actituds
socials. En aquest sentit val la pena remarcar que les TIC (Tecnologies
de la Informació i de la Comunicació) han de tenir un obligat
contingut tècnic, però, també un contingut de reflexió
sobre els objectius de les noves tecnologies, i un contingut d'educació
ètica, analítica i crítica davant els mitjans de comunicació.
4.-
Impulsar des de les administracions educatives convenis de col·laboració
entre mitjans de comunicació, tant de l'àmbit local com
nacional, entitats i associacions que ofereixin recursos educatius en comunicació;
i tots els centres educatius, com una forma de desmitificar els mitjans
i promoure la producció escolar.
5.-
Elaborar, per part de professionals del món educatiu i de la comunicació,
material
didàctic per a l'Educació en Comunicació; actualitzat
i que vagi més enllà de la pura descripció del funcionament
dels mitjans, és a dir, que desenvolupi també l'anàlisi
crítica dels continguts.
6.-
Incorporar professionals de la comunicació al projecte social
i cultural de l'Educació en Comunicació, a través
de la seva participació activa en projectes i programes d'alfabetització
comunicativa realitzats des dels mitjans i destinats a tota la ciutadania.
7.-
Treballar per una més gran utilització i aprofitament
dels diversos recursos infrastructurals de comunicació ja existents
a les diverses ciutats i poblacions de Catalunya. Es tracta d'implicar
els diferents agents socials i culturals i coordinar-los per tal d'arribar
a optimitzar al màxim tots els recursos. Aquesta tasca podria recaure
en el teixit social d'associacions, entitats i altres col·lectius
organitzats des de la societat civil que presenten un cert grau d'especialització
dins d'aquest àmbit i que, com es demostra dia a dia, tenen un protagonisme
creixent en la nostra societat d'aquest nou segle.
8.-
Acompanyar la figura del docent amb suports professionals complementaris
per al ple desplegament de l'Educació en Comunicació, inspirats
en la figura de l'educomunicador/a. Des dels àmbits de l'ensenyament
i de la comunicació caldrà indagar quines tipologies de perfils
professionals seran necessàries en tot el procés, i caldrà
garantir espais de formació adients per a cadascuna d'aquestes persones.
9.-
Plantejar nous models comunicatius on l'autoexpressió individual
i col·lectiva, la participació social i el compromís
amb el desenvolupament comunitari i de l'entorn constitueixin els eixos
centrals. Cal caminar de forma decidida cap a nous models comunicatius
que trenquin amb la unidireccionalitat emissora, més eficaços
en la participació, en la democratització i en la interactivitat
on un emergent tercer sector, ni públic ni privat, associatiu, profundament
arrelat a la societat civil, tingui una singular rellevància en
la societat del coneixement.
herbal estrogens lunesta 3mg pharyngitis home remedies
alprazolam online pharmacy valium without prescription best pill organizer
health care science xanax online hemroid remedies
10.- Crear
consells
educatius en els mitjans de comunicació que representin un marc
per a la cooperació entre les institucions mediàtiques, educatives
i familiars, on es vetlli pels drets de la infancia i la joventut, on s'estimulin
programes sistemàtics d'Educació en Comunicació des
dels mitjans, i on es potenciï la participació dels col·lectius
ciutadans, educatius i familiars perquè puguin debatre, opinar i
cooperar en els problemes de la comunicació; i on es neutralitzi
la poca cura demostrada pels grans mitjans públics i privats pel
que fa als programes educatius, infantils i juvenils. |
|
|
