Quan, a primera hora del matí, vas obrir el diari i vas llegir el titular “La cangur la tenim a casa” vas pensar amb ella… però no, l’article no parlava d’ella, no parlava de la televisió, sinó dels germans grans i com aquests poden fer de cangurs als petits de la casa. Sempre penses malament! Però el teu primer pensament no anava tant mal encaminat, moltes vegades s’ha dit que la televisió és la cangur dels infants i dels joves.
S’ha vessat molta tinta sobre la infantesa i la televisió (sí, mai tant ben dit això de “vessar”). La majoria de vegades les opinions i els comentaris porten una càrrega moralista que només té en compte el sexe, la violència i l’impacte que té en la infància. Només es parla d’allò que en diuen… “valors”, però no d’educar en la descodificació dels missatges que mostren les pantalles.
Dies més tard en un diari digital, eldebat.cat, llegeixes que un informe, elaborat per investigadors de la Universitat Politècnica de València, proposa registrar l’edat del menor que utilitzi un mòbil. “Els operadors de telefonia mòbil haurien de verificar millor l’edat dels nens i joves quan accedeixen als serveis multimèdia, i una solució seria portar un registre amb l’any de naixement dels usuaris.”
– No m’ho puc creure! Dius en veu alta, mentre segueixes llegint l’article amb uns ulls com a plats.
“Els operadors podrien saber l’edat dels seus usuaris menors si els pares ho indiquessin quan els compren el mòbil i quedés registrat”. L’estudi també planteja classificar per edats els continguts dels mòbils, com es fa amb els videojocs.
Penses… Segur que aquesta és la solució? Pregunta retòrica, saps molt bé que no ho és.
Recordes que fa dos anys l’Agència Catalana del Consum constatava en un estudi que els adolescents cada cop són més precoços en la utilització del mòbil…. des dels 10 anys! Però, quants d’aquests estudis i informes proposen una educació mediàtica per afrontar els problemes derivats de la utilització de les pantalles –de totes les pantalles- per part dels infants? No seria aquesta la millor proposta per formar persones autònomes i crítiques en la utilització de les pantalles i del consum dels seus continguts?
En aquest cas –com en tants d’altres- no tota la responsabilitat la té l’escola, els pares i les mares també tenen molta part de responsabilitat quan posen una pantalla “en les mans” o “davant” d’un infant o d’un jove.
I penses, quina raó tenia Joan Fuster quan deia “Si tens un fill, ensenya’l a ser lliure. Encara que siga a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua…”
Francesc-Josep Deó