Contra l’analfabetisme mediàtic! és el nom de la campanya -impulsada per La Xarxa d’Educació en Comunicació– que vol cridar l’atenció sobre la precària situació de l’Educació en Comunicació al nostre país. Amb l’al·lusió a l’analfabetisme volem fer referència a la situació d’inoperància en què els actuals currículums d’ensenyament deixen l’alumnat davant els mitjans de comunicació audiovisuals, respecte a la capacitat de comprensió, l’anàlisi crítica dels continguts i la producció amb els llenguatges audiovisuals, dels quals resta tan indefens com un alumne a qui no s’hagués ensenyat a llegir quedaria davant un llibre.
··················································································································································
Vídeos
Contra l’analfabetisme mediàtic!
Nena abandonada
··················································································································································
Nen analfabet
··················································································································································
Anorèxia
··················································································································································
Manifest
Contra l’analfabetisme mediàtic!
Els canvis tecnològics i comunicatius que estem vivint requereixen un nivell de consciència social i una resposta educativa que estem molt lluny de tenir. Davant d’aquesta societat en constant canvi on la comunicació vertebra i condiciona les idees sobre el món, les consciències i la percepció de la realitat; davant d’aquest món que es caracteritza per:
– Una acceleració tecnològica que no té un substrat social ni ètic, que no està plantejada com un bé comú, sinó que està dirigida exclusivament al benefici econòmic i a l’increment consumista.
– Una poderosa superestructura de les idees controlada per uns mitjans de comunicació dominants que alienen, manipulen i que imposen una forma de coneixement de la realitat poc rigorosa, superficial, falsa i que transmeten a la ciutadania contravalors i comportaments que no s’adiuen amb els valors educatius i de la vida cívica.
– El no reconeixement al dret a l’Educació en Comunicació i al dret a l’expressió comunicativa de la ciutadania. En aquest moment, als inicis del segle XXI, immersos en una societat complexa i amb múltiples problemes per resoldre, aquests drets es configuren com a autèntics eixos per a un aprofundiment de la democràcia i de la participació ciutadana.
És per tot això que exigim:
1.- Que l’Educació en Comunicació tingui un caràcter obligatori i universal en l’educació obligatòria.
2.- Establir els oportuns mecanismes per a la formació del professorat en Educació en Comunicació: establiment d’una àrea d’Educació en Comunicació en els plans d’estudi de formació del professorat; contemplar les competències d’Educació en Comunicació en el futur postgrau amb què se substituirà l’actual CAP; formació permanent en llenguatge audiovisual i anàlisi crítica per al professorat en actiu, etc.
3.- Impulsar la figura de l’educomunicador/a als centres educatius. És a dir, un professional que coordini les actuacions d’Educació en Comunicació, que programi i renovi els continguts pedagògics, que doni suport a la resta del professorat del centre en el dia a dia dels aprenentatges comunicatius, que ordeni i mantingui el material de creació i el fons documental útil per a l’aprenentatge, etc.
4.- Creació i renovació de materials didàctics per a la lectura i interpretació de tot tipus de missatges mediàtics, a més de materials-guia per a la creació-producció; en diferents suports (textos, material multimèdia, dvds, etc.).
5.- Establir programes i campanyes de formació i d’alfabetització en pantalles per a les famílies, des dels mitjans de comunicació i des de la societat civil (associacions de pares i mares, etc.), amb l’assessorament de les entitats i xarxes que treballen per l’Educació en Comunicació.
6.- Considerar els mateixos mitjans de comunicació com a agents actius per aconseguir el dret a l’Educació en Comunicació, d’acord amb el que contempla la Llei de l’Audiovisual, a partir de les següents actuacions: funcionament de consells educatius en els mitjans de comunicació; producció d’espais televisius que tinguin com a objectiu l’alfabetització en els llenguatges i en l’anàlisi comunicatius que transcendeixen la pura autopromoció dels mitjans o un tractament purament superficial de la cultura audiovisual. Estendre programes de col·laboració entre mitjans locals i centres educatius per aproximar, promoure i experimentar la utilització de les tecnologies i els llenguatges de la comunicació, etc.
7.- Plantejar nous models comunicatius on l’autoexpressió individual i col·lectiva, la participació social i el compromís amb el desenvolupament comunitari i de l’entorn constitueixin els eixos centrals. Cal caminar cap a nous models comunicatius que trenquin amb la unidireccionalitat emissora; que siguin eficaços en la participació, en la democratització i en la interactivitat.
Creiem, per altra banda, que també es fa necessària una reflexió sobre les tecnologies en els àmbits educatius. Des de diversos sectors observem que s’expressa una preocupació per les TIC, les anomenades tecnologies de la informació i la comunicació, però des d’una òptica purament instrumental i tecnologista, i amb això es marginen aspectes com l’anàlisi dels textos comunicatius o la valoració crítica dels missatges. Ens cal una tecnologia que tingui uns substrat social i ètic, que estigui plantejada com un bé comú, que no estigui dirigida exclusivament al benefici econòmic i consumista.
Entenem, en definitiva, que l’Educació en Comunicació s’ha de convertir en un tema de reflexió pública, en un poderós instrument per combatre l’analfabetisme mediàtic, les desigualtats de coneixement i de poder.
Contra l’analfabetisme mediàtic, el dret a l’Educació en Comunicació!
La Xarxa d’Educació en Comunicació
Barcelona, 17 d’octubre de 2007