D'esquerra a dreta, Ricard Martínez, Manel Mascarell, Xavier Arkotxa, Enric Batiste, Jaume Carbonell i Eva Martínez-Picó

Dijous, dia 12 de setembre, va tenir lloc una trobada entre periodistes i ensenyants a l'Institut Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet. La primera intervenció va estar a càrrec de la professora Anna Díaz-Plaja  de la Universitat de Barcelona, que va fer una exposició sobre què llegeixen els joves: la premsa institucional (la que els arriba facilitada per l'escola, com ara Cavall Fort), la produïda pels alumnes (revistes de centre, etc.), la dels suplements juvenils dels diaris, com ara Tentaciones, d'El País, la premsa de consum (Super-Pop, Ragazza, etc.). També va parlar dels tipus de llibres més llegits entre la joventut com pot ser la literatura d'aventures els clàssics  tipus L'illa del tresor, de Stevenson, las novel·les d’iniciació com L’ingenu seductor, de Salinger, la literatura gore, etc. Les publicacions més llegides són, és clar, las qualificades de consum.

Aquest  repàs de l'estat de la qüestió amb ànim totalment descriptiu va ser complementat per l'exposició de Belén Cosín, professora i periodista, fent un repàs dels aspectes formals de les revistes de consum infantils i juvenils i també dels continguts. Es van fer recomanacions als professors que no es deixessin arrossegar per les demandes més fàcils, sinó que assumissin que l'escola ha d’aportar valors diferents dels purament consumistes. Es va fer al·lusió al cas de Harry Potter com a confluència positiva: qualitat i demanda.

A continuació es varen mostrar un seguit d'experiències de revistes escolars. La revista d'ensenyament primari El Tarlà de Girona, presentada per Purificació Molina, del CRP del Gironès, va ser un exemple de publicació coordinada des d'un Centre de Recursos, amb la participació de treballs d'escoles diferents: Annexa, Cassià Costal, Dalmau Carles, Eiximenis, Font de l'Abella, Migdia, Montfalgars, Palau, Pla de Girona. Una altra experiència municipal és la que va presentar Salvador López de l'IES Puig Castellar, Jo què sé!. En aquest cas, la coordinació de la revista, amb diversos anys ja d'experiència, és a càrrec de professors de diferents instituts de Santa Coloma de Gramenet, especialment del presentador de la ponència i d'en Pere de la Fuente de l'IES Terra Roja. La revista està centrada en la producció, per part dels alumnes, de filosofia en un sentit molt ampli, que inclou crítica de l'actualitat, comentari de llibres, etc.

Com a revista de centre, Agustina Rico presentà Sota el cel del Puig de l'IES Puig Castellar. Es tracta d'una revista mig mirall, mig aparador, va dir. Mirall perquè en part reflecteix el que passa al voltant, amb molta presència dels immigrants, per exemple, i aparador perquè els alumnes expliquen les activitats que es fan al Centre: no n'hi ha prou  amb fer; estem abocats a mostrar-ho. Els avantatges són clars: els alumnes se senten premiats i escriuen de forma molt més responsable si tenen la perspectiva de la publicació. Dues ponències plenes d'emoció van ser les presentades per Jesús Jover de l'escola Lestonnac Badalona i Carmen Muñoz de l'IES Parc de l'Escorxador de Barcelona. En el primer cas, es tracta de la revista Payitanos, feta en un centre on hi ha un nivell d'absentisme i abandó molt alt, el 90% són alumnes d’ètnia gitana i la resta, immigrants. És una eina d’adaptació curricular: s'organitzen uns cursos on pràcticament totes les activitats del dia giren al voltant de la creació de la revista. Alguns alumnes se senten tan responsables i vinculats a aquesta feina que només admeten assistir a l'escola si és per fer-la. En cap altre cas, no s'hi presentarien. La segona ponència va consistir en una crònica, tipus diari de navegació, de la participació d'un grup-classe de 30 alumnes en un concurs de diaris fets per escolars, però proposat, fallat i assistit tècnicament per El País. La narració de les aventures dia a dia, va assolir un to modest i èpic al mateix temps, com el del periodisme llegendari, el mostrat pel cinema: les hores extraordinàries, les dificultats a l’hora de la connexió a la xarxa, la competència i la companyonia, la satisfacció d'obtenir un lloc de finalistes, etc. En fi, només un entusiasme fora de mida féu possible arribar a port. Moltes coses s'hauran d'afinar per poder generalitzar una col·laboració d'aquesta mena.

