 Si
una cosa teníem clara a Ràdio
Santpedor (Bages) abans de començar el programa El Tobogan
és que els nostres nois i noies són grans consumidors de
mitjans audiovisuals, sobretot de televisió. És per això
que vam creure que seria una gran pensada de fer-ho de manera que poguessin
passar a l'altre cantó i ser ells els productors. La nostra idea
era que, encara que fos només una vegada, el fer aquest exercici
els podia servir per ajudar-los a ser uns consumidors una mica més
crítics.
L'escriptora i periodista Margarita Rivière(1)
explica, en una entrevista a propòsit del seu últim llibre,
que el nostres nens reben el 80% de l'educació a través dels
mitjans de comunicació, el 10% de la família i el 10% l'escola.
Aquestes proporcions són difícils de considerar però
si que és cert que la influència dels mèdia és
cada vegada més forta. I la gran pregunta, com ho treballa això
l'escola? Hi ha qui diu que és una assignatura pendent(2).
 En
el cas de Santpedor, la ràdio va treballar conjuntament amb les
dues escoles del nostre municipi, el CEIP
Riu d'Or i la Escola
Llissach. Amb ells vam planificar un calendari de programes amb
la intenció que els 350 nens i nenes poguessin passar per classes
almenys una vegada a la ràdio. Amb els professors es va acordar
un esquema de programa que es pogués adaptar a totes les edats,
des dels 5 anys als 12 anys, ja que els més petits portaven els
textos memoritzats i els més grans es podien permetre fàcilment
la improvisació.
Perquè fos el màxim de fresc possible
vam optar per gravar el programa els divendres al matí i així
poder-lo editar posteriorment de manera que fos el més dinàmic
possible. També els continguts miràvem que tinguessin el
màxim interès possible. D'entrada, dues entrevistes: una
a una persona del poble perquè ens expliqués el seu ofici
(alcalde, bibliotecària, policia, veterinària, etc.) i de
l'altra una persona coneguda (El tomàtic, un rei maig, l'Emma dels
Plats Bruts, la dibuixant Roser Capdevila de les Tres Bessones, la veu
del Shin-Shan, l'Araceli Segarra, l'escriptor Joles Senell, etc.). A banda
d'això la classe s'encarregava de portar un bloc inicial amb les
notícies més importants que havien passat, unes quantes sobre
l'escola i una que narrés alguna experiència de la classe.
També decidien conjuntament un parell de cançons, llegien
alguns textos escrits a classe o d'autors coneguts i per acabar, "El perquè".
En aquesta secció podien fer la pregunta que volguessin i un expert
(doctor Estivill, Tomàs Molina, etc.) els hi responia. Perquè
el cel es blau? Perquè l'aigua del mar és salada? Quan es
va fer Europa? Perquè quan plou s'apaguen els llums?
 El
millor de tot era el resultat final. Diuen que els millors entrevistadors
són els nens. I així és. Ells hi aportaven la frescor
i la desimboltura. Però cadascú també la seva part.
Els mestres la planificació, l'ordre i la supervisió dels
continguts, alguns pares la constància de fer-los assajar a casa
i de fer de feedback i el realitzador de la ràdio s'encarregava
de la producció, de lligar tots els espais, fer el muntatge musical,
donar-li forma, coordinar-ho i donar-li l'enfocament més atractiu.
Per a la nostra ràdio, que l'any vinent
farà els 25 anys, aquesta era la primera vegada que treballàvem
fermament amb els nens i nenes de les nostres escoles. Podem dir que l'experiència
ha arribat tard però ha sigut una sorpresa de cap a peus.
Ha estat com baixar un Tobogan, una cosa
senzilla però divertida, que feia que els nens fossin els primers
interessants a tirar-s'hi, perquè era temptadora en alguns moments
(a punt de baixar), excitant en d'altres (durant la baixada) i gratificant
al final (una vegada a terra). |
|
Ràdio
Santpedor
|
