 |
¡Mírame,
tonto!
Las mentiras impunes de la tele |
|
|
¡Mírame,
tonto!
Las mentiras impunes de la tele |
|
 Els
adolescents sempre han sentit la necessitat essencial de comunicar-se,
potser perquè viuen moments de turbulència emocional. El
mòbil els ajuda a reforçar la comunicació més
propera, els xat els permet fugir ben lluny de casa des de casa mateix,
el correu electrònic és una eina familiar per a ells: es
parla ja de la generació © .No tots els adolescents
d'avui pertanyen, evidentment, a aquesta generació, però
també és evident que són cada vegada més i
que cal tenir-los presents, perquè estant inventant cada dia el
futur de la comunicació. Encara més: somnien amb el món
de la comunicació i concretament amb la televisió. Milers
de joves es presenten als castings per a qualsevol programa, acompanyats
pels seus progenitors: són fast-stars. Els pares, que també
tenen somnis, han canviat el de tenir un fill doctor per el de tenir un
fill famós.
El llibre de Mariola Cubells ¡Mírame, tonto! Las mentiras impunes de la tele, amb pròleg de Carmen Alborch, pretén posar en evidència que als programes que veuen els nostres fills preadolescents i adolescents no hi ha cap tipus de valor. No hi ha tan sols un mínim d'ètica professional. Trobem aquesta afirmació textual del director d'un programa de televisió: "Sólo me interesan las "marujas" analfabetas. Cualquier persona que haya leído un libro en los últimos cinco años no me sirve como espectador del programa, ni desde luego como testimonio." L'autora, periodista de televisió, destapa les misèries de la tele-escombraria i fa palesa la seva autocrítica: "Manipulamos concursos, si hace falta, para que ganen los guapos. O para mantener el ritmo. O para que no se aburran; sobre todo, no se aburran, por favor. (...) Somos a menudo racistas, clasistas, despóticos, elitistas y crueles. Sin contemplaciones y sin arrepentimientos. (...) Diseñamos programas zafios sabiendo que lo son, porque consideramos que muchos de ustedes son, simplemente, espectadores analfabetos. (...) Conseguimos que los más débiles, los menos privilegiados intelectual, culturalmente, nos llenen horas de emisión." No és gens fàcil determinar causes i efectes i les variables que incideixen en la formació cultural d'un persona ultrapassen sens dubte l'àmbit del seu temps d'oci, però potser és el moment de recordar que els adolescents espanyols figuren al final de la llista dels països europeus pel que fa a coneixements de literatura, matemàtiques i ciències. Paulí
Castelló
|