Redacció AulaMèdiaRedacció AulaMèdia
Un projecte educatiu per pensar la televisió
Anàlisi Comunicativa
Portada AulaMèdia

AulaMèdia
 - Intro
 - Premsa
 - Ràdio
 - Televisió
 - Material
 - Revistes
 - Llibres
Educom
 - Primària
 - ESO
Aula
Formació
Enllaços

Des dels seus inicis, cap allà l'any 1979, l'Escola Solc ha tingut una especial sensibilitat per intentar saber llegir, desxifrar i crear imatges. Cada curs, des de l'Educació Infantil fins al segon cicle de Secundària Obligatòria, es porten a terme diverses activitats sobre la fotografia, el còmic, la publicitat, el cinema i la televisió.

És impossible ignorar el paper que els mitjans de comunicació i especialment la televisió poden desenvolupar dins de l’ensenyament i, sobretot, és impossible no veure el rol que té en el procés de formació dels alumnes.

L’Educació Audiovisual, l’Educació en Comunicació, en general, dota els alumnes d’uns principis ètics i d’una capacitat reflexiva davant els mitjans de comunicació; forma aquests alumnes en els nous llenguatges i habilitats comunicatives i posseeix unes virtuts educatives de primer ordre: ajuda a desenvolupar la capacitat de treballar de forma estructurada, i les habilitats expressives, visuals i espacials dels alumnes.

El plantejament seguit a l’hora de treballar l’Educació en Comunicació a la Secundària Obligatòria es basa en combinar a cada curs la via tècnicoexpressiva, de creació de productes audiovisuals, amb la via didàcticocrítica, d’anàlisi dels mitjans. De totes formes, en els darrers temps, a la vista de l’actual panorama televisiu (especialment de les grans cadenes estatals) dominat per desinformació, per la frivolitat i la degradació ètica, és molt més urgent incidir en els aprenentatges que es basin en la reflexió i en la interpretació crítica dels programes televisius.

La televisió té una gran importància social i és una poderosa eina cultural i formativa, però cal relativitzar el seu paper dins la nostra vida quotidiana. Cal exigir més a la televisió i exigir-nos més a nosaltres com a telespectadors. No ens hem de resignar a que la televisió segueixi evolucionant de manera autònoma davant els interessos i necessitats socials.

L’estructura i el desenvolupament d’aquests aprenentatges no són originals però sí que aconsegueixen una certa eficàcia. Aconseguim debatre, comentar i analitzar els missatges televisius públicament, desplaçant-los de l’ambient familiar on tenen més força, per tal de valorar els seus aspectes enriquidors, o per desactivar i denunciar allò que tenen d’embrutidor, superficial, fals o alienant.

Es tracta de conscienciar l'alumnat de la necessitat de dotar-se d'uns instruments d'anàlisi i interrogació que portin als nois i noies a qüestionar-se ells mateixos què veuen.

Els aprenentatges que presentem tenen un gran caràcter interdisciplinari, com tota l’Educació en Comunicació que transcendeix la divisió tradicional i anacrònica, diguem-ho clarament, de l’actual currículum escolar. A partir de les activitats es pot fer una anàlisi estètica vinculada a l’educació visual i plàstica i de música; una anàlisi de continguts des de l’àrea de socials; una anàlisi comunicativa des de l’àrea de llengua i, probablement la més urgent, una anàlisi de valors.

El comentari, el debat, la discussió tenen un paper central en aquestes activitats. Es pretén que els nois i noies aprenguin des de la participació, des de la confrontació d’idees. Es tracta que aprenguin televisió des de la reflexió conjunta entre alumnes i ensenyant, a partir d’una experiència compartida, la de ser plegats consumidors conscients d’imatges.

Es pot dir que amb aquestes activitats avancem en la tasca de formar espectadors. Es tracta de veure la televisió de manera responsable, amb plena consciència del que es fa, gaudint del mitjà, però sense ser-ne esclau o addicte; es tracta que la televisió tingui un lloc normalitzat en les vides dels nois i de les noies adolescents.

Quan noi o noia s’ha passat 19.000 hores mirant la televisió en el moment d’acabar els estudis de Secundària Obligatòria, sense comptar les hores dedicades als jocs d’ordinador, videojocs o jocs amb el mòbil, caldria convenir que la televisió exerceix molta més influència sobre aquell noi o noia que no pas els pares, l’escola o fins i tot els amics. I potser caldria dir que més que influència, s’hauria ja de parlar de domini pel que fa a la seva manera de ser, pensar i de relacionar-se.

Indubtablement, aquests aprenentatges permeten anar fent camí per aconseguir que els alumnes siguin receptors actius i crítics davant els grans mitjans de comunicació. Del que es tracta es de potenciar l’estudi de la imatge quant a llenguatge i com a forma de transmissió de discursos, ideologies i valors. L’Educació en Comunicació representa avui un projecte per fer ciutadans més formats, però també és un projecte per la dignitat i la llibertat de la nostra societat.

 
Ramon Breu
és professor de Secundària a l'Escola Solc
Escola Solc
Membre de la redacció d'AulaMèdia
AulaMèdia
AulaMèdia
CACPREMI “EL CAC A L’ESCOLA 2004”