|
La
televisió local: un mitjà per descobrir
Quan els educadors parlen de televisió, acostumen a fer-ho per posar el crit al cel, per clamar contra la desinformació, la manipulación o la violència. Poques vegades es contemplen les possibilitats educatives d’aquest mitjà, i això es deu, en gran part, a la impotència –assumida– de l’educador per incidir en la programació de les grans cadenes. Tanmateix, des de fa algun temps, l'efervescència de televisions locals hauria d’alertar l'educador sobre les noves possibilitats que ofereix el mitjà local en el terreny de l'educació. Per la seva pròpia estructura, es tracta de cadenes que no poden competir en recursos ni en informació general amb les estatals o les autonòmiques i que, en canvi, tenen la seva gran oportunitat en l'aproximació a l'espectador, en el tractament d'interessos concrets i en les motivacions d’una audiència només relativament escassa, ja que acostuma a ser un percentatge alt el dels habitants d'una població que sintonitzen la seva televisió local. És lògic, doncs, que aquest tipus d'emissores estigui sempre obert a la col·laboració amb les institucions locals i, en general, a qualsevol iniciativa que pugui atraure l’audiència d'algun sector de la població, per petit que sigui. És en aquest terreny -més acotat i molt més accessible- on l’educador pot trobar possibilitats insospitades d'incidir en el contingut de les programacions. Orientar des del plató: una experiència de Gavà TV La televisió local de Gavà emet durant aquest curs un espai que és una mostra de quines poden ser aquestes possibilitats. Alguna col·laboració esporàdica m’havia posat en contacte, com a educador i orientador professional, amb l’emissora en cursos anteriors, i aquesta experiència em va portar a plantejar una iniciativa que va trobar un suport immediat en els responsables de la programació. Des del principi hem comptat, a més, amb el suport del CES Núria i de les associacions de pares i mares de l'IES Bruguers de Gavà i de l'IES Les Marines de Castelldefels, a través del gabinet psicopedagògic "Ramón y Cajal" que col·labora amb aquests dos centres. L'espai està dirigit fonamentalment a alumnes de 4t. d’ESO -16 anys- que han de decidir l'opció de Batxillerat o de Cicles Formatius que determinarà la seva vida professional. Però també a l’alumnat de qualsevol de les dues opcions que encara vulgui modificar el seu currículum: en alguns casos, en funció d'un millor coneixement del seu potencial o de les seves motivacions; en d'altres, a causa de la nota de selectivitat necessària per accedir a determinats estudis universitaris. L'experiència dels quatre primers programes ha posat de manifest, a més, l’interès d'una audiència imprevista: els pares dels col·laboradors. I fins i tot psicopedagogs i orientadors escolars, per als quals la gravació en vídeo d'aquests programes pot ser una eina útil -més informal i atractiva que l'àrida informació estadística oficial- a l’hora de donar a conèixer, per exemple, sortides professionals, notes de tall de selectivitat o centres on s’imparteixen determinades opcions educatives. Els programes tenen una unitat estructural: són mòduls de vint-i-cinc minuts que s'emeten com a part integrant d'un magazine de cap de setmana. En cadascún d’ells es tracta monogràficament una sortida professional. Amb aquesta finalitat s'inclou un reportatge -elaborat per la pròpia televisió local- que documenta el seguiment d’un professional dels estudis triats que exerceix la seva activitat a la mateixa localitat de Gavà. Aquest reportatge serveix com a base a les intervencions dels convidats al plató: un professor universitari dels estudis en qüestió, un estudiant de Batxillerat o de Cicles Formatius -d'un centre de la localitat- i la figura de l’orientador escolar, que es manté a manera de fil conductor a través de tots els programes. El conductor del magazine fa de moderador en el col·loqui i d’enllaç amb el contingut del vídeo-reportatge. Aquests programes s'emeten divendres a la tarda i amb una periodicitat mensual. Però com acostuma a ser habitual a les televisions locals les emissions es repeteixen amb relativa freqüència, de manera que cadascun d’aquests monogràfics es torna a emetre cinc vegades al llarg del cap de setmana. Aquest fet assegura una audiència aproximada de 9.250 persones, segons una enquesta municipal de 2001. Fins al moment, s'han emès ja cinc programes sobre les carreres universitàries de medicina, arquitectura, periodisme, telecomunicacions i dret. Hem començat aquest article apostant per les possibilitats educatives de les televisions locals: l'acollida sorprenentment positiva, per part dels centres universitaris que envien un professor representant, i el fet de que la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona s'hagi interessat per la iniciativa, ens fa pensar que estem al camí inicial de descobrir aquestes possibilitats. Paulí Castelló
|