En una societat on l’audiovisual és central a l’hora de mostrar la realitat i comunicar missatges, es podria pensar que el coneixement de les bases d’aquest llenguatge és generalitzat. I és així en certa manera: progressivament els rols de consumidors d’imatges i productors d’aquestes s’acosten, amb infinites eines a l’abast per a generar o modificar imatges, donant la falsa imatge de control d’aquest mitjà. Però més enllà del domini d’uns codis audiovisuals específics i d’unes eines cada cop més accessibles a nivell tècnic resulta evident que els i les espectadores esdevenen, paradoxalment, cada cop més vulnerables al màrqueting i la manipulació mediàtica. És per això que resulta inexplicable –o d’una evidència preocupant- que el llenguatge cinematogràfic en concret, i audiovisual en general, siguin encara assignatures pendents, i no estigui plenament integrat al currículum dels centres educatius.
En aquest context es fa evident la importància de facilitar eines per a desenvolupar una consciència crítica envers el llenguatge audiovisual, especialment en el marc educatiu. I en aquest sentit, el cinema és clau per assolir les competències que permeten analitzar degudament les imatges, facilitant el trànsit de consumidors a espectadors crítics.
Formar una ciutadania amb capacitat de llegir i descodificar imatges de manera crítica resulta tan prioritari com posar a l’abast les eines per al descobriment i gaudi de la cultura cinematogràfica. Ensenyar a mirar és quasi tan vital com posar en valor la memòria col·lectiva a través de la conservació del patrimoni cinematogràfic comú. Resulta paradoxal, doncs, que en l’àmbit educatiu sovint es depengui de l’esforç i la bona voluntat de docents conscients i especialment motivats.
Dins els objectius genèrics que marca la Llei del Cinema, els Serveis Educatius de la Filmoteca treballen per apropar la cultura cinematogràfica a les escoles i instituts, oferint eines i recursos a aquests docents a través de projectes estables d’educació en la imatge i promoció de la cultura cinematogràfica amb el programa Filmoteca per a les escoles o l’Aula de Cinema entre d’altres. Sense voluntat de substituir les tasques necessàries que serien pròpies del Departament d’Ensenyament, aquests projectes constitueixen un recurs més per a centres educatius que volen apropar-se al cinema
Unes eines efectives, però que requeririen d’un marc molt més desenvolupat d’implantació de l’educació audiovisual en l’àmbit educatiu formal, per tal de resultar veritablement útils. Davant l’escenari actual, aconseguir-ho de manera urgent és el veritable repte.
Noemí Sas Castilleja
Serveis Educatius de la Filmoteca de Catalunya