Des dels seus
inicis, cap allà l'any 1979, l'Escola
Solc ha tingut una especial sensibilitat per intentar saber llegir,
desxifrar i crear imatges. Cada curs, des de l'Educació Infantil
fins al segon cicle de Secundària Obligatòria, es porten
a terme diverses activitats sobre la fotografia, el còmic, la publicitat,
el cinema i la televisió.
És impossible
ignorar el paper que els mitjans de comunicació i especialment la
televisió poden desenvolupar dins de l’ensenyament i, sobretot,
és impossible no veure el rol que té en el procés
de formació dels alumnes.
L’Educació
Audiovisual, l’Educació en Comunicació, en general, dota
els alumnes d’uns principis ètics i d’una capacitat reflexiva davant
els mitjans de comunicació; forma aquests alumnes en els nous llenguatges
i habilitats comunicatives i posseeix unes virtuts educatives de primer
ordre: ajuda a desenvolupar la capacitat de treballar de forma estructurada,
i les habilitats expressives, visuals i espacials dels alumnes.
El plantejament
seguit a l’hora de treballar l’Educació en Comunicació a
la Secundària Obligatòria es basa en combinar a cada curs
la via tècnicoexpressiva, de creació de productes audiovisuals,
amb la via didàcticocrítica, d’anàlisi dels mitjans.
De totes formes, en els darrers temps, a la vista de l’actual panorama
televisiu (especialment de les grans cadenes estatals) dominat per desinformació,
per la frivolitat i la degradació ètica, és molt més
urgent incidir en els aprenentatges que es basin en la reflexió
i en la interpretació crítica dels programes televisius.
La televisió
té una gran importància social i és una poderosa eina
cultural i formativa, però cal relativitzar el seu paper dins la
nostra vida quotidiana. Cal exigir més a la televisió i exigir-nos
més a nosaltres com a telespectadors. No ens hem de resignar a que
la televisió segueixi evolucionant de manera autònoma davant
els interessos i necessitats socials.
L’estructura
i el desenvolupament d’aquests aprenentatges no són originals però
sí que aconsegueixen una certa eficàcia. Aconseguim debatre,
comentar i analitzar els missatges televisius públicament, desplaçant-los
de l’ambient familiar on tenen més força, per tal de valorar
els seus aspectes enriquidors, o per desactivar i denunciar allò
que tenen d’embrutidor, superficial, fals o alienant.
Es tracta de
conscienciar l'alumnat de la necessitat de dotar-se d'uns instruments d'anàlisi
i interrogació que portin als nois i noies a qüestionar-se
ells mateixos què veuen.
Els aprenentatges
que presentem tenen un gran caràcter interdisciplinari, com tota
l’Educació en Comunicació que transcendeix la divisió
tradicional i anacrònica, diguem-ho clarament, de l’actual currículum
escolar. A partir de les activitats es pot fer una anàlisi estètica
vinculada a l’educació visual i plàstica i de música;
una anàlisi de continguts des de l’àrea de socials; una anàlisi
comunicativa des de l’àrea de llengua i, probablement la més
urgent, una anàlisi de valors.
El comentari,
el debat, la discussió tenen un paper central en aquestes activitats.
Es pretén que els nois i noies aprenguin des de la participació,
des de la confrontació d’idees. Es tracta que aprenguin televisió
des de la reflexió conjunta entre alumnes i ensenyant, a partir
d’una experiència compartida, la de ser plegats consumidors conscients
d’imatges.
Es pot dir
que amb aquestes activitats avancem en la tasca de formar espectadors.
Es tracta de veure la televisió de manera responsable, amb plena
consciència del que es fa, gaudint del mitjà, però
sense ser-ne esclau o addicte; es tracta que la televisió tingui
un lloc normalitzat en les vides dels nois i de les noies adolescents.
Quan noi o
noia s’ha passat 19.000 hores mirant la televisió en el moment d’acabar
els estudis de Secundària Obligatòria, sense comptar les
hores dedicades als jocs d’ordinador, videojocs o jocs amb el mòbil,
caldria convenir que la televisió exerceix molta més influència
sobre aquell noi o noia que no pas els pares, l’escola o fins i tot els
amics. I potser caldria dir que més que influència, s’hauria
ja de parlar de domini pel que fa a la seva manera de ser, pensar i de
relacionar-se.
Indubtablement,
aquests aprenentatges permeten anar fent camí per aconseguir que
els alumnes siguin receptors actius i crítics davant els grans mitjans
de comunicació. Del que es tracta es de potenciar l’estudi de la
imatge quant a llenguatge i com a forma de transmissió de discursos,
ideologies i valors. L’Educació en Comunicació representa
avui un projecte per fer ciutadans més formats, però també
és un projecte per la dignitat i la llibertat de la nostra societat. |
|
Ramon
Breu
|
és
professor de Secundària a l'Escola Solc
|
|
Membre
de la redacció d'AulaMèdia
|
|
|
|