L’Educació
en Comunicació (EC) no és l’instrument que resol tots els
problemes de renovació pedagògica que té plantejats
actualment l’educació formal. Ara bé, pot contribuir-hi en
molts aspectes, ja que molts dels seus principis són encara una
necessitat dins les aules. L’objectiu fonamental de l’EC és el desenvolupament
de la competència comunicativa de les persones, és a dir,
proporcionar-les eines per saber interpretar i produir textos o discursos
adients a les diferents situacions comunicatives i en els diferents sistemes
de llenguatges que impliquen avui la comunicació. La competència
comunicativa està estretament lligada al pensament crític
i a la competència cultural dels ciutadans i ciutadanes que formen
les societats del segle XXI.
Aquest objectiu
de competència comunicativa posa de manifest que parlar de l’EC
suposa sempre interdisciplinarietat. Fet que sembla contradir-se amb la
demanda d’una àrea concreta per a l’EC que recull el
manifest de la Plataforma Cívica per a l’Educació en
Comunicació, que resum documents recents i altres que tenen molt
més temps. Així, el manifest inclou diversos debats i propostes
de la Taula d’Educació
en Comunicació, molts dels articles que han aparegut en la revista
virtual AulaMèdia, així
com el treball fet des de Mitjans. Xarxa d’Educadors i Comunicadors. Per
tant, són demandes molt treballades que responen a una sèrie
d’inquietuds d’innovació i ajustades a la realitat socioeducativa
actual.
Les persones
que, a títol individual o a través d’entitats i col·lectius,
des de fa temps estem treballant en l’EC sabem que la seva implantació
no arribarà a ser una realitat si no té un espai en els currículums.
La possibilitat d’un temps específic és l’única via
de la seva existència i el fet que desencadena l’actualització
de tots els altres aspectes que s’hi relacionen i que apareixen en el manifest
(dotació tecnològica, formació inicial i permanent
del professorat, convenis de col·laboració amb els mitjans,
etc.).
Demanar una
àrea nova és sempre molt controvertit. L’acord és
difícil. Volem la renovació de l’escola i estem contribuint
a la tradicional fragmentació en disciplines. Però el tema
de l’EC és urgent, una necessitat d’ara, que no es pot anar posposant
indefinidament, ni esperant la renovació total de l’escola, ni la
implantació absoluta de l’EC. Per la qual cosa potser hem de ser
més estratègics i anar per etapes. Per això, en aquest
escrit suggerim propostes, encara que d’aplicació complexa, viables
a curt termini.
Com a primer
punt hauríem d’apuntar a la presència obligatòria
de l’EC dins del currículum. Aquesta implantació podria fer-se
a través de dues vies possiblement simultànies:
·
L’assignació d’un espai-temps obligatori, que s’hauria de concretar,
a Primària, amb un taller setmanal d’Educació en Comunicació
i, a Secundària, amb un crèdit obligatori (vinculat a les
àrees de Tecnologia, Llengües, Visual i Plàstica i Ciències
Socials)1
· La
modificació dels continguts curriculars d’algunes àrees (Llengües,
Tecnologia, Visual i Plàstica, Ciències Socials...) amb la
incorporació de continguts específics d’EC.
Tant si és
a través dels tallers/crèdits, com de la modificació
de continguts curriculars, cal un treball aprofundit, entre altres coses,
per concretar quins continguts i metodologies correspondrien a cada cicle
educatiu, quina seria la seva seqüenciació més adient,
etc. Hi ha documents que poden servir per iniciar el desenvolupament d’aquest
treball, per exemple, l’article de la Sara Reñé,
Educar
en comunicació en la secundària obligatòria, on
es fa una proposta concreta d’implantació, així com l’article
d’en Ramon Breu, L’educació
en la nova societat de la informació, ambdós publicats
per AulaMèdia. També
hem de tenir en compte el document de Competències bàsiques
TIC-Audiovisual publicat pel Departament d’Ensenyament, on es desplega
el temari de l’EC a través de l’ensenyament obligatori, inclosa
l’Educació Infantil, que també ha de formar part de la proposta.
Una
altra possible via d’incorporació és a través d’una
sola àrea, com pot ser la de Tecnologia, que es troba actualment
en situació de total renovació: Fet que ho fa més
plausible. O de l’àrea de Llengua, que és el camí
escollit en els currículums anglesos. Ara bé, l’opció
de l’àrea de Llengua implicaria un enfocament totalment innovador,
bastant allunyat dels principis que dominen l’actualitat educativa i per
tant d’implementació molt més tardana.
També
ha de formar part de les propostes a curt termini la presència de
la figura del coordinador d’Educació en Comunicació en els
centres. Figura que ha d’anar més enllà de la cura i l’organització
de l’aparellatge. El seu perfil ha de representar un suport educomunicatiu
específic. I en el tema del suport potser també caldria considerar
el fet de partir de plantejaments de treball en xarxa, de cooperació
interdisciplinària i complementària, tot aprofitant iniciatives
existents que ja treballen l’EC i estan lligades a àmbits més
locals.
En resum creiem
que hem d’apuntar a fites que semblen modestes, però que poden ser
realitzables i assolibles a curt termini. Perquè la seva implementació
ens donarà, a més, perspectiva per ajustar millor la proposta
a llarg termini.
1-
Malgrat la tendència a la desaparició dels crèdits
variables, encara és possible, legalment, reservar alguna franja
horària per incloure en el currículum continguts no obligatoris
que els centres considerin d'especial interès per a l'alumnat. |
|
Teleduca.
Educació i Comunicació
[Carme Mayugo,
Montserrat Moix, Marta Ricart i
Sara Reñé]
|