1. Quina és la feina del videoperiodista?
2. Què passa si d’una notícia no se’n tenen imatges?
3. Interessa la informació de proximitat?
4. Què és el periodisme d’investigació?
5. Quins tipus de notícies hi ha?
6. Seguiu les entitats si surten de la vostra ciutat?
7. Teniu prou temps per contestar les noticies?
8. Com s’han d’escriure els titulars?
9. Es pot tractar la informació global de forma propera?
10. Es treballa igual en una tele petita que en una gran?
11. És igual de difícil fer una notícia per la tele que per un diari?
12. Què és un informatiu d’autor?
13. La gent es creu tot el que diu la tele?

1. Compareu dues notícies sobre el mateix tema de diferents canals de televisió.
2. Analitzeu el tractament d’una mateixa notícia en premsa, ràdio i televisió.
3. Investigueu què és una agència de notícies.
4. Opineu: qui creieu que marca l’actualitat?
5. Exercici pràctic. Realitzeu un informatiu. Amb, per exemple, el següent contingut:
   - Notícies de l’escola.
   - Entrevistes al professorat.
   - Reportatges d’activitats del centre.
   - ....................................
   - MOLT IMPORTANT: Cal treballar en equip!

1. Fixeu-vos en els primers moments del reportatge, concretament en la paròdia de telenotícies que fa en Josep Antoni Moreno. Per exemple, quan diu que hi ha hagut un espectacular accident de trànsit... i que us oferirem les sagnants imatges; o quan parla d’una onada d’immigrants; del tret de sortida d’un cicle de conferències; de que el Gavà FC destrossa el seu rival... amb una canonada de Romero; de pluges torrencials que fa que es comenci a notar el canvi climàtic; o la publicitat d’una entitat bancària feta pel presentadors. Un cop acabada aquesta introducció, el conductor del reportatge ens diu que amb tot allò que ha dit s’han saltat tots els codis ètics. Analitzeu totes i cadascunes de les agressions a aquests codis ètics.
2. ¿Esteu d’acord en la frase final del presentador: Així són les coses i així us les hem explicat?
3. Expliqueu si és el mateix una informació que una notícia.
4. D’on provenen les informacions que rep una redacció d’informatius?
5. Quins són els criteris que fan que una informació es converteixi en una notícia? Els criteris són els mateixos en un canal generalista que en un canal local? Què vol dir que una notícia vagi a la nevera? 6. Un periodista de Gavà TV diu que els informatius tenen una sobreinformació absoluta de successos, de sang i fetge, d’informacions sobre el cor, sobre la premsa groga, sobre els esports...; i que en canvi hi ha una gran manca de notícies de contingut social. Hi esteu d’acord? Per què?
7.  La coordinadora d’informatius de la cadena ens ve a dir que els informatius no han d’entretenir, que si es transformen en programes d’entreteniment, malament. Què vol dir amb aquestes paraules? 
8. En el reportatge se’ns parla repetidament d’algunes tècniques de manipulació de les imatges. Resumiu-les i afegiu-ne d’altres.
9. Busqueu un sinònim per a cadascuna d’aquestes expressions d’origen bèl·lic sovint aplicades a la informació esportiva:
- Canonada - Tret de sortida - Disparar - Tret - Enemic - Camp de batalla - Passeig militar - Ofensiva - Destrossar - Línia de defensa - Obús - Setge - Reraguarda.
10. Busqueu, en un informatiu de qualsevol cadena generalista, un exemple d’una notícia on s’ha fet un espectacle d’una qüestió que, com es diu en el reportatge, no tenia res a veure amb un espectacle. Feu-ne, a continuació, una valoració.
11. Citeu algun exemple de presentadors d’informatius que facin publicitat. Escriviu-ne una valoració crítica d’aquestes pràctiques.

