Els passats dies 6, 7, 8 i 9 de juliol es va celebrar una nova edició, la novena, de les Jornades d’Educació en Comunicació d’AulaMèdia. Així la Sala d’actes del Col·legi de Periodistes es va omplir de les veus experimentades dels ponents i de tot una sèrie de debats en relació a l’educació en comunicació que precisen de ser plantejats.
Tot i que el vincle entre l’educació i la comunicació va ser l’element vertebrador d’aquestes jornades, enguany també s’ha volgut aprofundir en el poder que tenen els mitjans a la nostra societat. Es evident que aquest poder és immens ja que són una peça fonamental en el nostre procés de socialització. A més, ens acompanyen al llarg de la vida i són la única finestra que tenim per mirar més enllà d’allò que podem testimoniar amb els nostres ulls.
És precisament per aquest motiu que resulta alarmant veure com, avui més que mai, influències externes al món del periodisme i la comunicació condicionen l’activitat d’aquests mitjans. Tal i com es va explicar en diverses xerrades de les Jornades, però, aquestes pressions gairebé mai es donen de manera directa, sinó que són els propis periodistes que s’autocensuren, per exemple, per evitar importunar als anunciants del mitjà en qüestió. Havent dit això he de reconèixer que mai deixarà de posar-me els pèls de punta que el primer banc de l’Estat i el desè de tot el món patrocini el telenotícies de la Televisió Pública de Catalunya.
Encara sobre el tema del poder dels mitjans una de les xerrades que més destacaria és la del Xavier Artigas, codirector de Ciutat Morta. I és que a partir de l’explicació del recorregut que havia seguit la vida del documental es podia entendre el lamentable paper que van jugar els mitjans a l’hora d’intentar amagar la taca que és el cas 4F. Un paper a les antípodes del servei públic que haurien de complir tant els mitjans públics com privats.
Com ja he dit el tema de la comunicació dins l’àmbit educatiu va ser el punt de referència de les Jornades. Gràcies a les diferents xerrades que es van fer en aquesta línia van aparèixer diversos nuclis de debat. Un dels més imprescindibles és el de la necessitat d’incloure la comunicació dins del currículum educatiu. A simple vista ja es veu que aquesta és una demanda ben lògica. I és que resulta ridícul que s’ensenyi a un alumne d’ESO a fer els més complicats anàlisis d’oracions subordinades i en canvi no se li ensenyi a entendre i a observar de forma crítica el contingut d’uns mitjans de comunicació que constantment estan presents en el seu dia a dia.
Una altra reflexió interessant que és va fer en relació a la comunicació dins l’aula va girar al voltant de la falta de formació del professorat a l’hora d’ensenyar els aspectes tècnics de l’audiovisual. Quan aquest debat va aparèixer diversos assistents i ponents van admetre l’existència d’una certa por entre alguns professors al veure que els coneixements que poden tenir es veuen sobrepassats pels seus alumnes. Així, en cas que s’acabés modificant el currículum educatiu seria necessària la posada en marxa de cursos de formació per a mestres per tal de corregir aquesta deficiència. Tanmateix, trobo que la millor formació per a un mestre és la que extraurà de treballar la comunicació audiovisual amb els alumnes tot fent una aposta ferma per la llibertat creativa d’aquests.
En definitiva com s’ha vist les reflexions i debats que van aflorar en les Jornades d’Educació en Comunicació van ser múltiples, variats i apassionants. En qualsevol cas, com ja he dit, són preguntes que fa falta que ens fem i que a partir d’actors com AulaMèdia traslladem a l’opinió pública amb l’objectiu de començar el canvi.
Joan Ballart