Arquetip: Un personatge arquetip és aquell que té totes les característiques pròpies d’un model o símbol conegut per tothom. Per exemple l’heroi, que seria el personatge que té totes les virtuts i a qui les coses sempre li surten bé.

Culebrot: O telenovel·la, és un terme col·loquial per definir les sèries, generalment diàries, fictícies i amb un alt contingut melodramàtic. Es caracteritzen per tenir un nombre molt alt de capítols que, a vegades, pot semblar interminable.

Escaleta: és l’esquelet del guió, allà on van descrites totes les escenes, indicant si seran rodades en espais interiors o exteriors, de dia o de nit, i el lloc on succeirà l’acció.

Flashforward: Recurs narratiu on s’expliquen fets que succeiran en el futur. És un salt endavant en el temps. A vegades es fa servir per mantenir l’atenció de l’espectador, que vol saber com s’ha arribat a una situació límit.

Leitmotiv: En general és una melodia o seqüència tonal curta i característica, recurrent al llarg d’una obra. Per associació, s’hi identifica amb un determinat significat o sentiment (misteri, situació arriscada, escena d’amor...) i fa referència a ell cada vegada que apareix. Així, una determinada melodia pot simbolitzar a un personatge, un objecte o una idea.

Llibreria de sons: Lloc d’on s’extreuen els sons i sorolls produïts artificialment, o bé extrets de la vida real, que volen recrear la realitat que es reprodueix.

Making off: Es tracta d’un muntatge on es pot veure el procés intern del rodatge d’una pel·lícula, sèrie o documental. Per fer-lo cal assistir al rodatge, a la creació d’efectes especials, maquillatge, lectura i assaig de guió, i també a la post producció (muntatge, so, etc). Normalment apareixen els comentaris del participants en la producció; director, actors, tècnics... La seva funció és sobretot promocional. 

Paròdia: Anomenem paròdia a la imitació burlesca d’una altra obra, sigui del tipus que sigui. Per aconseguir aquest efecte es sol recórrer a la deformació o exageració de les principals característiques de l’obra imitada.

Patrocini: consisteix, bàsicament, en fer publicitat d’una marca a canvi de diners per portar a terme un projecte. En el cas de les sèries de TV, aquesta publicitat pot fer-se abans o després del capítol, o apareixent subliminalment dins de la ficció. La marca que de la qual es fa publicitat és l’espònsor.

Pla: És el conjunt d’imatges que constitueix una unitat narrativa.

Pla general: És el que mostra les figures d’una manera total, incloent-hi l’escena on es troben.

Pluja d’idees: Aquesta tècnica també és coneguda amb el terme anglosaxó “brainstorming” i consisteix en exposar lliurament i de manera informal totes les idees que surten al voltant d’un tema o projecte per desenvolupar. Aquesta tècnica estimula la creativitat. 

Presa: Fet material de filmar unes vistes o de gravar uns sons. És cada una de les vegades que es grava un pla. La seva extensió va des de que cau la claqueta fins que es dona l’ordre de tallar.

Primer pla: Mostra el rostre sencer o una part de la figura humana, o bé un objecte globalment.

Promocionar: Donar a conèixer un producte. En el cas de les produccions televisives, es tracta de presentar els personatges, els arguments i mostrar algunes seqüències per enganxar el públic. 

Realitzador: és el responsable de convertir en imatges els continguts del guió d’una sèrie o d’un programa de televisió. En cinema és el mateix que director però en televisió no, ja que un director en televisió s’ocupa dels continguts i no compleix la labor equivalent al Director de Cinema. El realitzador de televisió ha de saber controlar simultàniament equips electrònics, vàries càmeres i coordinar els professionals que treballen a l’estudi.

Seqüència: Seguit d’escenes que formen part d’una mateixa unitat narrativa. Les seqüències se separen les unes de les altres mitjançant salts en l’espai i en el temps.

Tabú: Aquest concepte es refereix a una conducta, activitat o costum prohibit per una societat, grup humà o religiós. Trencar un tabú és considerat com una falta imperdonable per la societat que ho imposa. Mentre que per una altra societat pot ser acceptat i perfectament comú en el seu dia a dia. 

Versemblança: La ficció busca representar la realitat, però mai no serà realitat. Les sèries de televisió volen reflectir aquesta realitat, però mai poden substituir-la. Una ficció és versemblant quan explica coses que podrien ser veritables, encara que no ho siguin, és a dir, que dins de la ficció és creïble.

Storyboard: Dibuix, pla per pla i amb els textos que es diran, de la planificació o composició que després es seguirà fil per randa amb l’objectiu de la càmera. Està molt lligat amb els orígens del còmic.

Veu en off: Veu que es troba fora del camp de la imatge però que la complementa i l’enriqueix; normalment s’hi afegeix durant la gravació sonora. En els serials de televisió, acostumen a aparèixer al final del capítol per donar suspens a la història.