El cineasta Peter Greenaway diu que “el cinema ha mort”. A aquesta defunció fins i tot li posa data: 1983, que és l’any que es va comercialitzar el comandament a distància dels televisors. Un altre problema, diu Greenaway, és que “la gran majoria de la població mundial, és analfabeta visual”. Com deia Joan Fuster: “Les veritats, cal exagerar-les perquè resultin creïbles.”
En el digital de cultura “Núvol” llegeixes la crònica –i diversos articles d’opinió- de la conferència que recentment va dictar el director de cine a Barcelona. De tot el que va dir et quedes amb una idea que, fa temps, ja li havies sentit a l’auditori de La Pedrera. El cinema actual té quatre dictadures que caldria erradicar: primer, la tirania del text. Segons Greenaway, “els mestres del text s’haurien de retirar i fer lloc als mestres de la imatge”. En segon lloc, la tirania del marc, ja que “el marc ens limita el camp de visió”. En tercer lloc, la tirania de l’actor. I en quart lloc, la tirania de la càmera i les seves limitacions. Interessant! Per pensar-hi…
Es divendres a la nit, aneu al cinema. Home!, és una mica car, sort que teniu un 2 x 1. Sí es clar, és que no aneu a una “sessió normal”. Els Cinemes Girona s’atreveixen a programar Sherlock Junior (1924) de Búster Keaton, una pel·lícula de cinema silent, amb música en directe de Jordi Sabatès, un luxe.
En el web es pot llegir “En un moment on les noves tecnologies digitals són, en molts casos, el principal reclam de les sales de cinema, els Cinemes Girona juntament amb el pianista i compositor Jordi Sabatés volem recuperar tot el potencial del setè art en el seu format més primigeni, el cinema en estat pur: el cineconcert.” Et ve al cap aquell disc del Jordi Sabatés amb el Tete Montoliu, amb una portada esquissida. Com es deia aquella peça que tancava el disc? Annesa? Amb el Tete segut al piano elèctric… realment una delícia.
En la presentació del cineconcert, algú recorda que fa temps –bastant de temps diries tu!- el que avui són les sales del Cinema Girona era el cinema “Moderno”, que juntament amb el “Texas” i el “Delicias” eren els cinemes familiars d’aquest barri on tu vas viure la teva joventut. Un barri “salmaia”, entre la dreta de l’Eixample i el principi de Gràcia.
Sortiu de la sala. Comenteu com esteu de cansats els divendres a aquella hora i allò d’innovador que té la proposta que acabeu de veure en aquest segle digital que us ha tocat viure. Arribeu a casa, encara amb la caçadora a la mà, agafes el comandament a distància del televisor. Abans que acabi la setmana encara et donarà temps de veure si han destapat un nou cas de corrupció política o, “simplement”, si hi ha moviments de “sobres” en algun altre partit.
Francesc-Josep Deó