Diumenge a la tarda, el carrer de Sant Pau vessa de turistes. Abans d’entrar a la Filmoteca de Catalunya t’atures a fer un mos a “La Cucchiarella”, aquell lloc que et va fer descobrir la Sílvia. Un tiramisú i una infusió de poma oriental fan de berenar. Fas una mirada ràpida al WhatsApp, contestes algun missatge i finalment entres a la sala… la petita, la Laya.
Mires al teu voltant, la clientela de la Filmoteca és una amalgama de intel·lectuals amb ulleres de pasta, noies de la “internacional neohippie”, joves estudiants de cine, veterans espectadors que llegeixen minuciosament la programació del mes i altres “tipus” no catalogats que conversen sobre cinema. Fora, algunes noies fan el carrer.
Avui hi ha sessió doble. Els directors presenten breument –es d’agrair- les seves corresponents obres: 08001 i Margarita. Dos documentals inclosos en el cicle “Raval al Raval”, cinema que te com a escenari aquest racó de Barcelona i de protagonistes, la seva gent. Pel·lícules que mostren el Raval més canalla i multicultural. Un cicle, no cal dir-ho, ple de matisos i contrastos.
En el programa de la Filmoteca llegeixes la sinopsi del documental 08001: “Un retrat calidoscòpic de la vida quotidiana al barri del Raval durant un dia sencer, des de les sis del matí fins a la mateixa hora de l’endemà”. Sí, realment és això, un mosaic d’imatges i situacions d’aquest microcosmos que és el Raval. L’altra documental ens parla de la vida quotidiana de la Margarita i la Pilar, de la soledat de dues dones grans del barri. Correcte, potser li sobra metratge, al final es fa una mica reiteratiu.
Quan s’encenen les llums de la sala, aplaudiments… formen part del ritual.
Dimecres projecten Raval, Raval –hi tornes- entre el públic el director, Antoni Verdaguer, saluda “els actors i les actrius” del documental. Sí, Raval, Raval és més un documental que no pas una pel·lícula, malgrat la dosi de ficció que aporta el seu director al film. La realitat del barri que ens mostra és molt potent: especulació, prostitució i pederàstia, immigrants, okupes, etc. El format és una mica arriscat, atrevit, però el resultat és bo, si més no acceptable.
Surts de la Filmoteca. La intensa xafogor de la nit del Raval et fa tornar a la realitat.
Francesc-Josep Deó