Entres al Passatge de les Manufactures i baixes les escales, sempre has pensat que tots els passatges tenen un encant especial. Sens dubte, conèixer aquests indrets de la ciutat és una forma diferent d’assaborir-la, d’entrar en la seva intimitat. El de les Manufactures potser no és tant maco com el Passatge Sert –que hi ha a pocs metres d’allà- però et porta més records d’infantesa: la parada de còmics de segona mà que hi havia a peu d’escala, els llibres de text agafats amb una gruixuda goma elàstica i la colla de companys de la teva l’antiga escola.
Fas un tomb pel barri i finalment entres al bar de l’Antic Teatre, has quedat allà, seus a una taula a prendre alguna cosa mentre esperes a l’Aniol, després igual aneu a fer un mos. De la bossa treus el llibre La pantalla Infinita del Ramon que t’acabes de comprar a Abacus, entre glop i glop el fulleges. Com el teu amic arriba tard tens temps de donar-li un cop d’ull. Penses… Home està bé això! Hi ha una part que “està novel·lada”, com diria el Lluís. Recordes bé el seu comentari irònic quan va llegir l’esborrany del teu llibre Zàping.
En les primeres pàgines de Pantalla infinita, el Ramon ja no es mostra tant optimista com fa uns anys i formula preguntes com aquesta: “Per què no hem pogut formar encara ni una sola generació de nens i nenes lliures i il·lustrats en la comunicació?” A aquesta pregunta retòrica, que busca alguna resposta plausible, ell mateix es contesta –això sí- molt políticament correcte: “Les que a mi se’m poden acudir, em semblen tan alarmants i descoratjadores que l’inconscient me les fa rebutjar.” És interessant la reflexió.
Com encara estàs llegit el llibre Más allá de la tecnología del David Buckingham, que et va regalar l’Arantxa per Sant Jordi, el poses mentalment a la cua esperant algun moment lliure.
Finalment arriba el teu amic Aniol.
– Vinc volant… i sempre faig tard! – Diu acostant una cadira a la teva taula.
– Tranquil estava llegit, aprofitant el temps! –Li dius tancant el llibre- Vols alguna cosa per beure?
– Sí, un cafè! Per cert… aniràs al Festival Protesta de Vic? –Et pregunta fent un cop d’ull als llibres que tens sobre la taula- Has vist els documentals que projectaran? Podríem treure el cap, no?
Heu quedat per parlar d’un nou projecte audiovisual, però com sempre, la conversa deriva cap a altres temes i sense voler l’Aniol et fa entrar en la seva intimitat. T’explica els seus problemes a l’institut i el mal rotllo laboral que hi ha, et parla de la seva companya, “la rateta” com ell li diu, i dels seus problemes econòmics per arribar a fi de mes.
Més tard, de camí cap a casa tornes a passar pel passatge, per les intimitats de la teva ciutat. T’encanta!
Francesc-Josep Deó