 La
investigació té un paper important en el projecte de Teleduca.
Educació i Comunicació entre altres coses perquè
és el fonament del treball que es desenvolupa en els altres àmbits
d'actuació, en la formació de formadors, en els tallers de
producció audiovisual, en l'elaboració de materials didàctics
d'Educació en Comunicació (EC), etc. En aquesta línia,
a més d'investigacions sobre el consum dels mitjans per part dels
adolescents i joves i d'aplicació didàctica de propostes
d'introducció de l'EC a les aules, s'han portat a terme quatre grans
investigacions. Dues d'anàlisi de continguts televisius i dues d'intervenció
educativa amb mitjans visuals i audiovisuals.
Anàlisi
de continguts televisius1
La recerca
Presència
i imatges del Sud en els informatius de les televisions de Catalunya2
es va plantejar amb la idea de contribuir a l'estudi de la visió
del món que donen els mitjans de comunicació, en aquest cas
la televisió, dels països en situació de sud socio-econòmic,
que inclou també la representació de la immigració
i del 4rt Món. Es basa en una mostra de 88 informatius del mes d'octubre
de 2000.  El
disseny metodològic es fonamenta en dos eixos, per una banda, es
valora com s'insereixen les notícies del Sud en el conjunt dels
informatius, de forma que l'objecte d'anàlisi és l'informatiu
sencer i, per una altra, es detecten les notícies del Sud que donen
aquests informatius, per la qual cosa l'anàlisi se centra pròpiament
en la notícia. Les conclusions evidencien, entre altres coses, que
els informatius proporcionen una informació estereotipada i fragmentària
del Sud geogràfic i socio-econòmic, que no facilita el coneixement
i la comprensió de les situacions i dels processos polítics,
socials i econòmics. Predomina una representació esbiaixada
i parcial, no només del Sud, sinó també del paper
que juguen els països del Nord en el seu desenvolupament.
En la investigació
El
tractament de la informació sobre la Unió Europea en les
televisions3 l'objectiu
és estudiar la presència de la Unió Europea en els
informatius del nostre país i les característiques que té
el discurs que sobre ella ens arriba. L'anàlisi se centra en una
mostra de 298 d'informatius vespertins (79 corresponents a l'any 2000,
77 a 2001 i 142 a 2002). Com en la investigació anterior s'estudia
la presència de la Unió Europea en el conjunt de l'informatiu
i s'analitza el contingut de les notícies que la tracten. Es constata
que, més de mig segle després de la seva constitució
i quan el fet de la Unió Europea és ja una realitat, Europa
està encara molt lluny dels ciutadans i les ciutadanes. La presència
de la Unió en els informatius és escassa i preval una visió
burocratitzada i fragmentària, on els aspectes més quotidians,
socials i culturals queden relegats pels polítics, econòmics
i institucionals que són una part important del procés d'integració,
però no els únics. En la selecció de les notícies
abunda també una perspectiva més localista que comunitària.
En conjunt, els continguts que es difonen poden contribuir a crear en la
ciutadania una representació allunyada i parcial de la Unió,
que no contribueix a la formació d'una opinió publica sensible,
ni afavoreix la creació d'un imaginari comú.
Intervenció
educativa amb mitjans visuals i audiovisuals4
Construint
narracions amb imatges: de l'autorepresentació individual a la reflexió
i creació de temàtiques col·lectives (2002), és
una anàlisi d'un procés d'intervenció basat en una
proposta educativa adreçada a nois i noies de les Unitats d'Adaptació
Curricular (UACs), que utilitza la fotografia i el vídeo. La proposta
es fonamenta en diferents perspectives teòriques (principalment
en la investigació-acció, l'Educació en Comunicació,
la pedagogia crítica, el treball amb elements de la cultura popular)
i contempla la importància que tenen les imatges en els adolescents:
constitueixen símbols d'identificació i pertinença,
codis compartits de relació, etc. La proposta, que es va aplicar
en dues UACs de Barcelona i rodalies5,
treballa, en un primer moment, des d'una vessant més biogràfica
i individual, amb la imatge fotogràfica com a eina per exposar els
interessos personals i les motivacions (els adolescents fotografien dotze
elements o temes importants per a ells). En una segona fase, fruit de la
posada en comú i de la recerca d'elements que relacionen l'àmbit
personal amb el més social i contextual, es planteja el treball
amb el vídeo (en equip, els nois i les noies produeixen una ficció
breu sobre els elements temàtics de les fotos individuals que han
consensuat com a importants). Les conclusions posen de manifest que el
treball amb la càmera (fotogràfica o ideogràfica),
així com el fet de tenir en compte el marc d'interessos dels alumnes,
comporta una major implicació i genera dinàmiques de relació
positives en entorns socioeducatius, en els quals aprendre resulta moltes
vegades força dificultós.
