Inscripció gratuïta:
www.aulamedia.org/unamirada
Any: 2009
“Per una mirada crítica: Educació en Comunicació”
L’alfabetització en la societats occidentals ha passat per l’ensenyament de la lectura i de l’escriptura, però, cada vegada més es fa necessària una alfabetització complementària en tecnologia. Vivim envoltats d’aparells i de tecles que hem de prémer, segons com, per a obtenir una resposta o altra de l’aparell que volem utilitzar. El control de la tecnologia ens permet accedir a més informació, igual que l’aprenentatge de l’alfabet ens ha portat a relacionar lletres i sons i a la formació de paraules, que col·locades convenientment esdevenien frases i, fins i tot, textos.
La lectura ha estat el mitjà perquè l’alumnat, a l’escola, aprenguera a interpretar els missatges de la comunicació habitual i es posicionara críticament respecte al contingut del missatge. Què haurem de fer, doncs, amb la tecnologia? Prémer els botons és el primer pas, un dels objectius a aconseguir; però la tasca principal de la nostra escola, en aquest sentit, hauria de ser, ho és en les societats democràtiques, desenvolupar la capacitat crítica de la ciutadania.
I, mentrestant, què fan les institucions valencianes per donar una resposta coherent a les demandes audiovisuals de la societat dins l’educació obligatòria?
L’actual normativa entrebanca, per exemple, les possibilitats que l’alumnat estudie l’optativa de Comunicació audiovisual, fora del primer curs de l’ESO si l’organigrama del centre ho permet. Per tant, fins ara, diríem que ben poc. Potser oblida, com recull AulaMèdia en paraules de Xavier Breil, que “oblidar-se de l’Educació en Comunicació, oblidar-se de la necessitat d’ensenyar a tenir una mirada crítica davant les pantalles resulta tant greu com si només s’ensenyés a sumar i a multiplicar; i no a restar i dividir. En realitat, el nostre sistema educatiu només fa la meitat de la seva feina”. Breil alerta, a més, sobre el fet que representa quedar endarrerits ara que diferents països d’Europa o bé ja implementen l’educació mediàtica o bé es preparen per aplicar-la molt aviat a l’escola obligatòria.
I, mentrestant, què en pensa fer la nostra administració educativa al respecte?
Apostarà decididament per l’educació en mitjans de comunicació perquè els nostres escolars (que consumeixen més pantalles que textos escrits) tinguen la formació adient i suficient per suportar tantes hores de contemplació mediàtica?
Tornarà a permetre que es puga cursar, per exemple, l’optativa de Comunicació audiovisual en qualsevol dels nivells educatius i en qualsevol curs de la Secundària?
Mirarà, de nou, només des del cantó econòmic i s’escaquejarà d’una obligació que els pertocaria?
El ben cert és que, en el cas de l’administració valenciana, ja ens ha donat mostres que no li importa excessivament la capacitat crítica dels espectadors valencians. No li ha preocupat massa la qualitat de la televisió pública, ha limitat les possibilitats d’elecció de canal dels usuaris valencians (cas del tancament dels repetidors de TV3 i del Canal 33) o ha recurtat el grau d’optativitat en l’ESO.
Aleshores què ens queda?
Valencià: llengua i imatge
Francesc López
L’Educació en Comunicació es projecta a Europa
Oblidar-se de l’Educació en Comunicació, oblidar-se de la necessitat d’ensenyar a tenir una mirada crítica davant les pantalles resulta tant greu com si només s’ensenyés a sumar i a multiplicar; i no a restar i dividir. En realitat, el nostre sistema educatiu només fa la meitat de la seva feina, amb aquestes paraules Xavier Breil, el moderador de la sessió, iniciava la presentació de l’acte celebrat el passat 25 de febrer, L’educació mediàtica: una proposta europea, organitzada per AulaMèdia a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.
