En el passat, el cicle de renovació del coneixement era molt més llarg que el cicle de vida de les persones. Ara, però, ja no és així. Ara, la roda de coneixement, canvia i s’accelera espectacularment. Sembla evident que una institució de la importància de l’escola hauria de ser sensible davant d’aquest canvi protagonitzat per la nova societat de les pantalles i hauria d’anar al davant de les previsions socials i educatives.
El model dominant del mitjans de comunicació de masses transmet un contingut tòxic i, a més, s’ha anat constituint en un factor fals i negatiu d’igualació social, ètica i cultural, perquè fa servir la fascinació i apel·la al que és instintiu, al pensament ràpid; a la manca de complexitat; i afecta grans masses de població que no poden seleccionar.
Resulta clar que gaudir d’un gran volum d’informació no ens portarà al coneixement lliure, sinó el fet de saber filtrar-la. Les prioritats de les instàncies educatives en una societat que pretén aprofundir en la democràcia participativa haurien de promoure el coneixement dels llenguatges comunicatius, potenciar pràctiques expressives i creatives en comunicació per part de l’alumnat i desenvolupar la capacitat crítica per, justament, pensar i descodificar el contingut que els mitjans de comunicació ens transmeten.
Proposem una Educació en Comunicació (EC) universal –es a dir, per a tot l’alumnat- i una formació per l’alfabetització mediàtica de tota la ciutadania, un dret irrenunciable en el segle XXI. Per tal d’avançar en aquest sentit entenem que cal:
POLÍTIQUES EDUCATIVES PER IMPLEMENTAR L’EC
- L’Educació en Comunicació i l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació han de desplegar-se en l’horari lectiu de l’alumnat d’una manera real i tangible, i han de transcendir el nivell cosmètic d’enunciats merament formals i evitar la falàcia de la transversalitat que s’ha demostrat confusa i estèril. D’altra banda, es fa imprescindible l’increment de programes de formació en Educació en Comunicació des de les institucions corresponents, així com la imperiosa necessitat d’elaborar materials didàctics en educació mediàtica per tota l’educació obligatòria, que gran part del professorat reclama.
DESENVOLUPAR LA LLEI DE L’AUDIOVISUAL
- Tal com planteja la Llei de l’Audiovisual, els mitjans de comunicació tenen l’obligació d’Educar en Comunicació i, a tal efecte, cal que estableixin mecanismes per produir programes d’alfabetització mediàtica. Cal que vagin més enllà de la simple descripció del funcionament dels mitjans, és a dir, que desenvolupin l’anàlisi crítica de continguts. Cal també la creació de canals educatius que, juntament amb l’acció educativa en comunicació als centres educatius i la col·laboració de tota la comunitat educativa, permetin avançar per aconseguir una ciutadania més autònoma i crítica.
De la mateixa manera que la consecució de l’escola obligatòria va representar una fita per a la societat en el seu camí cap a l’aprofundiment de la democràcia social, és ara imprescindible que la ciutadania pugui exercir el dret a l’Educació en Comunicació i pugui disposar de les eines adequades per entendre i desxifrar els missatges comunicatius amb què conviu quotidianament i que modelen i condicionen la seva consciència.
AulaMèdia. Educació en Comunicació
Barcelona, 21 de gener de 2009
Els ciutadans i ciutadanes tenim la necessitat i el dret d’informar-nos. En funció de la manera com s’organitzi, con es desplegui, com s’expliqui la informació s’hi donarà una visió o una altra del nostre món. Per conèixer com es fan els informatius de televisió i aplicar-hi una mirada crítica hem comptat amb l’ajut de Gavà Televisió. Un reportatge de la col·lecció “Darrere la Pantalla” que té com a prioritat educar en televisió, en aquest cas, mostrant com es construeixen les notícies.