Pingu és una sèrie de contes amb ninots animats. És una realització de Trickfilmstudio Otmar Guttman que va tenir molt d'èxit a la BBC. A casa nostra, en un origen, la va emetre TV3 i ara es pot trobar al mercat editada i distribuïda per BMG Ariola S.A.
Consisteix en narracions d'uns 5 minuts cada una. Els personatges dels diferents contes són pràcticament sempre els mateixos: En Pingu és un pingüí que viu en un iglú amb el seu pare i la seva mare. Més endavant tindrà una germana (la Pinga). També té una molt bona amiga (la foca) i d'altres companys pingüins.
El llenguatge que utilitza la sèrie consisteix únicament en sons, la majoria dels quals poden semblar  inintel·ligibles, perquè no conformen paraules que pertanyin globalment a cap idioma, però que són pronunciats amb una entonació i una expressió molt correctes que permeten la comprensió de la història amb un llenguatge universal, al marge de l'idioma que es faci servir i que possibilita el treball a fons del llenguatge oral.
La majoria de les escenes són molt properes a l'entorn dels nostres alumnes. Els nens i nenes es poden sentir plenament identificats amb el personatge i les seves vivències: en Pingu va a l'escola, té amics, es baralla, juga i es diverteix. A vegades, plora...
Cada conte representa una unitat pròpia i independent i pot servir per treballar diferents aspectes corresponents a les àrees de Descoberta d'un mateix i de Descoberta de l'entorn natural i social, a més de molts aspectes de l'àrea d'Intercomunicació i Llenguatges.
La sèrie, per les seves característiques, arriba fàcilment a tots els nens. Cada un d'ells en capta més uns aspectes o uns altres, segons la seva maduresa o els seus interessos. Això permet treballar tots els temes a fons, però respectant la realitat de cadascú. Les imatges són ben treballades i l'estètica ben cuidada.

L'experiència
Fa uns quants anys que vaig començar a plantejar-me la necessitat d'utilitzar la televisió com a eina de treball del llenguatge oral a l'escola i, concretament, amb els alumnes de Parvulari i Cicle Inicial. Els motius d'aquest plantejament són:

• Constatar el fet de que l'escola, sovint, s'allunya cada vegada més, de la realitat que viuen els nens i nenes quan són fora. El fet que els mestres potser critiquem massa sovint el mitjà televisiu, però no fem gran cosa, en general, per a reconvertir-lo com a eina de treball amb els nens crea dos móns massa separats: per un cantó el món "enciclopèdic" i "tancat" que pot representar la institució escolar i, per l'altre, el de fora de l'escola. (El món "real" en podríem dir?).
• Considero que l'escola s'ha d'implicar en l'ensenyament de la lectura de la televisió i, per tant, pot ensenyar els alumnes a tenir una actitud activa i esperit crític enfront del mitjà televisiu que, normalment, provoca una actitud passiva al no ser utilitzat com a mitjà estimulador ni creador de diàleg. 
• Pretenc potenciar en l’alumnat les capacitats lingüístiques fonamentals, cosa que es pot fer veient imatges boniques, vivint situacions divertides tots junts amb els companys i companyes, fixant-nos en les imatges i intentant entendre el que ens expliquen; comentant-ho tots plegats en acabar, i creant situacions noves o contes nous a partir del que havíem vist.