Breil alertà sobre la paradoxa que representa passar de ser un país pioner en la proposta de l’Educació en Comunicació (pel que fa a la societat civil), a quedar endarrerits en uns moments que diferents països d’Europa o bé ja implementen l’educació mediàtica o bé escalfen motors per aplicar-la molt aviat a l’escola obligatòria. ¿Què espera l’administració educativa, es preguntà, per apostar decididament per l’educació en mitjans de comunicació quan els nostres escolars consumeixen més pantalles que textos escrits?
Més informació: AulaMèdia, març 2009
“Educació en matèria de comunicació a l’escola”
Com ens ha canviat la vida amb els mitjans de comunicació! En tot moment tenim música, ràdio, TV, DVD, MP3, MP4, TelMòbil, accés a internet… i l’escola segueix ensenyant llengua com a comunicació verbal, com a lectura de text… independentment de la imatge, de la música, de les seqüències d’imatges, de la diagramació de revistes i portals web. Els docents no hem incorporat amb normalitat l’ús d’aquests mitjans i dels seus continguts. Ara no és problema de mitjans, ara depèn del model pedagògic que tenim interioritzat i que ens dificulta el canvi. I no es tracta de fer canvis d’imatge, de presentació per mantenir les mateixes formes: per comptes de posar un esquema a la pissarra, projectar-lo amb alguns efectes sorpresa. Explorem la Pedagogia Freinet: va canviar el model organitzatiu de l’aula incorporant les tècniques i mitjans moderns dels anys cinquanta. Célestin Freinet faria una escola que interessaria als alumnes i els capacitaria per a un ús crític, personalitzat dels mitjans de comunicació.
La Comisisó Europea impulsa l’educació mediàtica (2007)
AulaMèdia impulsa una campanya per a incorporar una matèria curricular.
Potser no tenim millor alternativa.
Encarregar la matèria Educació en Comunicació als mestres i professors amb millor iniciativa per a un nou model docent. Amb uns anys aniran encomanant iniciatives als docents de totes les àrees fins a garantir que suguin efectivament continguts transversals.
La Competència bàsica: Comunicativa-lingüística-audiovisual ja vol tenir-ho present però encara es queda en comunicativa-lingüística. D’altra banda no sols els professors de llengua han d’atendre la lectura, comprensió i expressió “verboicònica”; correspon a tots.
Martí Teixidó
Dissabte, 28 de febrer de 2009
“Per una mirada crítica”
El dimarts passat, a la seu del Parlament Europeu a Barcelona, AulaMèdia va promoure una trobada per informar d’una noticia que, com va dir la Alba Ambròs, professora de la UB, és part d’un somni. En aquesta trobada ens vam informar que el 16 de desembre de 2008, el Parlament Europeu va aprovar el text d’una recomanació dirigida a tots els estaments oportuns de la Unió Europea en la que crida accions per promoure l’alfabetització en mitjans a tots els nivells educatius, a nivell familiar i fins i tot social. Segons el document, els estudiants dels sistemes educatius de països democràtics han de rebre educació que els permeti no només consumir, sinó que a més analitzar críticament, produir i difondre els missatges característics de la era digital. En aquest context, la formació del professorat en el anàlisis, producció i difusió de texts multimedia es converteix en una tasca urgent.
Amés és de destacar que el document recomana la creació d’una assignatura en alfabetització en mitjans i la inclusió d’una novena competència relacionada amb les habilitats de comprensió crítica i comprensió de missatges audiovisuals. Fent autoavaluació, penso que no anem molt mal encaminats, però la pota crítica encara ens falta. Estem molt ocupats aprenent a fer i potser hauríem de passar més temps analitzant allò que fem. Una cosa està clara, necessitem un metallenguatge que ens doni les eines per fer-lo. En això estem treballant ara.
Tinta Fresca paticipa en la campanya Per una Mirada Crítica. Fem corre la veu!
Dissabte, 28 de febrer de 2009