A mig camí entre la informació i l’entreteniment situem el magazín, un programa contenidor on hi cap una mica de tot: entrevistes, tertúlies, reportatges, gags, actuacions musicals, etc. Un tipus d’espai on l’actualitat hi té un paper destacat però presentada amb un to distés, lleuger i, en alguns casos, amb una bona dosi d’humor.
Per començar a preparar qualsevol programa de televisió, primer de tot hem de dissenyar com volem que sigui. Per tant, hem de decidir-ne l’estil, quin equip hi participarà, quins continguts hi tindran cabuda i com els estructurem en seccions. A la llista de seccions se l’anomena escaleta i és l’eina que ens ajudarà cada dia o cada setmana, segons la periodicitat, a omplir de contingut el programa.
L’estructura
Explicarem com podem estructurar un magazín, amb un exemple: el programa El que queda del dia de Canal Blau Televisió de Vilanova i la Geltrú. L’espai, emès setmanalment durant el 2007 i el 2008, comptava amb un equip fix de tres persones: el director i presentador Carles Aparicio, el guionista Pau Ramon i el reporter multitasca Dani Sancho. A més, també hi col·laborava l’equip tècnic de Canal Blau per a la realització en directe i un equip extern de reportatge.
El programa es dividia en tres blocs separats per dues pauses publicitàries. La primera part començava amb una introducció davantal del presentador seguida d’un reportatge de carrer i, a vegades, també d’un gag. El bloc central era el de l’entrevista. A la part final del programa les seccions van anar variant, una temporada es feia una tertúlia, després hi va haver una secció alternativa d’entrevistes al carrer i, en els darrers programes, una secció de trucades fictícies anomenada El defensor del garrafenc.
Un cop definida aquesta estructura, calia anar-la omplint cada setmana. Els dimecres cap a les 8 del vespre s’emetia el programa que s’acabava d’enregistrar unes hores abans en fals directe.
Preparar cada programa
Guió. L’espontaneïtat és bàsica en un programa d’humor però, contràriament al que pot semblar, és més fàcil improvisar sobre la base d’un bon guió que no pas si tenim la llibertat absoluta de no tenir res escrit que ens pot portar a quedar-nos en blanc. La feina de guió, no només consisteix en escriure exactament què dirà el presentador o què faran els actors en un gag, també és buscar el màxim d’informació possible de la persona entrevistada i preparar les preguntes.
Producció. Tot ha d’estar a punt perquè en el moment del directe no ens falti res. Per tant, hem de trobar tot allò necessari per fer el programa. Per exemple, si la secció central és una entrevista, és imprescindible aconseguir una persona per entrevistar i assegurar-nos que està disponible per a l’hora de la gravació. I si tenim previst fer un gag i al guió hi diu que un dels actors ha de portar un xandall de color verd, haurem de trobar-lo.
Enregistraments previs. Alguns elements del programa no es poden enregistrar en directe. Els reportatges es graven sempre fora dels estudis i consten de diverses entrevistes breus i imatges de recurs que cal editar abans de l’emissió. Alguns gags també es graven abans perquè necessiten un escenari diferent i també postproducció.
Últims preparatius. Abans del moment de la veritat cal assajar per provar que el guió té el ritme just, passar per maquillatge, parlar amb els tècnics, preparar llums, càmeres, microfonia, etc.
El directe (o fals directe). Hem enllestit tots els preparatius i arriba el moment de la veritat, el directe. En el cas d’exemple es tractava d’un fals directe. És a dir, s’enregistrava tot seguit, sense parar, excepte els vídeos que ja teníem preparats, però s’emetia unes hores més tard. Així, si hi havia cap error o problema tècnic es podia repetir, tot i que no passava gaires vegades. El truc? Que tot estava molt ben preparat i el presentador comptava amb una ajuda extra, el teleprompter, un aparell que serveix per anar llegint el guió mirant a càmera.
I feina feta. O gairebé, perquè sempre va bé una mica d’autocrítica. Després de la gravació o el dia següent és molt útil fer un visionat del programa per veure què es pot millorar per a la setmana següent.
Dídac Roger