Els dies 6, 7 i 8 de setembre de 2005, l’ICE de la Universitat de Barcelona i la revista digital AulaMèdia van organitzar, a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, el Fòrum d’Educació en Comunicació amb la intenció de: “promoure el debat entre els diferents sectors –professorat, periodistes, administracions, pares i mares– implicats en l’Educació en Comunicació”. Al mateix temps aquest Fòrum pretenia “oferir un espai per a l’intercanvi d’idees i d’experiències entre el professorat que treballa en l’educació dels mitjans a les escoles i instituts”.
Durant tres dies es van reunir i participar representants d’aquests sectors, que enteníem -i entenem- que son subjectes socials directament vinculats a l’Educació en Comunicació. Així es van trobar en un mateix espai de debat representants de les administracions educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona; del món acadèmic: de la Universitat de Barcelona i de Universitat Autònoma de Barcelona; de la televisió pública catalana, de la Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes… i un bon grapat de professors i de professores interessades per l’educació del mitjans.
Al final de l’encontre la intenció i la predisposició de totes les persones participants al Fòrum d’Educació en Comunicació era tornar-nos a trobar al cap de un o dos anys per seguir buscant sinergies i línies de treball conjuntes, per anant consolidant l’Educació en Comunicació en el diferents àmbits socials i educatius. Però malgrat aquesta declaració d’intencions en la Miranda del Museu, el Fòrum, entès con aquell punt de trobada obert a tots els sectors implicats, no es va a tornar a organitzar.
El motiu l’hauríem de buscar en la manca d’interès de les administracions educatives per l’Educació en Comunicació, del món acadèmic i de la televisió pública per aprofundir en l’educació mediàtica. Potser també, perquè no dir-ho, hi ha una manca de capacitat organitzativa del “tercer sector”, d’allò que podríem anomenar “l’arxipèlag” d’associacions que treballen per l’alfabetització mediàtica i audiovisual de l’alumnat, per la formació del professorat i de la societat en general.
Podríem dir que, en certa mesura, les Jornades d’Educació en Comunicació organitzades per AulaMèdia -a partir de l’any 2006 fins avui- han fet la funció que cercava el Fòrum del 2005: la de crear un espai de debat i de reflexió de totes aquelles persones interessades en l’Educació en Comunicació i en la incidència social dels mitjans.
En les darreres jornades d’AulaMèdia L’Educació Mediàtica. El poder dels mitjans, realitzades el mes de juliol passat, el debat ens va portar més enllà de la necessitat d’una tecnologia educativa a les aules, més enllà de la necessitat d’un currículum prescriptiu de l’Educació en Comunicació en els nivells educatius de Primària i d’Educació Secundària. Així, les reflexions i els debats de les Jornades apuntaven a la necessitat urgent de prioritzar l’anàlisi de la incidència i la funció dels mitjans de comunicació audiovisuals en la societat i també en l’anàlisi dels seus continguts.
I ara què? Doncs uns seguiran esperant una nova etapa, que marqui un punt d’inflexió en la implementació i el desenvolupament de l’Educació en Comunicació. D’altres no esperarem aquesta nova etapa, que no ens creiem, i seguirem treballant dia a dia per desenvolupar nous projectes, per generar una consciència mediàtica en la ciutadania.
Francesc-Josep Deó