Des de fa uns
mesos l’Educació en Comunicació ha estat objecte de reflexió
i de debat en diferents àmbits. Tot i ser un petit moviment, una
petita onada d’opinió i de reflexió, cada cop són
més els ensenyants de diferents centres que davant de diferents
reformes i contrareformes que ens cauen a sobre pensen que cada cop és
més urgent una revisió dels continguts que donem a les aules;
pensen que és imperdonable que l’escola estigui paralitzada davant
els nous llenguatges de la informació; pensen que és imperdonable
que l’escola no doni eines per entendre i analitzar la cultura popular
d’avui, és a dir, la cultura mediàtica.
Cada cop són més els que pensen
que l’escola del segle XXI ha de ser una eina reguladora, un punt de referència
ètic davant la versió barroera del món, davant del
fast
food intel·lectual que ens donen els grans mitjans de comunicació.
En aquesta encara petita onada, en aquest moviment
dels darrers mesos cal esmentar les Jornades del Projecte Educatiu
de Ciutat del passat mes de novembre que van dedicar-se al tema "Comunicar
i Educar" o a la Comissió sobre Mitjans de Comunicació que
s’ha creat fa un mes i mig del mateix Projecte Educatiu de Ciutat.
Altres iniciatives d’interès són
per exemple el projecte Trams, un projecte de cinc escoles de diferents
punts de Catalunya que han unit recursos humans i materials per desenvolupar
l’educació de les tecnologies de la informació i de la comunicació
des del parvulari fins a batxillerat.
L’increment progressiu de la difusió entre
els ensenyants de la revista digital AulaMèdia i les
trobades sobre Educació en Comunicació com la que es va celebrar
fa dues setmanes, són indicadors d’aquesta nova dinàmica.
Dins d’aquest context cal també esmentar
un fet que pot tenir una importància substancial. Es tracta del
procés de debat i redacció d’un llibre blanc elaborat pel
Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), amb el titol de "L’Educació
a l’entorn audiovisual". Un projecte destinat a fer un diagnòstic
sobre l’educació en mitjans audiovisuals i a fer una sèrie
de propostes sobre la qüestió.
En el procés de debat i d’aportació
d’opinions hi han participat:
- Diferents instàncies de l’Administració
Pública dedicades o relacionades amb l’Educació
- Sindicats de professors.
- Investigadors universitaris dels àmbits
de la Comunicació Audiovisual i de la Pedagogia
- Responsables de la programació infantil,
juvenil i educativa de CCRTV i TVE
- Representans de la indústria audiovisual
i multimèdia.
- Associacions de Pares i Mares
- Docents implicats en l’educació en mitjans
de comunicació a Primària i a Secundària.
El passat dia 21 de febrer com a culminació
de tot un llarg procés d’entrevistes es va convocar una jornada
de debat per discutir les línies generals definitives d’aquest Llibre
Blanc.
Es van arribar a uns acords, no sense discussió,
que, tot i entenen que poden ser rebaixats per part dels consellers del
CAC (els representants dels partits polítics), poden ser un punt
de sortida esperançador per allò que ens ocupava fa dues
setmanes en aquesta mateixa casa, el futur de l’educació en comunicació.
Alguns dels acords són els següents:
- Elaboració per part del CAC d’un informe
anual que supervisi el compliment de les recomanacions.
- Crear un observatori de "continguts de risc"
per a la infància i la joventut.
- Estudiar la relació entre consum de
televisió i la salut (anorèxia, bulímia, manca
de concentració, trastorns del son, agressivitat.)
(Intervenció del professorat en
aquestes tres vies d’acció)
- Sol·licitud a les institucions educatives
perquè s’inclogui en el currículum obligatori l’Educació
en Comunicació.
- Creació d’un programa constant d’elaboració
de material didàctic d’Educació en Comunicació.
- Creació d’un programa actualitzat de
formació de formadors.
- Afavorir la creació de programes de
televisió didàctics sobre Educació en Comunicació.
- Creació d’un canal de educatiu de televisió.
- Creació d’un institut per a la protecció
dels menors als mitjans que estableixi un sistema de classificació
uniforme per a la televisió, vídeos, pel·lícules
o videojocs (a l'estil d’Alemanya o d'Holanda).
- Incentivar la creació de consells educatius
en els mitjans de comunicació públics.
- Estimular la col·laboració entre
escoles i televisions i ràdios locals.
- Estudiar una regulació més restrictiva
de la publicitat dirigida a la infància.
- Elaborar un codi d’autoregulació sobre
"continguts de risc" en les programacions infantils i juvenils.
Tot i la prudència que cal tenir davant
d’aquest tipus de documents, és indubtable que aquest Llibre Blanc
pot representar un compromís dels poders públics davant l’Educació
en Comunicació i un "programa" o punt de referència per seguir
avançant. |