 La
investigació La producció audiovisual com a eina d'educació
social (2003)6 cerca
criteris per a l'elaboració de metodologies d'intervenció
educativa basades en l'ús dels mitjans audiovisuals, ara bé,
els aspectes relacionats amb la col·laboració i el treball
en equip són també essencials. La recerca consta de dos grans
apartats, per una part l'Estudi7
i per l'altra la Proposta metodològica8
que es dissenya a partir de les dades obtingudes amb l'estudi. En l'Estudi
s'analitzen, des d'una perspectiva multidisciplinar i amb un marc teòric
ampli, un conjunt d'experiències d'anàlisi i producció
audiovisual, distribuïdes en dues categories: Les Experiències
1 (16 experiències), realitzades fonamentalment en el marc de
l'educació formal i no-formal, en un període de temps que
va des de 1998 a 2002, de les quals, a més de valorar el context
educatiu d'aplicació, s'analitza fonamentalment el producte audiovisual
elaborat pels adolescents. I les Experiències 2 (9), que
s'han portat a terme durant els cursos 2001-02 i 2002-03, en les quals
s'observa i analitza el procés de realització i els productes
audiovisuals fets. Els gèneres més treballats són
dos. El reportatge videogràfic, que es planteja com una activitat
d'anàlisi i d'investigació sobre el terreny. I la ficció,
que es fa a través de mimficcions: produccions breus i molt expressives
que expliquen una història senzilla i sense diàlegs. Els
adolescents construeixen les mimficcions de forma lliure, i, per tant,
són construccions molt representatives dels seus interessos i motivacions,
de les seves mirades sobre el món i neixen també molt contextualitzades
per les dinàmiques de relació que es generen dins dels grups
de treball.
D'ambdues experiències
es conclou que el treball sobre l'anàlisi dels textos dels mitjans
és quelcom indiscutible com a eina "d'empoderament" dels joves,
en proporcionar-los "filtres" de cara a la lectura o interpretació,
però també pot fer aquest paper la producció audiovisual.
La producció, a més de ser un recurs d'expressió dinàmic
i fascinador per als adolescents i joves immersos en una societat on les
pantalles tenen un lloc rellevant, és un instrument per representar-se
a ells mateixos i el seu món, és a dir, un mitjà per
fer sentir la seva "veu", donar a conèixer els temes que els interessen
i des de la seva mirada, etc. En el fet de produir els adolescents i joves
es troben amb la necessitat de gaudir d'un coneixement més aprofundit
dels codis visuals i audiovisuals, així com en la situació
de seleccionar que fan present en el seu text i què oculten, fet
que contribueix també a l'elaboració d'eines d'interpretació
més reflexives i distanciades dels missatges mediàtics. Però
l'activitat amb els audiovisuals pot tenir també una altra dimensió,
que incideix en l'educació social. La realització d'un producte
audiovisual, en funció de com es plantegi, és un excel·lent
instrument per treballar dinàmiques de participació i col·laboració.
NOTES
1-
Ambdues investigacions sobre anàlisi de continguts han estat encarregades
i finançades pel Gabinet de Relacions Internacionals de la Diputació
de Barcelona.
2-
Garcia, M.; Mayugo, C.; Moix, M. i Reñé, S. (2003). Presència
i imatges del Sud als informatius de les televisions de Catalunya.
Barcelona: Diputació de Barcelona. Gabinet de Relacions Internacionals.
3-
Reñé, S. i Moix, M. (2004). El tractament de la informació
sobre la Unió Europea en les televisions. Barcelona: Diputació
de Barcelona. Gabinet de Relacions Internacionals.
4-
Ambdues
recerques han estat finançades per la Fundació Jaume Bofill.
5-
En el curs de 4r d'ESO de l'IES Pau Claris de Barcelona i en el de 1r d'ESO
de l'IES Banús de Cerdanyola del Vallès.
6-
Projecte coordinat per Jaume Funes.
7-
La
producció audiovisual com a eina d’educació social: Estudi.
8-
La producció audiovisual com a eina d’educació social: Proposta
metodològica. |
|
Teleduca.
Educació i Comunicació
[Carme Mayugo,
Montserrat Moix, Marta Ricart i
Sara Reñé]
|