Per part dels periodistes va parlar en primer lloc Josep Playà de La Vanguardia sobre la conveniència de fer suplements específics, com ara el d'ensenyament. Reflectia un debat intern del diari que es resolgué en contra d’aquest tipus de suplements. La raó n'és que només els especialistes o implicats se'l llegeixen. Mentre que el fet que les notícies, per exemple d'ensenyament, que tenen una repercussió social àmplia -les pròpies d’un diari- es publiquin en apartats més generals, afavoreix que siguin llegides per un públic no especialista. Josep Playà va relativitzar tant la crisi de l’ensenyament com la de la premsa. El món digital no ha acabat amb la premsa escrita. Per cert, el món de la premsa digital dedicada a l’educació va ser present amb la breu exposició del que és AulaMèdia, Francesc-Josep Deó, el seu coordinador, en féu la presentació. La periodista encarregada de representar El País de los estudiantes va ser Dolors Canals. Se centrà en les característiques de l'assistència tècnica que aquest diari donava al concurs del qual n'era un exemple el cas del Parc de l'Escorxador. El Periódico (representat per Ricard Martínez) també va mostrar un programa d’assistència tècnica per confeccionar un diari a l’aula mateix, on es reprodueixen algunes de les constriccions reals que pateixen els periodistes a la redacció: temps, espai, urgències, grau d’interès de les notícies, etc. Al cap de la jornada surt un diari. L'experiència té èxit. No sembla demanar esforços heroics. La intervenció de Dardo Gómez, President del Sindicat de Periodistes de Catalunya, apropà el món dels periodistes al públic. Va parlar sobre el dret a la informació com d'un dret mediatitzat pels grans interessos. Per això es realitza de forma molt desigual i els periodistes també en són víctimes.

A la tarda dues professores de l'IES Puig Castellar, Amparo Rallo i Asun Álvarez, van fer intervencions de fons. Amparo Rallo va parlar de l'interès que té la premsa com a eina bàsica de formació en general i de formació lingüística en particular: tots el gèneres hi són representats amb el denominador comú de l'actualitat. Asun Álvarez va fer un repàs històric de com la premsa ha reflectit el món de l'ensenyament des dels anys setanta fins ara. També va al·ludir a revistes especialitzades i la seva evolució, com ara el cas de Cuadernos de Pedagogía.

Aquestes intervencions van emmarcar la taula rodona que es va fer a continuació, moderada per Manel Mascarell (EAP de Santa Coloma). Els participants eren: Jaume Carbonell (Cuadernos de Pedagogía), Eva Martínez-Picó (Barcelona Educació), Enric Batista (Rosa Sensat: Infància), Xavier Arkotxa (Universitat Autònoma de Barcelona) i Ricard Martínez (El Periòdico). Debateren entre altres coses la influència que pot tenir la premsa per als joves, la utilitat i l'ús de les revistes pedagògiques, etc. El punt que va despertar més expectació va ser el de la valoració que feien de la Reforma: alguns adduïen  falta de perspectiva temporal per emetre un judici; Carbonell reconegué l'abús del nou llenguatge especialitzat en el dia a dia dels centres i el professor de l'Autònoma va aprofitar per fer un crida contra la nova llei de qualitat proposada per la dreta. Immediatament es van aixecar veus del públic -aquestes intervencions van ser fetes per professors de secundària- preocupades per la falta de recursos i per la falta de ressò per part de la premsa de les veus crítiques.

La regidora de Educació de l'Ajuntament, Pilar Puig, va fer la cloenda de l'acte reconeixent amb dolor que certes zones es veuen abocades a fornir professionals no universitaris. També ens va animar a seguir amb experiències i trobades com la que acabàvem de celebrar.