La interrelació
i col·laboració entre periodistes, pares, mares, formadors
i professorat de tots els nivells educatius es fa imprescindible per avançar
cap a una Educació en Comunicació (EC) global. L’educació
en mitjans sobrepassa els límits de l’aula, d’educació formal,
i s’estén a diferents espais socials:
· És necessari que la família
s’impliqui en la funció d’orientar i donar elements perquè
els nens i les nenes interpretin els missatges dels mitjans, ja que la
majoria del consum es realitza a la llar (televisió i Internet).
· Els programadors, els periodistes, els
comunicadors en general són les persones que estan directament vinculades
als contingut dels mitjans, a la construcció dels missatges. Per
tant, estan directament implicades en l’ecosistema comunicatiu.
· El sector educatiu (mestres, professors
i educadors en el lleure) ha d’abordar l’Educació en Comunicació
des de l’anàlisi crítica i la producció escolar –i
fugir de la simple descripció- per poder donar, així, uns
coneixements i aprenentatges per desmitificar els mitjans i comprendre’n
el funcionament.
La col·laboració entre educadors i
comunicadors és va concretar fa anys amb la creació (el 1997)
a Catalunya, de Mitjans. Xarxa d'Educadors
i Comunicadors, i posteriorment d'altres associacions que conformen
aquesta “Xarxa d'Educació en Comunicació” com són
EntreLínies.
Xarxa d’Educació i Comunicació al País Valencià
(l'any 1998) i Encontre.
Xarxa d'Educadors i Comunicadors a les Illes Balears (juny de 2001).
Tots aquests grups han fet un treball molt important en l’aproximació
dels dos mons i la dinamització de l’Educació en Comunicació.
Ara, però, cal donar un nou impuls i anar més enllà,
cal unir esforços amb altres sectors com les associacions de pares
i mares d’alumnes, els educadors en el lleure, sindicats d’ensenyament
i de periodistes, etc. Buscar noves àrees d'intersecció,
d'espais comuns entre els agents socials.
Com apuntava a la Trobada 2003. "El Futur de l’Educació
en Comunicació" és necessari crear "un espai comú
–una Plataforma- dels sectors implicats en l’Educació en Comunicació
(periodistes, famílies, educadors: mestres, professors, educadors
socials, etc.) per impulsar des de diferents angles l’Educació en
Comunicació. Una Plataforma que opini i participi en els fòrums
existents, però que al mateix temps pressioni les institucions educatives
i comunicatives" i els mitjans de comunicació.
La manipulació que han fet alguns mitjans
de comunicació sobre el tractament informatiu de casos com el Pla
Hidrològic (transvasament de l’Ebre), el Prestige o la guerra contra
l’Iraq –que ha estat denunciada pels mateixos treballadors dels mitjans-
ha posat de manifest que és necessària, ara més que
mai, una Educació en Comunicació que faci uns telespectadors
crítics i amb capacitat per descodificar els missatges.
Des de la societat civil hem de treballar per
dinamitzar i potenciar en diferents direccions una educació global
en comunicació, sense oblidar d’exigir la responsabilitat que les
administracions educatives i els mitjans de comunicació tenen en
la implementació de l’EC. Parlar del Futur de l’Educació
en Comunicació és parlar ineludiblement del present, mirar
el què podem fer avui sense perdre de vista com hauria de ser el
demà.
Què poden fer avui els agents socials per
impulsar l’Educació en Comunicació?
Què podem exigir per implementar una l’Educació
en Comunicació real? |
|
Francesc-Josep
Deó és professor
de secundària, formador de formadors i Coordinador d'AulaMèdia.
|
