| Des
de fa anys, el consum de pantalles a les llars catalanes ha augmentat considerablement.
Al gran mitjà de comunicació del segle XX, la televisió,
hem de sumar-hi les noves “pantalles”: Internet, videojocs, dispositius
mòbils, etc. Diferents estudis confirmen una transformació
dels hàbits socioculturals que en els darrers anys ha anat lligada
a l'ampliació i perfeccionament de l'electrònica de consum
i a la reducció de costos de fabricació. En l’última
dècada s'ha imposat un nou escenari tecnològic que ha revolucionat
els nostres hàbits, una irrupció tan potent que en poc temps
s’ha fet un lloc en les “motxilles” dels nostres joves.
Davant
d’aquest fet, l’escola ha de reflexionar sobre la necessitat d’una Educació
en Comunicació, que impliqui un coneixement de la tecnologia comunicativa,
dels seus llenguatges i sobretot de l’anàlisi crítica dels
continguts mediàtics. També cal subratllar la importància
que les famílies s’involucrin en el compromís d’educar, de
capacitar els seus fills i filles en els nous llenguatges i en la comunicació.
Una responsabilitat que també implica els mitjans de comunicació.
Però
l’escola no pot inhibir-se del repte que se li presenta: ha d’entomar la
responsabilitat d’educar en la societat de les pantalles, ja que, sens
dubte, l’Educació en Comunicació és una educació
imprescindible en el segle XXI. |
