Empresa periodística i poder social
     L'anàlisi crítica és particularment rendible en el discurs periodístic. L'anàlisi crítica de les notícies i els discursos mediàtics en general pot ser una forma d'evitar els abusos de poder, tenint en compte que ningú té el poder d'escriure el que vol, posant de manifest que hi ha moltes limitacions, algunes de les quals, o moltes, són il·legítimes. El control s'exerceix en diversos àmbits. El control del context és definitiu, perquè controlar el context pot resultar fàcil per a qui l'accés també ho és: qui té una sobrepresència als mitjans de comunicació controla el context, segurament perquè el paga. 
     Una altra forma de control sobre la qual caldria parar especial atenció és la que exerceix l'empresa periodística sobre la jerarquia en el discurs. La selecció del titular i dels tòpics del discurs és una altra manera de controlar la producció de la comunicació. Però també l'estil, els mots. Hi ha un poder ocult, és el poder de l'implícit, del que no es diu, del que implica allò que es diu, o del que es dóna per pressuposat. Finalment, un altre àmbit del control és  la distribució. Però encara hi ha un altre de possible, el de la recepció, la manipulació.
     Així, doncs, prenent com a punt de partida l'empresa periodística, això és el poder social com a control sobre els actes dels altres, es pot definir el control com un efecte mental (perquè altrament, si fos només un control sobre l'acció tan sols es podria obtenir amb violència). Aquest poder mental té una base, uns recursos socials (material, cultural, educatiu) mitjançant els quals s'obté l'accés al discurs públic. Aquest poder, com sabem, es caracteritza perquè és escàs, està en poques mans, les mans dels qui tenen o gestionen els recursos. En aquest context és congruent que es produesca l'abús de poder, que no és altra cosa que la violació dels principis bàsics, dels drets humans, tot i que cal entendre que els drets humans són dinàmics, varien amb el pas del temps.
     Una dimensió crítica, per la qual caldria apostar, per tant, és llegir, comprendre i construir un model  tenint en compte quines són aquestes restriccions i quin efecte produeixen en el discurs periodístic de masses.

La producció diària de la notícia: la ideologia
     Un dels aspectes que cal destacar és la relació entre el discurs, periodístic en aquest cas, i la ideologia. La producció de la notícia no és una construcció de la realitat, és un treball de discurs i, com a tal, segueix un procés: construcció, producció i comprensió de la notícia, totes tres són un recurs del coneixement. Es parteix del titular, la macroproposició, que des del punt de vista de la representació mental del lector serà el més important. I tot seguit apareix la notícia, que té una significació i una relació amb la realitat, ja que tracta sobre alguna cosa que ha passat: n'és el referent. Però comprendre la notícia no vol dir comprendre el que ha passat, implica comprendre el model mental que dóna explicació de la realitat tal com ens arriba. I cal tenir en compte que el 90 per cent del que comprenem davant d'una notícia no és al text, sinó al coneixement. D'aquesta manera, recorrem a la memòria social, on són les actituds i, en la base, la ideologia, és a dir, tot allò que ens facilita una consciència de pertinença a un grup (1). D'aquí naixen els prejudicis, que es produeixen i es reprodueixen a través dels mitjans de comunicació, projectats per la veu que té accés a crear el tòpic, la que selecciona les fonts, tot sabent que l'organització amb més poder és aquella que més possibilitats té de manipular el context de producció. Per això, la manera d'escriure la història dependrà de les fonts que el mitjà seleccione, i de tots els participants en l'empresa, però també del periodista.
     Per tant, quan ens acarem amb un text, discurs, periodístic hem de fer una aproximació per definir i concretar el grup al qual representa. Cal cercar les dimensions de polarització, d'oposició, de competència, de dominació, d'oposició, i donar-ne explicació. Per tant, en un primer nivell d'anàlisi crítica, l'aproximació al discurs pot partir de l'aplicació del conegut quadrat ideològic proposat per Van Dijk (2).

