Anàlisi
Crítica del Discurs
Taller
pràctic d’ACD aplicada als mitjans de comunicació
Els nous
processos de comunicació han fet nàixer maneres de naturalitzar
les noves experiències, han creat una crisi respecte a valors compartits
i difosos a l'escola, a la vida social i a les unitats de convivència.
Els mitjans de comunicació es constitueixen en els propagadors dels
arguments del discurs construït per les elits polítiques, econòmiques,
intel·lectuals. Construeixen les mentalitats, sense donar-ne les
claus. I l’escola, com a institució propagadora del sentit comú,
forma els ciutadans sense donar les eines que el descodifiquen, sense posicionar-se
ni desvetllar-ne les contradiccions. El control de la paraula ha pres una
nova dimensió ideològica, ha superat barreres territorials,
i ha donat accés a noves elits a configurar-les.
Davant
dels nous contextos comunicatius, l’Anàlisi Crítica del Discurs
es posiciona per una consciència crítica, formada amb eines
científiques preses de la lingüística, de l’etnometodologia,
de la psicologia, dels estudis culturals i des de les ciències de
la comunicació, entre altres.
Primer
nivell d’anàlisi
1. El control
del context. L’accés: les elits.
a) Condicions
de la recepció.
b) La distribució.
c) Selecció:
criteris de selecció. Fets i rumors.
d) Presentació:
Més enllà de la persuasió: la manipulació.
2. Coneixement
i control ideològic.
a) estructura
del coneixement preexistent: model mental on s’emmagatzema la memòria
episòdica.
b) estructura
de creença general i compartida: guions, actituds, valors, normes
i ideologia. Marc ideològic.
c) Models
comunicatius o de context: informació que s’aporta respecte a creences
o models de qui es parla.
d) Organització
mental de la informació en funció de la identitat social
i/o de sentit. Compartimentació per seccions: nacional, internacional,
local, esports.
3. Les fonts
a) La identificació.
Qui és font i qui no ho és.
b) Les
institucions: fonts oficials.
c) els
actors quan i com són la font.
d) els
periodistes: anar, mirar i contar.
e)
la veu de l’especialista.
4. La jerarquia
a) La selecció
del titular.
b) La construcció
en quiasme.
c) La disposició
retòrica dels arguments.
Segon
nivell d’anàlisi
1. Èmfasi
o volum:
a) Topicalització:
- La priorització
d’elements significatius a l’oració per a donar rellevància,
es realitza mitjançant:
- la tematització:
canvi d’ordre a la frase i presència d’un clític.
- la focalització:
desplaçament d’elements de la frase, sense clítics.
- la passivització.
- les estructures
amb verb el·líptic.
2. Descripció
dels actors.
a) L’actor-narrador.
-
La presència de l’emissor.
- Identificació
de l’emissor.
b) La identificació
de l’actor-protagonista:
- Institucionalització:
inclusió de l’emissor en plural. Denota grau institucional.
- Remissió
de l’autoria de l’enunciat, total o parcial, a algun altre.
- Rol de
l’actor:
- positiu
(minoria social)/ negatiu (estranger, immigrant).
- atribució
d’accions o d’adjectius.
Tercer
nivell d’anàlisi
1. Actors
a) Recursos
per a la desresponsabilització del subjecte gramatical.
b) Especificacions
de la manera d’enfocar l’emissor el seu enunciat.
2. Implicacions
ideològiques
a) Pressuposicions.
b) Suposicions.
c) Suggestions.
d) Associacions.
3. Les proves
a)
Remissions a uns altres textos: argumentació i credibilitat.
b)
Remissions intratextuals: coherència local referencial.
4. Les fal·làcies
en l’argumentació
a) Interpel·lacions
al receptor.
b) Elements
que afecten la validesa de l’enunciat o el modifiquen.
c) Designació
de la realitat que denota valoració.
|
