Redacció AulaMèdiaRedacció AulaMèdia
Trobada 2003. Mostra d'experiències
 Les ciències van a la televisió, la televisió fa ciències
AulaMèdia

AulaMèdia
 - Intro
 - Premsa
 - Ràdio
 - Televisió
 - Material
 - Revistes
 - Llibres
Educom
 - Primària
 - ESO
Aula
Formació
Enllaços

Heu vist la darrera pel·lícula d’en David Lynch. Mulllholland drive?

Una de les escenes claus ens desvela el secret per el qual vaig començar a treballar les ciències i la televisió a les aules. En aquesta escena un personatge canta una cançó plena de sentiments. És al mig d’un escenari baix, rodejat per un seguit de butaques ascendents. Allà al fons, molt maquillat, amb un focus de llum sobre el seu cos que contrasta amb la foscor del teatre. Només hi ha tres persones al públic. La cançó continua i emociona un dels personatges espectadors. Llàgrimes rodolen per les galtes dels personatges. La veu continua profunda i melangiosa. L’espectador al cinema no resta indiferent, David Lynch aconsegueix emocionar-nos. Tot seguit el micròfon que sosté el personatge que canta s’enlaira. La cançó continua. Un play-back? S’escolta una veu in off: TOT ÉS MENTIDA.

SENYORS ESTÀVEM MIRANT UNA PEL·LÍCULA, PERÒ HO HABÍEM OBLIDAT.

Vaig treballar en una empresa de comunicació ambiental. Després vaig dedicar-me a l’educació. Va néixer aquesta pregunta: Quines ciències experimentals copsem? Estudiem la natura si, els ecosistemes. Però de quina natura estem rodejats? Potser coneixem l’Amazonia perquè l’hem vista en un reportatge de vídeo, coneixem els núvols que veiem a l’hora del telenotícies a la secció del “Temps”, coneixem els gens gràcies a l’ovella Dolly... D’on prové la majoria d’informació sobre la natura que després elaborem com a certa i real?
No serà tot una gran mentida? Potser una mentida no, però no ens trobarem contemplant un teatre mediàtic sense saber-ho?

Per educar cal donar les eines necessàries a l’alumne perquè conegui, copsi i es desenvolupi amb èxit en el medi que li toqui viure. El medi on es desenvolupen els nois i noies d’avui en dia és bàsicament mediàtic. Aquest llenguatge i la seva gramàtica encara no es treballa a les aules.
Vaig decidir crear un pont entre les ciències i la televisió, i el vaig passar amb  alumnes de Secundària i alguns dels seus professors.

Així va començar el projecte. Vam treballar les ciències amb el llenguatge televisiu. 
Aquest tipus de treball permet:
a) Elaborar continguts utilitzant el mètode científic, és a dir començar a treballar pensament científic. A ciències utilitzem una determinada manera de pensar.
b) Arribar a contactar de forma directa amb les fonts d’informació: veure, olorar, tocar, entrevistar.

El llenguatge televisiu compleix aquestes condicions perquè:
a) Agrupa tota la resta de llenguatges expressius.
b) Per elaborar llenguatge televisiu cal treballar com un científic. Fer guions sobre temes de natura i societat ens ajuda a fer-nos preguntes sobre l’objecte d’estudi, anar a observar-lo. Veure com funciona, descobrir quines peces té i quines relacions s’estableixen entre les diferents peces de l’ecosistema.
c) Obliga a pensar de forma estructurada i organitzada sobre la informació que n’extraiem. Escollir i discriminar allò que volem explicar i com. En definitiva ens obliga a seguir les passes per aplicar correctament el mètode científic.

Així va néixer el projecte “Les ciències van a la televisió, la televisió fa ciències”. El projecte proposa ensenyar les ciències experimentals en i des de la televisió. Parteix de l’elaboració de pensament científic a través del mètode científic i l’expressió d’aquest amb el llenguatge televisiu. Es fan servir els postulats bàsics de la investigació i la creació.

Investigar: qüestionar el medi, aprendre d’ell i comunicar-ho.
Crear: integrar coneixements i realitzar noves propostes.

S’ofereix als adolescents la possibilitat de crear un guió sobre un tema de ciències experimentals. L’aventura de treballar la investigació i el descobriment del tema i la possibilitat de crear una càpsula televisiva on s’expliquin els resultats de les seves investigacions. Els alumnes investiguen, creen un guió televisiu, graven i editen la càpsula televisiva. Per tancar el cicle i permetre als adolescents esdevenir EMISSORS  d’informació televisiva i seriosa. Aquestes càpsules s’emeten per la televisió local. Així es fomenta el diàleg mediàtic des de l’adolescència, amb continguts seriosos i elaborats amb el mètode científic.

L’ experiència és reconfortant.

Què us sembla? Voleu passar amb nosaltres el pont que uneix la televisió i les ciències?


  Meritxell Iglesias
Escola Princesa Margarida.























 

Nota: En cap moment voldria donar la idea de menyspreu cap els mitjans de comunicació. Al contrari penso que són un instrument molt útil a partir del moment que s’utilitzin de manera democràtica i a partir del feed back.