  |
"Publicitat i televisió". Una proposta didàctica |
|
"Publicitat i televisió". Una proposta didàctica |
|
 Des
de fa temps tenim l’absoluta certesa que conèixer els mecanismes
de funcionament de la publicitat, el seu llenguatge, les seves intencions,
la manera com actua sobre nosaltres és avui, en l’àmbit de
l’ensenyament, una necessitat imperiosa. Mentre els intel·lectuals
orgànics de la darrera reforma educativa o de les reformes que vindran
no entenguin que l’educació àudiovisual ha de tenir un caràcter
obligatori a l’escola, tot apartant continguts avui inservibles, hem cregut
pertinent treballar.
Així és. Treballar, a través de la fórmula dels crèdits variables, una sèrie de temes vitals per aconseguir que els nois i noies d’aquest país tinguin instruments de defensa i anàlisi davant els mass-mèdia. Aquesta feina quotidiana l’hem concretada, per exemple, en una proposta de treball que hem titulat "Publicitat i Televisió", adreçada als alumnes de 2n d’ESO, i que ja hem experimentat durant els dos darrers anys a l’Escola Solc, de Barcelona. Pla de treball La varietat de continguts i el fet de buscar al·licients que
mantinguin l’interès dels alumnes és certament important,
ja que davant d’aquests temes tradicionalment no acadèmics hi ha
alumnes que tendeixen a infravalorar-los. D’aquesta forma el que hem fet
és elaborar diversos blocs temàtics que anem treballant en
mòduls horaris de 30 minuts. Els blocs són els següents:
A) El llenguatge de la publicitat 1.- Definició de publicitat.Tots els punts s’il·lustren amb exemples d’anuncis publicats a la premsa el més actuals possibles. B) Anàlisi d’anuncis televisius
Així doncs, el professor responsable de les activitats ha de fer una feina de caça i captura d’anuncis actuals, anuncis que els alumnes tinguin l’oportunitat de veure a casa seva durant els dies que dura el crèdit . L’important, allò que realment és útil, és parlar col·lectivament d’un producte televisiu, en aquest cas dels espots publicitaris. Diem que és important, perquè el missatge televisiu queda descodificat a partir de l’anàlisi, en ocasions espontània dels mateixos alumnes. Cal dedicar dues o tres sessions d’una hora a comentar espots que els mateixos alumnes portin gravats de casa i que ells hagin seleccionat ja sigui perquè s’adiuen amb el plantejament crític que el professor va desenvolupant o simplement perquè a l’alumne li interessa comentar-ne algun aspecte. Per on ha de discórrer el discurs crític del professor? A continuació exposem algunes idees sobre aquest extrem. Caldria començar parlant sobre el caràcter selectiu de la publicitat, sobre el fet que cada anunci està pensat per a un tipus determinat de persona. I resultaria interessant definir el concepte de "target group" que fa referència al consumidor potencial, al tipus de persona que té possibilitats reals d’adquirir el producte. Seguidament caldria parlar (i fer exercicis pràctics en forma de preguntes, d’elaborar petites anàlisis i comentaris) de la identificació amb els personatges. És a dir, cridar l’atenció sobre els espots que apel·len al jo real on es pretén que l’espectador vegi reflectit en el personatge alguns trets de la seva realitat, de la seva inseguretat, de la seva timidesa, de les seves frustracions, dels seus problemes quotidians; i també en els anuncis en què es pretén la identificació amb el jo ideal, anuncis que pretenen que els espectadors vegin reflectits els seus somnis, els seus desitjos, allò que els agradaria ser i no són (anuncis de colònies, de cotxes, etc.). També cal posar sobre la taula la tendència cada cop més clara i evident dels anuncis de no parlar de les característiques dels productes, sinó que apel·len a les emocions o a transferir amabilitat, simpatia, modernitat o sensualitat del personatge amb el producte. Són molts els anuncis on no apareix cap mena d’argumentació que justifiqui qualitats objectives del producte. No es juga amb raonaments es juga amb sentiments. Sentiments de competitivitat, d’èxit professional, econòmic o sexual, amb sentiments d’egocentrisme o d’enveja. El sexisme dels espots, més o menys disfressat, és un
altre element que ha de sortir en el crèdit. No és massa
difícil trobar exemples d’anuncis on apareix una dona-objecte, una
dona que no té un altre objectiu que convertir-se en pesonificació
del producte.
C) "Lladres d’anuncis" Visionat crític d’aquesta pel·lícula de Maurizio
Nichetti, injustament oblidada, i treball posterior de comprensió
i comentari.
D) Anàlisi d’anuncis gràfics i d’anuncis televisius
a partir dels següents esquemes:
Guió per analitzar un anunci gràfic 1.- Elements de la imatge que es destaquenGuió per analitzar un anunci televisiu 1.- Les paraulesE) Gravació d’espots Si les condicions del grup d’alumnes ho permeten, és molt recomanable plantejar una activitat pràctica de realització d’anuncis. El grup es pot dividir en subgrups de 3 0 4 alumnes i elaborar un espot: realitzar el guió, gravació en vídeo, muntatge, visionat col.lectiu de l’anunci i explicació de l’experiència per part dels autors. Ramon Breu
|
Per
a aquest apartat, el camí a seguir el marca l’excel·lent
llibre del professor Joan Ferrés “Com veure la TV?”, publicat pel
CAC l’any 1998. Diem que marca el camí, perquè el llibre
fa referència a uns espots que els actuals alumnes d’ESO no “recorden”
haver vist. Per altra banda el món de la publicitat és tant
dinàmic en el seu llenguatge i en donar models que molt aviat els
anuncis publicitaris queden superats i envellits.