Com dur a terme el treball
Aquesta activitat es pot realitzar amb el grup classe. Val la pena que tothom segui de manera que pugui adoptar una actitud còmoda però activa a l'hora de mirar el televisor.
Abans de començar a mirar el conte amb els nens i nenes, nosaltres n'hem de conèixer l'argument i tenir una idea clara del que volem treballar. Cal tenir present, sempre, d'adaptar els temes a la realitat i a les necessitats dels nostres alumnes.
Prèviament al visionat del conte haurem de "preparar" el grup explicant-li l'activitat que realitzarem: Veurem un conte que potser molts d'ells ja coneixeran, perquè l'hauran vist per la televisió, caldrà que se'l mirin i s'hi fixin perquè, després, en parlarem. En acabar, tothom podrà dir-hi la seva però, per tal de poder parlar de manera ordenada, caldrà demanar la paraula.
Un cop feta la introducció, mirarem el conte sense cap interrupció i, en acabar, comentarem, tots plegats, tot el que calgui. Podem fer preguntes de l'estil de: "A què juga, en Pingu? Què li passa? Et sembla que està gaire content?" "Per què es fica al llit de la seva germana, en Pingu? Què et sembla que li diu, la mare? Per què et sembla que passa, això?".
Intentarem potenciar el treball de la imaginació fent preguntes com ara: "El senyor pingüí sap tocar l'acordió. Qui l'hi deu haver ensenyat? Com ho faries, tu, per ensenyar a tocar un instrument a un animal? Quin animal i quin instrument triaries? Per què?" O bé: "Un dia vas a patinar i, en lloc de trobar gent que també patina, et trobes la pista plena de pingüins. Explica'ns què faràs."
Procurem estar atents per treballar tot allò que el grup ens demani i ens sembli interessant i adequat, així podrem treballar a fons el llenguatge oral tant a nivell de comprensió com d'expressió.

Considero molt important d'acabar l'activitat aquí i no pretendre d'allargar-la amb treballs "acadèmics" (com ara "dibuixa el que t'hagi agradat més del que has vist") que poden canviar una cosa, tan important i escolar com la conversa entre companys, en una activitat "academicista" de les moltes que els nostres alumnes ja estan massa acostumats a realitzar.

D’aquesta manera treballem tots aquests aspectes del currículum:

• Descobrir que el llenguatge és una font de comunicació però, també, de diversió.
• Comprendre missatges mitjançant l'entonació i el gest del qui parla.
• Diferenciar les parts principals i secundàries del conte.
• Expressar-se de manera ordenada i amb una entonació adequada.
• Utilitzar el nom correcte per designar noms de persones, animals o coses conegudes. Ampliar el vocabulari.
• Expressar-se amb frases senzilles però ben estructurades.
• Relacionar fets, situacions i ambients amb experiències viscudes anteriorment.
• Adonar-se que mitjançant el llenguatge es pot parlar de persones, animals, coses, fets i vivències encara que no siguin presents.
• Participar en les converses de manera activa.
• Interessar-se pel que ens expliquen els altres.
• Utilitzar un to de veu adequat per a fer-se entendre.
• Respectar el que ens expliquen els altres, les seves idees i la seva manera d'expressar-se.
• Saber demanar paraula i respectar-ne el torn.
• Veure imatges boniques.
• Viure situacions divertides en què tothom s'hi pot identificar fàcilment.
• Potenciar la imaginació i la fantasia.
• Veure situacions noves i divertides i poder crear-ne d'altres inventant contes i "idiomes" nous (visionant el conte sense so, per exemple).
• Afavorir l'atenció i l'observació. Treballar la comprensió de les imatges.
• Fomentar l'esperit crític.

• Mirar la televisió de manera activa, comunitària i divertida.
• Descobrir que la televisió és un producte del treball humà i d'equip. (Comentant, per exemple, el significat dels noms que apareixen a la pantalla abans i després del conte)

En Pingu a Internet
Com tot, en Pingu també és molt present a Internet. Cito un parell de pàgines per a qui li pugui interessar disposar d’altres materials respecte al personatge:

www.compsoc.man.ac.uk/~anthonyc/ben/pingu/
Pàgina en anglès que ofereix la sintonia de la sèrie amb la seva partitura, altres sons que surten en el conte, enllaços amb altres pàgines, etc.

www.geocities.com/EnchantedForest/5681/pingu.html
Pàgina en anglès que ofereix, entre altres coses, una col·lecció molt àmplia d’imatges dels contes).