Si considerem que Internet és un espai on es desenvolupa part de la vida i on es realitzen activitats socials i individuals com jugar, comunicar-nos, fer negocis, consumir, estudiar i treballar, llavors podem concloure que Internet te les característiques del concepte ciutat (espai d’intercanvi entre els membres d’una comunitat que viuen en les proximitats), ara be, la Xarxa no és una ciutat qualsevol, en aquests moments ja és l’entorn humà més gros que ha existit amb un número aproximat de 4.000 milions d’habitants, la meitat de la població mundial.
Cal considerar que Internet se’ns presenta amb unes característiques molt especials com per exemple el fet de no tenir fronteres amb els conseqüents problemes per implantar legislació i per tant la possibilitat de regular-la i organitzar-la d’una manera adequada, està construïda a base d’informació i documentació, per tant totes les accions queden enregistrades i poden ser compartides i estudiades, però sobretot la circumstància més important que la defineix i la determina és la manca de visibilitat i percepció física entre els seus habitants, per tant podríem anomenar Internet amb el terme Ciutat Invisible.
De fet, aquesta falta de presencia física ens aporta un sèrie de problemàtiques noves que són d’una importància cabdal pel desenvolupament i la vida de les persones; la manca de percepció dels perills; la incapacitat per a discernir entre la veritat i la mentida; o la desaparició de la privacitat obliguen a desenvolupar un procés d’adaptació en un nou entorn mai conegut per la humanitat; aprendre amb rapidesa, millorar la capacitat de l’atenció, posseir habilitats informacionals per tal de construir un pensament molt més crític, aprofundir en el reconeixement i la gestió de les emocions i la col·laboració com a sistema únic per a la construcció del coneixement són alguns dels camins que en aquests moments sembla una possible aproximació per aquesta adaptació, però sobretot en un entorn poc organitzat els valors ciutadans són primordials per tal de que la vida humana flueixi i les persones es puguin desenvolupar d’una manera igualitària, saludable i segura, convé promoure els valors necessaris per l’assoliment de la ciutadania digital.
La ciutadania digital es pot definir com les normes de comportament responsable de l’ús de la tecnologia, Mike Ribble és un autor que ha definit la ciutadania digital estructurant-la en 9 elements (Nine Themes of Digital Citizenship. 2011) que ens fa comprendre molt millor els temes a tractar.
Així concloem que l’aprenentatge avui no és només una qüestió de tecnologies sinó que ha d’anar associat sempre a l’aprenentatge ciutadà, de convivència, de col·laboració, de relació (diferents tipus de llenguatges, no només verbals), la gestió de la informació i sobretot el coneixement i la gestió de les emocions en un entorn intervingut per les pantalles.
Internet ha canviat el nostre entorn i sobretot la manera d’aprendre i els continguts del procés d’ensenyança-aprenentatge, per tant els docents hem de guiar aquest procés d’adaptació i desenvolupament, prioritzarem l’adquisició d’habilitats i procediments, per això farà falta que entrem i visquem al mateix lloc on viuen els nins i els joves per comprendre els seus funcionaments i seus ràpids canvis, i sobretot fer-ho sense prejudicis.
Ajo Monzó