1. Observarem el funcionament d’un informatiu de televisió. L’enregistrarem i l’analitzarem d’aquesta manera:

a) Quants presentadors hi ha?
b) Com comença el telenotícies?
c) Com s’alternen les imatges de la notícia amb el/la presentador/a? Hi ha algun tipus d’element visual o sonor que separi les notícies?
d) Quantes notícies inclou el telenotícies?
e) Quant de temps es dedica a cada notícia?
f) Quines són les notícies més importants?
g) Hi ha alguna mena de classificació dels continguts per seccions? Quines són les seccions que disposen de més temps?
h) Totes les notícies que s’expliquen van acompanyades d’imatges? Per què?
i) Quin to s’utilitza per donar la informació? I el vocabulari, com és?
j) Quins temes han adquirit més relleu?

ANÀLISI

1.- Qüestions generals 1.1. Valorar els dos informatius des del punt de vista d’agradar o no agradar, justificant l’opinió. 1.2. Avaluar quin informatiu dels vistos connecta més amb els interessos personals, analitzant el perquè.

2.- L’estructura 2.1. Comprovar la duració global de cada informatiu, la quantitat de notícies que s’ofereixen en cadascun. 2.2. Analitzar l’estructura de cada informatiu, els blocs en els què s’estructuren les notícies: internacional, nacional, cultura, esports, el temps, etc. 2.3. Analitzar el temps dedicat a cada bloc i la quantitat de notícies que el componen en cada informatiu.

3.- Nivell d’interès 3.1. Avaluar com s’aconsegueix l’interès de l’espectador en cadascun dels informatius: - Per la proximitat de les notícies a les preocupacions de l’espectador. - Per l’exotisme o llunyania de les informacions. - Per la quantitat d’acció de les notícies. - Per la morbositat en les aproximacions a temes relacionats amb el dolor i la mort. - Per la recerca del drama i del conflicte. - Pel divisme, la personalitat o l’atractiu dels conductors. 3.2. Avaluar, comparativament, si es sacrifica la profunditat i la complexitat per l’espectacularitat.

4.- La càrrega ideològica 4.1. Analitzar la càrrega ideològica de les notícies: - L’ordre. Càrrega ideològica que es deriva de l’ordre de les notícies i de la seva jerarquització. - Duració. Càrrega ideològica que es deriva de la duració atorgada a una mateixa notícia en els diversos informatius. - Comparar el grau de simplificació o de complexitat amb que són explicades les informacions en cada cas, sobretot en les notícies conflictives.  - Comparar, en les notícies conflictives, la quantitat de punts de vista contraposats que surten en cada informatiu. - Analitzar la quantitat de notícies governamentals o del partit en el govern que s’ofereixen en cada un dels informatius. Comparar-les amb les que s’ofereixen dels partits de l’oposició.

3. Finalment, us donarem unes quantes idees per si voleu fer un informatiu una mica més ampli del que us proposàvem a la qüestió 5 de l’apartat 2. Exercicis. Us suggerim aquests passos:
 

PRODUCCIÓ 1. Consell de Redacció: Els nois i noies reunits en assemblea us dividireu en seccions i fareu una primera aproximació a les principals notícies que recollirà l’informatiu. 2. El grup-classe es dividirà en subgrups de 4-5 nois i noies i cada subgrup es constituirà en responsable d’un secció de l’informatius: Internacional; Catalunya; Espanya; Ciència i Tecnologia; Esports, i Cultura i Espectacles. També caldrà designar els qui editaran el material videogràfic i els presentadors. No caldrà que siguin un noi i una noia. Poden ser dues noies o dos nois. 4. Els responsables de cada secció decidiran les notícies a emetre i amb imatges d’arxiu (un nombre limitat) i imatges creades per vosaltres, elaborareu l’informatiu. 5. Un/una operador de càmera i un/una tècnic de só enregistraran les notícies preparades per cada subgrup (dues o tres). 6. Els presentadors aniran presentant les notícies; les seves intervencions seran enregistrades i l’equip de muntadors les aniran alternant amb les imatges de les notícies. 7. Quan tota la feina estigui acabada es presentarà al centre en una sessió, on es convidarà la resta dels companys i companyes de l’escola o institut. 8. Una altra càmera haurà anat enregistrant tot el procés i amb aquest material es muntarà un making-off, que fins i tot podrà ser més interessant que el mateix informatiu.