Ramon Breu, Margarita Rivière i Francesc-Josep Deó

El febrer de 2003, a les conclusions de la III Trobada d'Educació en Comunicació, es posaren els fonaments que van donant el seu fruit: primer, la creació de la Taula per l'Educació en Comunicació com a plataforma cívica; i més tard el seu programa concretat en forma de Manifest. Manifest que s'ha anat forjant entorn la Taula per l'Educació en Comunicació, en les quatre Assemblees següents i les aportacions de totes les persones i col·lectius convençuts que cal exigir la urgència de l'Educació en Comunicació (EC).

Rivière inicià la seva intervenció dient que una de les claus que necessitem per comprendre el món on vivim és ser conscients de la importància que els mitjans de comunicació de masses (MCM) tenen com a agents educatius: "són el catedràtic les 24 hores del dia", tal i com explica al seu últim llibre: El malentendido. Cómo nos educan los medios de comunicación. A més, féu una apologia de la necessitat de recuperar el poder social dels MCM enlloc de la industrialització que estan patint, ja que aquesta condiciona, totalment, l'audiència i els propis periodistes. L'espectacle, la publicitat i la repetició d'allò ja conegut s'ha convertit en el leit motiv dels MCM actuals. Davant d'això, l'autora afirmava que el públic, i més concretament els nostres joves, resten modelats pels MCM, i per tant, els hem d'oferir les claus per comprendre el que ocorre al seu entorn. En aquesta línia, Rivière apuntava que els periodistes tenen una gran tasca a realitzar per oferir més educació a l'audiència: explicar COM fan la seva feina -malgrat estiguin molt condicionats- i així iniciar una reflexió seriosa dins del periodisme en general.

Després d'aquesta primera part més reflexiva entorn de l'EC, Margarita Rivière prosseguí, en un segon moment, a comentar alguns aspectes més concrets del Manifest, com per exemple: matisar més explícitament el significat del verb polisèmic "comunicar" -que segons ella vol dir saber-se expressar, entendre's amb altri i saber escoltar- per evitar possibles malentesos; oferir més informació als educadors sobre com funciona el poder al món; demanar als MCM que siguin transparents i expliquin la veritat, i alhora formar els joves perquè demanin la pluralitat dels MCM i no l'homogeneïtat a la que estem acostumats. Per acabar, valorà el Manifest en tant que és una eina útil per interrogar els poders públics i, en conseqüència, exigir-los més mitjans per portar a terme una vertadera Educació en Comunicació. 

Ramon Breu inicià el seu discurs explicant la gènesi del Manifest, i després de parlar del canvi d'adquisició del coneixement actual, no deixà de ser crític i contundent a l'hora de denunciar l'endarreriment que l'educació porta en general, i l'escola més concretament, respecte la formació que els estudiants han de rebre en matèria d'EC, per tal que pugin comprendre  la informació que reben lliurement. En aquest sentit, deixà molt clar que el Manifest -sense ésser un document literari- pretén "ser una aliança entre l'escola i els MCM i les TIC" i  "una punta de llança per a la necessària innovació educativa del nostre país", que en opinió de Breu, s'hauria de dirigir cap a l'EC.

El to respectuós, energètic i rotund del Manifest pretén ajudar el text a deixar ben clars els aspectes següents: incloure l'EC en els currículums escolars, que estan ofegats per les prescripcions successives que han anat patint; oferir més dotació tecnològica i assessorament pedagògic als centres; dissenyar programes de formació al professorat; crear consells educatius dins els mitjans de comunicació; potenciar la figura de l'educomunicador en els centres docents; defensar una tecnologia ètica al servei de la creació i la producció escolar. Unes reivindicacions que responen a la crida que la societat civil fa en bé de l'educació dels seus joves i de tota la societat. 

Servint-se del personatge de la Metamorfosi de Kafka, Gregor Samsa, Breu posà en evidència el fet que tots ens hem de reciclar perquè el món canvia, especialment els educadors, i no podem amagar-nos i quedar muts -tal i com li ocorre a Gregor- davant aquests canvis vertiginosos que, sovint, fan trontollar els valors absoluts de sempre perquè ens mostren dues visions contradictòries de la societat: l'educació i la banalitat.