Dimensions del discurs
     Els límits de l'anàlisi sempre dependran dels objectius que es persegueixen, però qualsevol element d'un discurs és susceptible de ser analitzat. 
     Una manera de procedir davant del discurs és partint de les seues superestructures, o estructures complexes. Tota notícia sol compondre's dels mateixos elements: titular, cos, entradeta, de vegades fotografia, etc. Les variacions de forma, tot i que es donen entre diaris que competeixen, no són gaires, ni tenen gaire a veure amb aspectes socioculturals. El que sí que s'hi podrà constatar serà la forma d'emfasitzar, perquè hi ha moltes maneres de fer-ho d'una manera estrictament formal. S'emfasitza quan es descriu el context, per exemple amb l'organització jeràrquica de la presentació de les opinions, creant una visió fictícia de pluralisme democràtic en el lector (mai no trobaràs en la cúspide de la notícia la veu d'un sector crític). També s'emfasitza en funció de la noció d'importància, que és semàntica i de la rellevància, que és pragmàtica (3). Emfasitzem l'actualitat, els successos recents. I emfasitzem, finalment, quan organitzem la presentació dels arguments, del contingut.
     En un segon nivell d'anàlisi, destaca l'interès d'alguns elements que han donat un rendiment esplèndid en l'anàlisi del discurs: són les estructures locals. La topicalització de determinada informació, perquè si bé hi ha una forma canònica d'expressar els continguts, la informació apareix sovint reorganitzada mitjançant passivitzacions, nominalitzacions, o fins i tot emfasitzada amb l'ajuda de la caixa de les lletres, o del to de veu i de la comunicació no verbal, en el cas de l'audiovisual. També cal trobar l'ordre de les proposicions -com uns arguments porten a uns altres. I també la descripció dels actors hi és fonamental, com ja demostraren  l'any 1988 Noam Chomsky i Edward Herman a Manufacturing consent. 
     En aquest segon nivell d'anàlisi destaca també la importància del nivell d'especificació, de la informació implícita i de l'explícita, de la manera d'evidenciar o de donar proves dels fets, de les cites, de la precisió, de la perspectiva, i de la importància de detectar les fal·làcies en l'argumentació.
     En síntesi, l'anàlisi crítica del discurs és un eina d'alt rendiment per comprendre on són tots aquells aspectes del discurs que tenen una rellevància més enllà de la informació. L'anàlisi crítica pot demostrar que el discurs periodístic conforma la ideologia, sustenta valors, actituds, i configura el disseny dels models mentals on són les nostres temences i els nostres prejucidis sobre la realitat.

Mavi Dolç Gastaldo
Facultat de Ciències de la Comunicació
Universitat Autònoma de Barcelona

NOTES

(1) La noció de grup, segons Van Dijk, té a veure amb la identificació amb uns teoremes bàsics. Perquè la identificació es dóna sobre alguns principis ideològics, no sobre tots.

(2) El quadrat ideològic es pot trobar a les seues obres publicades a propòsit del discurs dels mèdia com són Racismo y medios de comunicación, i també a Ideología. Segons aquest quadrat ideològic, els mitjans de comunicació: ressalten les bones propietats i accions del grup amb què s'identifiquen o defensen en un moment determinat; ressalten les males propietats i accions del grup a què s'oposen; mitiguen les males propietats i accions del grup amb què s'identifiquen o que defensen; i, consegüentment, mitiguen les bones propietats i accions del grup a què s'oposen.

(3) Considerem important allò que té moltes repercussions en el món. Mentre que és rellevant allò que és important per a un mateix, per al lector, l'espectador, etc.
 

BIBLIOGRAFIA

- Chomsky, Noam i Herman, Edward S. (1988) Manufacturing Consent. The political Economy of the Mass Media, Pantheon Books, Nova York. (Edició en espanyol Los guardianes de la libertad, Grijalbo Mondadori, Barcelona, 1990.)
- Dolç, Mavi i Giró Xavier "Análisis de discurso y desigualdad social. (Entrevista a Teun A. Van Dijk)" dins Voces y culturas. Revista de comunicación, núm. 16- II Semestre 2000, Barcelona.
- Fowler, R; Hodge, B; Kress, G;  i Trew, T. (1979) Language and control, Rouledge and Kegan Paul, Londres.
- Van Dijk, Teun A. (1997) Racismo y análisis crítico de los medios, Paidós Comunicación, Barcelona.
- Van Dijk, Teun A. (1998) Ideología, Gedisa, Barcelona.